Barça

Messi: del tovalló al mocador, passant pel burofax

Ara fa un any, l’argentí comunicava a Josep Maria Bartomeu que volia marxar del Barça

BarcelonaLa història que va començar amb un acord signat sobre un tovalló de paper, va acabar amb les llàgrimes de Lionel Messi sobre un mocador al Camp Nou. I entremig, ara fa just un any, un burofax. Una història escrita en tres capítols, sobre tres suports diferents. “Sabíem que la cosa no anava bé, però el burofax ens va sorprendre”, admet un directiu de la junta de Bartomeu recordant el famós dia del burofax. “Els grups de WhatsApp van anar de bòlit, perquè molts érem fora de la ciutat”, afegeix.

Cargando
No hay anuncios

Fa un any, Messi volia marxar del Barça. Coses de la vida, un any després és lluny del Camp Nou, però havent passat per un comiat traumàtic. “Quan volia marxar no va poder, i quan es volia quedar tampoc no ha pogut ser”, explicava una mica melancòlic Gerard Piqué. Ara Messi prepara el seu debut amb el PSG diumenge contra l’Stade de Reims d’Òscar Garcia Junyent, i al Barça prepararen el tercer partit de Lliga intentant no pensar gaire en ell. Com si pronunciant poc el seu nom fos més fàcil oblidar-lo. El destí de Messi s’ha convertit en un afer incòmode, en aquell elefant al mig de la sala que tothom sap que hi és, malgrat que s’ignori. Un recordatori de com ha caigut de baix un club sense diners.

Cargando
No hay anuncios

Tot havia esclatat el 25 d’agost del 2020. Bartomeu no havia aconseguit parlar amb Leo Messi des que el Bayern li havia fet vuit gols al Barça a Lisboa, i el pare responia amb fredor quan el president els demanava què volien fer amb el seu contracte, ja que Messi seguia sense voler negociar la renovació d’un vincle que llavors entrava a la seva última temporada. “La meva decisió no va ser cosa del resultat de Champions contra el Bayern, portava molt de temps pensant-hi. El president sempre deia que jo al final de temporada podia decidir si volia marxar. No va complir la seva paraula”, afirmaria el jugador recordant unes declaracions de Bartomeu en què afirmava que “Messi té un contracte fins a la 2020/21 que diu que si vol deixar el club abans de començar aquesta última temporada, pot fer-ho. Per deixar el futbol o per anar a un altre club”. A finals de juliol, Jorge Messi ja li havia dit a Bartomeu que estaven a un pas de demanar marxar del club, però la directiva creia que mai farien el pas endavant. No ho van encertar. I el burofax va ser un formalisme per forçar la situació. Després de temporades en què la relació entre el capità i la directiva s’havia anat complicant, s’havia arribat a un cul-de-sac. Però Bartomeu no va cedir. La directiva, que va decidir prescindir del bufet d’advocats Cuatrecasas perquè havia assessorat Messi, va respondre amb un altre burofax. La posició del club era clara: Messi tenia contracte i només negociarien amb ell per ampliar-l'hi. Van ser dies de jugar les cartes com fos, de vegades filtrant informacions com aquella que deia que Bartomeu estava disposat a dimitir si Messi renovava. Als grups de WhatsApp dels jugadors, aquesta idea va provocar moltes bromes.

Guerra bruta

El burofax va provocar tanta bogeria que el mateix New York Times va publicar per primer cop aquesta paraula, atès que aquests documents no són habituals fora de l’estat espanyol. I va forçar l’entrevista a Goal de Messi per explicar-se, així com una primera reunió de Bartomeu i Javier Bordas amb Jorge i Rodrigo, pare i germà del jugador, que no va arribar a bon port. Messi estava obligat a quedar-se, però enfadat. L’argentí gaudiria amb la caiguda de Bartomeu, forçat a dimitir uns mesos més endavant, però malgrat celebrar el triomf de Laporta, ha vist com ell tampoc no troba la solució per oferir-li un contracte. La fi d’una relació que havia començat el 14 de desembre del 2000, quan a la cafeteria del Club de Tenis Pompeia de Barcelona es va signar aquell preacord en un tovalló de paper que, de fet, no tenia valor legal però va servir per començar a posar fil a l’agulla al primer lligam del nen, de 13 anys, amb el Barça. Messi havia arribat per passar una prova, però entre que era menut, tenia problemes de creixement i ja hi havia cert enrenou sobre qui feia d’intermediari en aquella operació, per moments va semblar que no es quedaria al club. Aquell document improvisat va canviar-ho tot. El Barça més d’un cop ha intentat comprar el tovalló per exposar-lo al seu museu, però el propietari no el vol vendre. Es tracta d'Horacio Gaggioli, que el guarda en una caixa forta del Centre del Crèdit Andorrà, país on viu. Gaggioli, representant de jugadors argentí, va signar el famós tovalló amb el també representant Josep Maria Minguella i el llavors secretari tècnic del Barça, l’exfutbolista Carles Rexach, al fitxatge de Messi.

Cargando
No hay anuncios

Si el tovalló és a Andorra, del burofax se’n conserven còpies al club, les oficines dels Messi i els col·legis d’advocats relacionats amb el cas. A les xarxes socials se'n van publicar imatges, però eren falses. Com també era fals el mocador de paper que un usuari va intentar vendre per un milió d’euros a internet afirmant que era el que havia fet servir l’argentí per plorar. “També s’han intentat vendre tovallons falsos dient que era el nostre”, recorda Minguell sobre el document de l’any 2000. Dels documents que han escrit el periple de Messi al Barcelona, molts en volen fer negoci. Un símbol de la bogeria que ha provocat un futbolista únic. Tan excepcional en el terreny de joc, que ha provocat moviments de diners exagerats a fora.