Una final perduda pel duel entre les dues banquetes: els apunts en calent de l'Arsenal-Barça femení

BarcelonaNo sempre es pot guanyar i no sempre es pot dominar. El Barça va quedar-se amb un pam de nas contra un gran Arsenal que va saber llegir el partit en tot moment fins a donar l'estocada a la segona part, just quan semblava que les catalanes ja tenien el control de la final. No va ser el dia d'Aitana, Alexia o Salma. La final es va jugar parlant en anglès. I la pregunta és... i ara què?

Intentant ser positius... Costa ser positiu després d’una derrota com aquesta, però podem intentar ser-ho. Si cada temporada el Barça anés guanyant tots els partits, tots els títols i totes les finals amb certa superioritat, no acabaria d’ajudar a potenciar un futbol jugat per dones que segueix avançant amb pas ferm. Coneixent aquestes jugadores, la derrota de Lisboa les esperonarà a tornar el cop la temporada vinent. Perdre sempre és una mala notícia, però potser també serveix perquè tothom valori el que ha aconseguit el Barça fins ara. Ningú regalava res i les rivals també juguen.

La banqueta, clau. L’Arsenal va jugar un partit molt complet, especialment en una primera part en què va aconseguir desactivar del joc les millors jugadores del Barça. Segurament, per entendre el triomf de l’equip de Londres cal mirar a la banqueta, on va brillar la neerlandesa Renée Slegers, que li va guanyar la partida a Pere Romeu. El Barça tenia més talent i més experiència, però la final de Lisboa es va jugar més al que va voler una entrenadora moderna i metòdica que ha millorat el joc de gairebé totes les seves jugadores, reformulant la posició de Mariona, per exemple.

Una marea blaugrana. En clau blaugrana el millor va ser veure milers de persones fent el viatge fins a Lisboa. Veure com hi havia més catalans que anglesos, en un clima de germanor, positiu. Tota una generació de barcelonistes ha crescut seguint aquestes jugadores i ara que ha arribat una derrota que fa mal, ben segur que els aficionats no fallaran. Ara, sempre cal estar alerta. Els últims anys el femení ha donat alegries europees quan el masculí no en donava. Ara que l’equip de Flick s'engresca, és el moment de donar més suport que mai al femení. S’ho han guanyat.

Un horari lamentable. Encara et trobes molts senyors enfadats, ja que creuen que el feminisme radical cuida massa les dones i els dona facilitats. Santa paciència, quan la UEFA no pot garantir ni un horari decent per al partit més important de l’any: la final de la Lliga de Campions. Els estaments que manen al futbol no poden ni garantir una franja d’horari bloquejada, sense partits de lliga, perquè tothom pugui mirar la final. No pot garantir un inici de partit sense una gespa mig fosca per l’ombra de la tribuna, com si fos un partit qualsevol. Encara queda molt camí per fer.