El Mallorca creix en convicció a Valdebebas

PalmaEl Mallorca va certificar ahir el canvi de dinàmica. No va progressar en el joc, no va oferir la imatge que se n'espera, durant bona part del matx va ser un equip insuls, al qual costava trobar arguments que reforçassin el seu objectiu de guanyar a Valdebebas, però va aconseguir la victòria contra el Madrid Castella (1-2) gràcies als gols de Hemed i Thomas i a una nova internvenció salvadora de Rubén Miño.

Va ser la victòria de la convicció en un mal partit dels homes de Lluís Carreras. Ja ho ha recordat en diverses ocasions el tècnic català: en la situació que està l'equip, el més important és sumar victòries; és igual la manera com s'obtinguin. I ahir se'n sumà una d'aquelles capaces de convertir la desil·lusió en una muntanya de fe, perquè els vermells queden situats a només un punt de les posicions de promoció d'ascens. La mateixa fe que demostraren els jugadors per aixecar un partit que en el minut 80 tenien perdut.

El Mallorca es va aliar amb la convicció, trempada amb la Fortuna. Sense la deessa que guia els destins de l'atzar es fa molt difícil poder assolir qualsevol objectiu, i ahir a Valdebebas es va situar del bàndol vermell en un partit que va ser boig i en el qual s'evidencià que Lluís Carreras ha aconseguit transformar psicològicament els seus homes.

Creença

A deu minuts del final, el Castella comandava en el marcador gràcies a un gol de Lucas en el minut 59, que s'aprofità de la permissivitat de la defensa per culminar una jugada ben trenada pels davanters blancs per l'eix central de la defensa.

Els blancs s'havien sabut sobreposar a l'expulsió del brasiler Willian en el minut 15 de partit –per una colzada que deixà Agus rajant sang pel nas– i eixugà el Mallorca. Els vermells tornaren a mostrar-se com aquell equip sense idees, que no sap quin és el camí que ha d'agafar per arribar al seu objectiu davant un rival amb deu homes. Ni Marco Asensio, ni Riverola, ni Alfaro no entraven en joc per il·luminar l'atac vermell, que durant tota la primera part no generà cap jugada de perill.

Quan Lucas inaugurà el marcador, els pitjors presagis es feren realitat després que Gerard veiés com l'àrbitre li anul·lava un gol per fora de joc. El Mallorca estava bolcat sobre el camp del Castella, que tot i tenir un home menys i el marcador favorable no dimitia del partit i intentava fer mal a la contra. Malgrat no tenir les idees clares, el Mallorca continuà empenyent. Continuava creient en les seves opcions, tot i que aquestes només significassin aprofitar alguna jugada a pilota aturada o algun rebot.

Els minuts transcorrien lents i inexorables i el Mallorca no rematava. La catàstrofe s'ensumava i es començava a veure al final dels noranta minuts. Fins que Hemed va recollir un rebot en un córner que Pacheco, el porter blanc, no va saber blocar. Restaven set minuts. Tot era possible, com va demostrar Thomas, que va enviar a l'escaire un córner que Marco Asensio li havia servit en curt. Un golàs. Semblava que el partit era tancat.

Però el Madrid no ho va considerar i Lucas, una altra vegada, va forçar un penal de Kevin en el temps afegit. Era una muntanya russa que Miño s'encarregà d'aturar amb una aturada que reforça la fe i la convicció del Mallorca.