El Girona perd en l'últim minut i no confirma la permanència a Primera

GironaSi no li passessin coses estranyes i gairebé paranormals, el Girona no seria el Girona. Quan ja començava a celebrar la permanència, una acció d'Eyong en l'últim minut va congelar l'estat d'ànim col·lectiu i li va donar el triomf al Vila-real (0-1). En teoria, no hauria de significar cap daltabaix, però ara es mirarà amb interès el Leganés-Espanyol de diumenge, en què necessita un favor blanc-i-blau. Ara com ara, els de Míchel tenen sis punts de marge amb el Las Palmas i set amb els madrilenys, quan faltaran nou punts en joc. El tècnic blanc-i-vermell continua hospitalitzat: Santi Pou, integrant del cos tècnic, hi va estar en contacte telefònic tota l'estona.

Els gironins van arribar a la conclusió que més val ocell en mà que cent volant. Tot i la gran victòria contra el Mallorca (sort n'hi va haver) i que els rivals directes estiguin punxant, l'equip no va reservar-se absolutament res, malgrat que dimarts, el calendari l'aparelli amb el Valladolid, on teòricament podria tenir una oportunitat grandiosa d'aconseguir el triomf. No hi seran Krejci i Yangel Herrera, sancionats. Des del seu llit, a l'hospital, Míchel va donar la indicació de no tocar el que tan bé està funcionant amb el desig, evident, de mantenir la inèrcia positiva.

Tampoc no va estalviar-se esforços el Vila-real, amb un arsenal ofensiu que amenaçava cada vegada que podia. Gazzaniga va ser l'encarregat de desfer els avisos, i es va guanyar el caliu de la graderia, que abans del descans ja havia corejat el seu nom. L'argentí, consolidat en la titularitat des de fa tres temporades, va correspondre amb aplaudiments i una salutació d'agraïment. No calia, certament, perquè la feina l'havia fet desviant espectacularment dos xuts des de l'àrea petita d'Ayoze –el tercer va anar a dins, però venia precedit d'una mà–, i un parell de rematades de Foyth i Pepe. El domini visitant va ser clar, i fins i tot Baena va ser objecte d'un possible penal, no xiulat.

Un solar ofensiu

Però aquest és un altre Girona, que no s'assembla gens al que no fa gaire es desfeia, limitat en la seva confiança. Va ser inferior, sí, però per pocs segons no suma un punt. Va permetre's el gust de tutejar un rival en llocs Champions, prenent-li la pilota i dominant-la, amb especial menció per a Arthur, que de mica en mica està demostrant que els motius que el van instal·lar en grans clubs eren reals. El brasiler s'ha aclimatat bé, a Montilivi, que amb prou feines va gaudir d'ocasions dels seus: un cop de cap de Stuani desviadíssim, i alguna internada, esporàdica, que acabava impactant en qualsevol contrari. Yangel va fregar l'empat en el descompte, però el seu intent va fregar el pal. L'estat d'ànim s'haurà transformat, però hi ha problemes estructurals que no canvien tan fàcilment: la fe de Portu i l'uruguaià arreglen algunes coses, no totes. El 0-1 va arribar sense ells al camp, per cert. Més enllà de la parella, l'equip, ofensivament, continua sent un solar.

Girona és de Primera, cantava el grup d'animació Jovent Gironí durant el tram final. I sí, realment el vestidor ho palpa amb la punta dels dits. Sobretot ho palpava amb el 0-0, destrossat en una aparició fulgurant d'Eyong, que acabava d'entrar i va rematar sol, a l'esquena de David López. Sovint és un martiri, estimar el Girona. Sobretot aquest any, una temporada que havia de ser tan especial i on tothom pateix, creuant els dits perquè acabi bé.