El neguit amb la lletra petita del contracte de Stuani al Girona
L’uruguaià i el club negocien una nova renovació per solucionar les diferències econòmiques i el "deute" existent
GIRONADesprés d’un curs molt convuls, el Girona afronta l’estiu amb molta feina als despatxos. Comptant entrades, sortides, els cedits que tornen i els que acaben el seu compromís, s’entreveuen fàcilment una vintena de moviments, una xifra habitual a Montilivi. El que pocs intuïen és que un d’ells tindrà com a protagonista Cristhian Stuani. L’uruguaià, que a l’octubre complirà 39 anys, té contracte fins al 2026. La lletra petita, però, té trampa, perquè existeix un “deute” del club amb el jugador. El mateix futbolista no va posar la mà al foc per la seva continuïtat, malgrat assegurar que la voluntat no és cap altra que quedar-se al club. Qui va reconèixer el problema va ser Quique Cárcel, el director esportiu, que també espera que Stuani no es mogui de Girona. Les dues parts ja negocien una ampliació que permeti al 7 gironí retirar-se a l’entitat.
La setmana passada Stuani encenia les alarmes al pòdcast Montiliving. “No sé si continuaré. No m’agrada parlar-ne, perquè és un tema delicat i respecto molt el club. L’únic que puc dir és que sempre he prioritzat el Girona i sempre ho faré. Jo vull estar aquí i el Girona ho sap, però hi ha coses que no depenen de mi, depenen de qui ho hagi de decidir a dins del club. Veurem què passa els pròxims dies. No es va enganyar a ningú quan vam anunciar que signàvem fins al 2026, però no em correspon parlar d’un contracte personal, és confidencial”. Després de la sorpresa, els periodistes li van repreguntar si podia quedar lliure aquest 30 de juny i la resposta va acabar d’espantar a tothom: “No ho puc dir, això”.
Stuani va arribar l’estiu del 2017 amb un contracte de tres temporades, fins al 2020. Però aquest document s’ha retocat tres vegades, donada la importància de la seva figura. En el mercat d’hivern del 2019, un any i mig després d’arribar, i amb el Barça seguint-li la pista, va ampliar-lo fins al 2022. El segon moviment es va produir l’agost d’aquell 2019, quan el club va blindar-lo tot i el descens a Segona. L'hi va prorrogar un any, fins al 2023. En tot aquest temps, les dues parts han fet un esforç important: el club, presentant-li un contracte alt per poder-lo retenir, i el jugador, rebutjant ofertes superiors. El juliol del 2021, amb dues finals de play-off perdudes i el Girona en una posició fràgil per la pandèmia i collat per la reducció de pressupost, va arribar la darrera renovació (fins ara): va allargar tres anys el vincle, fins al 2026, abaixant-se el sou per temporada i diferint una part rellevant al llarg de tots els anys restants, una acció que va reduir el límit salarial i va permetre al club tancar altres operacions.
En aquest diferiment hi ha la mare dels ous. Perquè arribats a l'últim any de contracte, pràcticament tot el salari del futbolista és deute acumulat pel club en els cursos anteriors, de l'època en què jugava a Segona amb una fitxa de Primera. El contracte també detalla una fitxa per a la nova temporada, però és simbòlica i no s'aguanta per si sola; però això explica que s'allargui fins al 2026. I que el salari actual, deixant el deute al marge, sigui tan pobre és prou convincent per ser el motiu pel qual treballen per actualitzar les condicions de l'uruguaià.
“Èticament queda lliure”
En la roda de premsa de balanç de curs, Quique Cárcel va aclarir la situació. “Si parlem de Stuani, parlem, possiblement, del jugador més important de la història del Girona. Em mereix un respecte brutal. No vull entrar a parlar de coses que no toquen, però el Girona vol que continuï i li hem fet una oferta perquè sigui així”. El director esportiu no va amagar res. “El contracte posa que acaba l’any vinent, però quan estàvem a Segona es va diferir un deute perquè si no hauria marxat. El deute encara existeix. Teòricament, ell té raó quan diu que no té contracte, perquè èticament queda lliure”.
Si es produeix una nova renovació el jugador podria retirar-se a Montilivi. “Amb l’edat que té li assegurem fer un any més amb nosaltres, i si compleix una sèrie de condicions encara en tindria un segon. Volem que acabi la seva trajectòria al Girona”. És un desig compartit. Tan sols cal comprovar els fets o recórrer a l'hemeroteca i buscar les paraules de l’uruguaià. “Seria un somni retirar-me al Girona. En els moments bons i en els difícils he estat aquí, posant el pit per parar les bales. Tinc un sentiment immens pel club”. En són testimonis els 8 anys, els 289 partits i els 141 gols.