Publicitat
Publicitat

ALLEGRO MA NON TROPPO

Quan l'adversari ets tu

Els últims cinc anys gairebé cada dia s'ha parlat dels valors del Barça i la seva idea de joc. I defensar aquesta manera d'entendre el futbol quan la pilota entrava era molt senzill. Ara que no entra, la idea s'esquerda una mica i apareixen apòstates que demanen penjar pilotes a l'olla o inicien croades contra els arbitratges, posant-se a l'altura d'aquella idea del villarato que tan poc va agradar en el seu moment.

A Jordi Roura li han caigut crítiques pels seus comentaris sobre els àrbitres i per haver estat poc crític després de la derrota del Bernabéu. No comparteixo el seu discurs, però tampoc criticaré una persona a qui li toca donar la cara, ja que el tècnic està malalt. Ell no és qui ha de marcar el discurs o la línia si Vilanova no hi és, qui ho han de fer és Sandro Rosell i Andoni Zubizarreta. Després de perdre al Camp Nou, Rosell va qüestionar l'arbitratge amb una d'aquelles frases tan desconcertants: "No parlo mai dels àrbitres però no ens han xiulat dos penals a favor". Després de perdre al Bernabéu, però, va callar.

A Rosell li toca parlar ara, encara que no li agradi. Encara que sigui més bon gestor que comunicador, com es va autodefinir en el seu moment. Ha de parlar per donar suport a l'equip ara que la idea del joc rep crítiques. Però sobretot ha de parlar per explicar què dimonis ha passat amb aquesta junta que es vanta de valors i ha mentit en l'afer de la grada d'animació. El vicepresident Jordi Cardoner va acabar admetent que s'havien destinat entrades a grups d'animació quan abans se'ls negaven. I ha reconegut una trobada durant la campanya electoral on hi havia membres de la candidatura, els Boixos Nois i altres grups. El Barça pot provocar mal de panxa quan l'equip, cansat, desanimat i sense el tècnic, perd. Però el que no pot fer aquest club és no donar explicacions quan es parla de persones amb permís penitenciari a l'estadi i amb entrades del club. Els fets diran si calen dimissions. Però el que segur que calen són explicacions.

La junta actual ha fet bona feina gairebé sempre, però de manera incomprensible s'ha ficat ella sola en problemes, ja sigui per tornar favors o per inconsciència. Ha gaudit d'uns anys plàcids pel joc de l'equip i la falta d'oposició, i ara mateix és incapaç de donar el suport que l'equip es mereix, ja que té alguns fronts oberts molt greus. En poques setmanes, s'ha passat de la calma als dubtes en gairebé tots els aspectes: l'esportiu i l'institucional. La directiva no ha explicat prou bé què passa amb els violents, però l'agenda d'avui dóna una bona oportunitat a Sandro Rosell i a Toni Freixa per argumentar què ha passat i admetre algun error.

Pel que fa a les fuites esportives, podem entendre la dificultat de treballar sense Tito Vilanova. Pel que fa a la directiva, que ha estat sempre perfecta en la gestió de la malaltia del seu tècnic, no puc entendre com s'ha tacat de fang tota soleta, quan ho tenia tot de cara per a una gestió plàcida. Especialment perquè més enllà de Benedito, no hi ha gaire oposició activa després de l'autodestrucció del laportisme en mil bàndols. La junta lluita contra ella mateixa i les seves errades. Com l'equip, lluitant contra la imatge de guanyador d'ell mateix creada els últims anys. Lluitar contra un mateix i, sovint, perdre. Una cosa molt nostra.

Històries de superació esportiva
PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT

EDICIÓ PAPER 10/12/2017

Consultar aquesta edició en PDF