Nedar en aigües obertes ara que és estiu

PalmaLliure d'impacte, la natació és indicada per a persones de totes les edats. En nedar, el cos guanya força, resistència, agilitat i elasticitat. Si a més es practica en aigües netes i naturals, sense agents químics i en contacte amb el sol i l'aire pur, els beneficis, tant físics com mentals, es multipliquen.

Potser per la suma de tot això, unit al recent auge dels esports de resistència en general, la natació a la mar o en aigües obertes és una de les activitats a l'aire lliure que més ha crescut els darrers anys a escala mundial. La natació en aigües obertes és un esport en auge, ideal per practicar a l’estiu. Sovint les primeres vegades que es prova s’acaba amb la sensació que és més complicat del que semblava, però hi ha una sèrie de consells que poden facilitar i millorar l’experiència perquè es gaudeixi de la sensació de llibertat que dona nedar a la mar.

La millor hora per nedar

A primera hora del matí és quan la mar sol estar més plana. Per contra, a mesura que avança el dia, el vent sol guanyar força i les onades creixen. Amb onatge o corrents, la natació en aigües obertes es dificulta de manera notòria.

Fes-te veure

Fes-ho amb una gorra de silicona de colors llampants i una boia de natació, que té una doble funció: la boia fa veure de lluny els nedadors i alhora és ideal per transportar-hi les xancletes, una tovallola o un refrigeri.

Neda amb companyia

En aigües obertes –mar, rius o estanys– no hauries d’anar tot sol. L’acompanyant pot anar en barca, caiac o nedant. A l’estiu, en una platja vigilada, si no es té acompanyant, el consell és saludar el socorrista, demanar-li per la presència de meduses i aprofitar les hores que hi és per nedar.

L'ús de les ulleres

Han de ser diferents de les que es fan servir per nedar en una piscina i per bussejar. Per a les aigües obertes, les ulleres han de tenir una lent amb més camp de visió, una carcassa més còmoda i adherent, i al mateix temps han de ser més resistents als cops de la mar. Les aletes o pales de natació no són gaire recomanables per nedar llargues distàncies, perquè la musculatura queda rígida, però, així i tot, n’hi ha que opten per fer-ne ús.

Banyador o neoprè

Si vols dur banyador, millor que sigui cenyit al cos. Hi ha nedadors que prefereixen els vestits de neoprè, perquè, un cop mullats per dins, ajuden a mantenir la temperatura corporal a l’aigua. El vestit de neoprè també ajuda a nedar més ràpidament i eficientment perquè l’aigua llisca millor i fa surar més. A més, protegeix de les meduses com ara la famosa caravel·la portuguesa, que ja hem pogut veure en aigües de les Illes Balears. A les travessies que duren més d’una hora el neoprè és obligatori.

Protecció solar

Com sempre, a la natura, la crema solar és imprescindible. La cara, les mans, els peus, les cames i l’esquena cal protegir-los bé dels rajos solars. Si es fa servir vestit de neoprè, per evitar les erosions pel fregament de l’aigua salada de la mar i del mateix vestit, és important prevenir amb greix protector, com la lanolina.

Estils

L’estil de natació més habitual per nedar a la mar és el lliure, el crol. Normalment es procura fer braçades llargues i batre poc els peus, a diferència de la natació dins la piscina. Però allò cert és que d’estils n’hi ha tants com de persones. L’estil lliure és el que permet orientar-se millor a l’aigua, aprofitant per fitar quan s’aixeca el cap per respirar i també gaudir del fons marí.

Lloc

A la mar no es pot nedar a qualsevol lloc. Si ets en una platja plena de banyistes, és millor fer-ho a les zones delimitades per balises, perquè llavors s’aprofita la protecció de les boies. De fet, no és convenient nedar més enllà de les boies. I fins i tot en aquests espais és millor anar-hi identificat com a nedador. És a dir: amb la gorra, la boia i l’acompanyant o una embarcació de suport. Quan es vol nedar per altres espais de la mar, la recomanació és apuntar-se a les travessies populars, i llavors es pot nedar en zones on no és possible fer-ho habitualment perquè, per exemple, hi ha embarcacions. Pel que fa a altres espais, les zones de roques són les més recomanables, perquè hi ha fauna marina i posidònia per observar, un fet que no passa amb les platges d'arena. En aquest sentit, i en contra d’un pensament força generalitzat, les platges de Mallorca tenen molts peixos a les zones rocalloses dels espigons, normalment a tocar de les boies.

Mala mar

Quan fa mala mar, el millor consell és escurçar la distància que es vol fer, sempre que tinguem experiència, i deixar els reptes personals per a un dia amb bona climatologia. Sobre els reptes, els nedadors consideren que afrontaran una travessia si té la distància que equival als metres acumulats de natació durant una setmana. Per exemple: si un nedador s’entrena regularment tres dies per setmana 2.000 metres, podrà afrontar una travessia de 5.000-6.000 metres. Si fa mala mar, cal escurçar la distància.