Lamine Yamal: 128 dies i zero preocupació

BarcelonaAra la cantarella és que Lamine Yamal fa mesos que no marca en partit de Lliga amb el Barça. El comptador segueix en marxa perquè no fa gol des del 26 d’octubre, en aquella gran victòria al camp del Reial Madrid. I què? Reduir els futbolistes a números és una possibilitat, però acostuma a ser l’elecció dels que no entenen el joc. De la mateixa manera que el futbol s’ha omplert d’estadístiques supèrflues que no diuen absolutament res, és ridícul explicar Lamine Yamal a través dels gols que marca o deixa de marcar.

Disfressar la dimensió del futbolista blaugrana amb la dada dels dies que porta sense veure porteria a la Lliga sembla bastant simplista, sobretot si tenim en compte que el seu impacte en els partits és molt evident. Per deixar empremta i condicionar el duel i el contrincant no és necessari fer gols ni assistències, i això que Lamine Yamal en fa moltes. Parlem d’un futbolista que entén el joc de manera integral i per gaudir-ne cal fixar-se atentament en totes les accions del partit. No serveix de gran cosa llegir el full de les dades després del duel per veure si ha fet gol o no.

Lamine Yamal condiciona el pla dels rivals

D’entrada, la simple presència de Lamine Yamal al camp pot modificar el pla de partit de l’entrenador rival. És possible que aquest no s’atreveixi a pressionar tan amunt com realment ho voldria fer o, en tot cas, haurà de tenir en compte que el Barça té un futbolista amb una increïble capacitat d’eliminar rivals en l’un contra un. Si la pressió del contrari és alta i home a home, algú com Lamine Yamal té l’enginy per desfer-la i obligar-los a córrer cap enrere un cop ha superat el seu marcador tot driblant-lo. Això desgasta i pot arribar a alterar les intencions de l’altre equip. Si, en cas contrari, aquest té la voluntat d’esperar aculat, la presència del mataroní també representa una amenaça. No només per aquest talent en les accions d’un contra un, sinó perquè també té la sensibilitat que cal per jugar en espais reduïts i teixir societats quan el rival, justament, intenta negar-te el mínim bri de gespa.

Una altra reacció que genera en els oponents el joc de Lamine Yamal té relació amb l’amenaça latent que representa. La seva qualitat fa que l’equip contrari multipliqui les ajudes per poder frenar-lo. Una maniobra defensiva clàssica per vigilar l’extrem de l’altre equip consisteix en la marca del teu lateral i una cobertura, ja sigui del teu mateix extrem, d’un migcampista o del central més proper. Bé, doncs en el cas de Lamine Yamal sovint veiem que els adversaris de totes aquestes demarcacions es mobilitzen per tal d’engabiar-lo. Quan això passa, es produeixen dos efectes: d’una banda, el rival s’enfonsa en el seu propi camp. Això fa que el Barça pugui aplicar millor la pressió alta o després de perdre la bola i, a conseqüència de tot plegat, tindrà més opcions d’ofegar la sortida al contraatac de l’altre equip.

Lamine Yamal i l'avantatge socioafectiu

Un altre resultat d’aquesta capacitat de Lamine Yamal per ajuntar rivals és que genera temps i espai per als seus companys. En bona lògica, si el persegueixen tres o quatre jugadors, l’extrem blaugrana tindrà dos o tres companys lliures o, com a mínim, en disposició de poder participar amb pilota. La qüestió és trobar-los, però això suposa una gran font d’avantatges numèrics. L’acció més il·lustrativa, en aquest sentit, és quan Lamine Yamal ressegueix el vèrtex de l’àrea en conducció, atreu i enfonsa rivals i, aleshores, apareixen espais a la frontal per a Dani Olmo o Pedri. És justament amb aquests dos companys amb qui es fa un tip de generar un altre tipus d’avantatge, el socioafectiu, que és quan els jugadors amb participació potencial immediata d’un equip es relacionen entre ells millor que els adversaris. Lamine Yamal, Dani Olmo i Pedri en són excel·lent mostra en espais reduïts.

Per tot plegat, i podríem seguir, no té cap mena de sentit reduir el jove talent del Barça als gols que faci. Esclar que n’ha de fer, perquè als davanters i jugadors determinants també se’ls demana aquest impacte directe en el marcador, però no hem de perdre de vista l’edat que té i, sobretot, la qualitat i el verí dels seus xuts amb l’esquerra. És qüestió de temps que en faci més, de gols. Mentrestant, podem seguir gaudint del seu futbol.