“L’esport ens ajuda a superar-nos cada dia”

BarcelonaAnna Coromina, Àlex Casanovas i Elvis Joel Barrera comparteixen una passió: el bàsquet. Els tres també formen part de la selecció catalana que des d’avui i fins diumenge participarà en els Jocs Special Olympics de Reus, una competició destinada als discapacitats intel·lectuals. Dels sis esports que formen part dels Jocs, el bàsquet és l’esport que té més participants, tant de totes les delegacions (de la resta de comunitats autònomes i altres d’internacionals) com de la catalana, a la qual pertanyen l’Anna, l’Àlex i l’Elvis. Cadascun d’ells participarà en una modalitat diferent: l’Anna ho farà en l’equip femení, l’Àlex en el masculí i l’Elvis en la modalitat unificada, en què esportistes amb discapacitat i sense juguen plegats.

Per a ells, anar a Reus aquests dies és tot un repte, “una motivació”, diu l’Àlex, que participa per segon cop en uns Jocs Special Olympics. “Hi vaig amb molta il·lusió”, indica. Està inquiet, perquè encara no sap quins seran els seus companys d’equip. “Jo jugo de base i he de saber el que saben fer els meus companys o no, què necessiten”, diu. A més de jugar, ell també és entrenador i, per tant, sap la importància de la coordinació amb els companys. “Serà tota una aventura, però tampoc pateixo, ja que ens coneixem tots d’haver-nos enfrontat a la lliga. Amb l’Elvis, per exemple, ens hi hem enfrontat alguna vegada”, afegeix. L’Elvis, però, no competeix en categoria masculina, ho fa en la unificada. “Visc aquesta oportunitat amb molt entusiasme”, reconeix, i explica que, per a ell, l’esport és “un hàbit de vida”. “L’esport ens ajuda a superar-nos cada dia, hem de mirar endavant amb el cap ben alt i amb un somriure”. L’Anna és la més veterana: disputa els seus quarts Jocs. Això fa que tingui la responsabilitat de ser la capitana de l’equip: “M’agrada molt fer esport i vull conèixer nous amics”. Ella té el repte de compaginar l’esport amb la feina. És auxiliar de neteja a Torremar (Vilassar de Dalt): “M’entreno dos dies per setmana, però quan tinc guàrdies no vaig als partits”. A més, també practica esquí i és la suplent per anar al Mundial d’hivern amb la selecció espanyola. “Anar-hi seria tot un somni”, comenta.

Sortir de casa, l’altre repte

Al marge del tema esportiu, anar a Reus fa que els esportistes surtin de casa i durant uns dies convisquin amb la resta dels companys. “Sortir de casa és un canvi”, assegura l’Elvis, mentre que l’Àlex afegeix: “És una experiència. La gent es fixa en el torneig, però al darrere també hi ha la convivència durant els quatre dies amb els diferents equips de les diferents delegacions. Coneixem gent nova i ens socialitzem”. I tots tenen clar que el més important és participar: “Tant si perdem com si guanyem serà una experiència, per a mi això ja és un triomf. Si perdo, no passarà res, és un aprenentatge, i a sobre tenim l’opció de donar-li l’enhorabona al rival”, conclou l’Elvis.