Nico Williams i el pecat de no confiar en Joan Laporta
El club blaugrana considera que li ha passat el tren i descarten incorporar l'extrem de l'Athletic Club
BarcelonaL'estiu del 2009 el Barça buscava un lateral esquerre per doblar la posició que ocupava Éric Abidal. El club, entrenat per Pep Guardiola i presidit per Joan Laporta, es va fixar en Filipe Luís, una jove promesa brasilera que jugava al Deportivo. Però el conjunt gallec, aleshores presidit per Augusto César Lendoiro, es va negar en rodó al traspàs. Considerava que l'oferta blaugrana era irrisòria. La clàusula era de 20 milions i els blaugranes n'oferien nou. En aquell moment, era tot un dineral. Lendoiro no baixava del burro i el jugador, angoixat perquè sabia que estava davant l'oportunitat de la seva vida, s'emportava el mòbil fins i tot a la platja esperant una trucada del seu agent que mai va arribar. A mitjans de juliol, aprofitant un viatge a Milà per negociar el traspàs d'Ibrahimovic, Laporta va pactar amb l'Inter el fitxatge d'un altre lateral, Maxwell. A meitat de preu: 4,5 milions. De tornada, un reduït grup de periodistes que feien guàrdia a l'aeroport van demanar explicacions al president. I Laporta va ser clar: "El Barça s'ha de fer respectar". Quan va saber la notícia, Filipe Luís va rompre a plorar. Aquell tren que només passa una vegada se li acabava d'escapar.
El cas de Filipe Luís té algunes similituds amb el de Nico Williams, que la temporada passada va sonar amb força per reforçar el Barça. De fet, el mateix club va reconèixer l'interès pel futbolista de l'Athletic Club. El Barça buscava un reforç a la davantera i es va deixar seduir per les prestacions de l'extrem basc. Venia de fer una bona temporada, de coronar-se campió de l'Eurocopa amb la selecció espanyola i amb l'aval de ser amic de Lamine Yamal. La clàusula de rescissió era assequible per als temps que corren, al voltant dels 60 milions. Ara bé, els problemes venien amb el pagament. L'Athletic exigia cobrar la quantitat en efectiu, mentre que el Barça, que no tenia tots els diners, proposava pagar-la en terminis. Fins i tot havia ofert pagar per sobre del preu de la clàusula a canvi de fraccionar l'operació. L'Athletic s'hi va negar en rodó i el traspàs no es va acabar completant.
El Barça considera que Nico no va fer prou per fitxar pel Barça
Igual que amb Filipe Luís, el motiu principal perquè Nico no vingués al Barça és la negativa del seu club a negociar. Això sí, en el cas de Nico, des del Barça acusen el futbolista de no fer-hi prou per aconseguir decantar la balança. "Els inputs eren que volia venir, però a la pràctica el jugador no ho va demostrar. Hauria pogut fer molta més pressió", apunten des dels despatxos nobles blaugranes. Al final es va contractar Dani Olmo, que era l'alternativa, perquè el Leipzig sí que va acceptar les condicions econòmiques del club presidit per Joan Laporta.
Un any després, Nico ja no és a les travesses. "És un bon jugador, però no està a la llista de fitxatges ara mateix", deia Laporta en una entrevista a 3Cat. El president, igual que Deco en una entrevista a RAC1, decidia tenir un discurs elegant de cara a la galeria. En lloava la qualitat i afegia que ara mateix no és una prioritat. Però la veritat és que, entre bambolines, el missatge que s'envia és més contundent. "Ara és fàcil apuntar-se al carro", diu una font propera al president.
El 'fair play' financer va ser clau
No només era una qüestió de posar preu al traspàs. També, de fer lloc al futbolista en el famós fair play financer. El Barça no en tenia a principi d'estiu, però Laporta i els seus es comprometien a arreglar les coses un cop es tanqués el mercat de fitxatges. Ni Nico ni el seu entorn van acabar de veure-ho clar, i això va decantar la balança definitivament per quedar-se a San Mamés. Malgrat que en públic ningú ho admetrà, al club, i en concret al president, li va saber greu que no es cregués la seva paraula. I aquest és un altre motiu per tancar-li les portes al Barça en un futur immediat.
En el fons, Nico tenia raó perquè Dani Olmo, el jugador que es va fitxar en el seu lloc, va ser inscrit gràcies a una carambola: la lesió de Christensen a l'agost. I al gener, per via judicial gràcies a la cautelaríssima del CSD. Però al Barça s'ho miren d'una altra manera.