Hernán Pérez: “Hem d’aprofitar la necessitat del Barça i portar-ho al nostre terreny”

Sant Adrià De BesòsHernán Pérez (Fernando de la Mora, Paraguai, 1989) no guarda un bon record del Camp Nou. En la seva primera visita, el 2011, amb el Vila-real, va veure des de la banqueta un dolorós 5-0. En la segona, el 2013, també amb el conjunt groguet, va poder jugar 69 minuts però no va evitar una nova derrota (2-1). La tercera, en el derbi de Copa al feu blaugrana d’aquest curs, va resultar encara més amarga. En només 13 minuts de diferència, Martínez Munuera el castigava amb dues grogues que li van impedir acabar el partit. Uns episodis, però, que l’únic que fan és motivar-lo.

Com arriba l’Espanyol al derbi?

L’equip s’està entrenant bé, aquesta setmana ha fet els deures. Tenim moltes ganes que arribi el partit. La victòria contra el Sevilla ens ha donat tranquil·litat. Al derbi hi arribem amb motivació màxima, encara ens estem jugant la salvació, i sortirem a fer-ho bé, amb una motivació extra perquè és important.

El Barça es juga la Lliga. ¿El factor anímic de la gestió dels nervis i la necessitat poden jugar a favor de l’Espanyol?

Sí, hem d’intentar aprofitar-ho a favor nostre, portar-ho al nostre terreny i intentar guanyar el partit.

En total acumula set gols, aquest curs. És el millor registre de la seva carrera?

Des que vaig arribar a l’Espanyol m’he sentit molt a gust, com a casa. Això m’ajuda de cara als partits. Cada dia em sento més feliç aquí. He trobat el lloc ideal on jugar a futbol.

Més enllà dels gols, el seu rendiment ha sigut força alt. Què li va faltar en anteriors clubs per destacar així?

Em va faltar la confiança de l’entrenador, que em donessin més minuts. No tenia ni els minuts ni la continuïtat que sí que m’han donat a l’Espanyol.

D’on li ve aquesta grapa i orgull?

Surt de la meva manera de viure, del meu estil de ser un guerrer. Els paraguaians som molt lluitadors. Sabem la necessitat que hi ha al nostre país i sempre volem anar a més i més.

En molts moments, amb els ànims decaiguts sobre el camp, ho ha utilitzat per liderar l’equip. ¿Se sent un líder sobre la gespa?

Sempre m’he sentit una peça important, i en moments que ha faltat un líder he intentat transmetre ànim als companys per seguir creixent com a grup.

El seu estil recorda un exjugador de l’Espanyol, Luis García: un jugador ofensiu treballador en atac i en defensa. Sent que això el fa ser més estimat?

Sí, he notat que l’afició sempre m’està ajudant, tant a les xarxes socials com al camp. Gràcies a això sento el valor per atacar, defensar i sacrificar-me al màxim. Tot el que faci falta per l’equip.

El seu joc té algunes virtuts, com el dinamisme i el treball, però també algun defecte. És el segon jugador amb més faltes assenyalades de la Lliga (79).

La meva intensitat està molt per sobre de la dels altres, i quan pressiono o arribo a una pilota dividida es nota massa. Els àrbitres ho veuen i pensen que vaig amb maldat, però no és així. La intensitat és necessària. Hi ha jugadors, com els de l’Atlètic de Madrid, que es passen fent faltes i no els treuen targetes. A mi em castiguen bastant. Contra el Barça vaig fer dues faltes i em van expulsar. Cal posar-ho en una balança. Em sento assenyalat. Si ho féssim diversos seria diferent.

No va tenir una infància fàcil. Fa poc va explicar que va créixer en una cabana de fusta, ja que la seva família era molt humil. Què li queda d’aquell nen?

Entro al camp com un nen, a divertir-me, fer-ho bé i passar-ho bé.

Recordar-ho és un al·licient per a vostè?

Sempre penso en els meus inicis i intento transmetre aquella experiència al camp. Ser un lluitador i demostrar el millor que tinc perquè la gent també es motivi en veure’m a mi pressionant a dalt i ajudant a baix, contribuint a fer jugar millor els meus companys.

L’Espanyol ha patit diverses golejades, aquest any. Com s’han aixecat?

Hem tingut partits difícils, però ens hem mantingut units, hem parlat del tema i hem intentat que no es repeteixi. El grup és molt bo i sacrificat, i la unió ens ajuda a seguir endavant. Hem pecat de ser joves. L’any que ve serà millor.

Algun cop ha reconegut que li agrada la Premier. Es veu en algun equip?

Van treure-ho de context. De petit tenia el somni d’anar al Chelsea, però si ara em pregunten on voldria jugar, el millor lloc on podria fer-ho és aquí, a l’Espanyol. M’agradaria estar-hi anys. La ciutat és el més important que pot trobar un jugador, ja que si és feliç en un lloc, a casa seva, rendirà al 200%.