La marina de Sa Vallet, l’extrem sud i més sec de Mallorca

En aquesta ruta ens desplaçam a l’extrem sud de l’illa de Mallorca, que és també la zona més seca de la geografia mallorquina. La idea és fer una passejada pel litoral llombarder de Sa Vallet, antiga segregació de la Vall, propietat del marquès del Palmer que el 1919 el banquer Joan March comprà, entre el far del cap de ses Salines i Cala en Tugores, sobre el límit del terme municipal de Santanyí amb ses Salines. Un indret on es respira l’ambient contrabandista, els usos tradicionals de pesca a la zona i l’empremta passada de la lluita contra la pirateria, també els búnquers de la Guerra Civil i, al fons, Cabrera (un arxipèlag d’històries relatives a la dura vida de la Mediterrània). Hi trobam una nombrosa toponímia, recollida majoritàriament pel filòleg Cosme Aguiló Adrover (Santanyí, 1950) a la seva tesi doctoral publicada l’any 2007. Noms de lloc arreplegats esquinçant soles de sabata, perquè només és caminant en companyia de les fonts orals que es descobreix aquest tresor, que és un valuosíssim patrimoni immaterial de la nostra terra. Tota la informació vessada en aquest article prové de la immensa tasca de l’amic i mestre santanyiner. Iniciam la caminada des del far del cap de ses Salines, al qual s’arriba per la carretera Ma-6110, derivació de la carretera que uneix ses Salines i els Llombards (Santanyí).

La ruta

[00 min] Ens posam a caminar des del far del cap de ses Salines, al final de la carretera (Ma-6110). Inaugurat el 31 d’agost del 1863, va ser construït sobre uns terrenys aleshores propietat del marquès del Palmer. On acaba l’asfalt, a la dreta de la tanca que limita l’accés a la instal·lació depenent de l’Autoritat Portuària de les Balears, s’obre camí entre la garriga un senderó que en quatre passes ens situa enmig d’una gran tenassa sobre la costa, molt castigada per l’acció de la mar, amb la visió àmplia i diàfana de l’arxipèlag de Cabrera cap a migjorn.

Giram a la dreta, orientats a ponent i amb la mar a la nostra esquerra, en direcció a la platja del Caragol i Cala en Tugores, l’objectiu final de la ruta. [15 min] Rere la tanca que marca la partió entre el domini públic marítim i terrestre i la propietat de Sa Vallet, trobam una casetona, recentment restaurada. És el que es coneix com la caseta del Telègraf. Segons Cosme Aguiló, “variant no cartografiada de la Barraca del Telèfon, situada en el litoral dels Llombards, entre el cap de ses Salines i el Caragol i entre la Pesquera d’en Moreno i els Arenalets”.

Un poc més endavant, [25 min] ens situam a l’ltura de la punta Negra, estreta i curta península de la costa llombardera, fa 150 m de llarg per 40 d’ample, situada entre el racó de la punta Negra i la platja del Caragol. A l’istme, es veuen les llinyes d’un camí per on transitaven carros de roda plena. Les parts més baixes mostren la coloració obscura amb la qual s’adjectiva el genèric topogràfic. De camí a l’extrem exterior d’aquest petit accident geogràfic hi trobam una antiga pedrera i tres casetes varador –S’escar des Bessons (Joan i Mateu Clar, dels Llombards), S’escar des Forner i S’escar des Didot. Sortim de la punta Negra i entram dins la platja del Caragol [35 min], mentre a la dreta deixam un búnquer de la Guerra Civil i, rere la tanca de filferro, una casa registrada en alguns mapes com el xalet d’en March.

La platja del Caragol és l’arenal de la costa llombardera situat entre la punta Negra i l’illot d’en Curt; amb uns 700 m de longitud, és el més llarg del terme de Santanyí. Darrere hi ha una serra dunar amb vegetació de cards marins i lliris de mar i una capçalera de pins, savines i mates. També hi trobam un segon búnquer de la Guerra Civil [45 min]. Rep el nom del tancat de Sa Vallet on es troba. És, doncs, un topònim terrestre expandit cap a la mar.

Continuam la caminada i sortim de la platja del Caragol. [50 min] A l’esquerra deixam una llengua de terra, no gaire llarga, al final de la qual un estret freu marca la distància entre la costa i l’illot d’en Curt. De manera més o menys triangular, té uns 120 m de llargària, per uns 80 m d’amplària màxima. És un indret molt malmenat per l’extracció de marès. Tot seguit, després d’haver passat la punta de l’illot de Can Curt ens venen dues entrades, la primera més gran que la segona. Són les Mascarelles, grans i petites. El següent punt d’interès ens ve fitat per un nou niu de metralladora [1 h 00 min], situat sobre un turó d’uns 7 m d’altura sobre el nivell de la mar, conegut com la pedrera del Penyalar, rere la qual trobam la caseta de Can Curt. Descendim gairebé a nivell de la mar i fregam, per la passa i la mirada, la punta de la Galera i, tot seguit, la més prominent punta de l’Aranyó, que marca l’entrada a Cala en Tugores [1 h 15 min].

Cala en Tugores

Sobre Cala en Tugores, Cosme Aguiló en diu: “Entrada marina d’aigües somes, situada, en la major part, a la costa llombardera i la resta a la de ses Salines, entre el Caragol i la platja del Carbó. Té uns 470 m de llargària, per una amplària mitjana d’uns 200 m. La boca s’orienta envers el llebeig. És cala de riberes baixes i maresos, poblades de pins en alguns sectors. Els de la banda de llevant tenen forma barraquera. Al fons, sobre la platja d’arena, s’acumula una gran quantitat d’alga, en una franja de 20 m d’amplària, davant un petit escaló de marès que forma dos estrats, a l’extrem dels quals hi ha sengles nius de metralladora de la Guerra Civil. En alguns llocs hi ha indicis d’explotació del marès. Sobta una mica el tancament de la vocal final del cognom. El topònim testimonia la pertinença de les terres dels voltants a Arnau Togores, el qual tenia Sa Vall, a més de l’alqueria de ses Salines, abans del 1255, segons APF (1974: 17), el qual reprodueix una nota de l’historiador J. M. Bover”.

Si recorrem la cala d’un extrem a l’altre, primer trobam un búnquer, la senya de la guerra sobre un litoral ferit per la mar. Al final de la rada [1 h 30 min], a la dreta, un portell i una paret seca, senyada per una fita de terme. Aquí acaba Santanyí i comença ses Salines. També finalitza la nostra ruta. La tornada la farem pel mateix camí que hem descrit fins ara. Hem de comptabilitzar, per tant, la mateixa distància i durada per arribar al far.