Far i castell de Portopí, la defensa del port de Palma

PalmaDissabte de la setmana que ve, 8 de novembre, l’ARA Balears ha programat una visita al castell de Sant Carles i al far de Portopí. Es tracta d’una activitat inclosa en el programa El patrimoni secret dels ports de les Illes Balears, iniciada ara fa un any, i que ha comptat des d’un principi amb el guiatge de Fita a Fita –senderisme cultural i familiar–, complementat amb els articles que s’han anat publicant paral·lelament al diari, tant en paper com al web del diari. La iniciativa, que té el suport de Ports de les Balears, té com a objectiu principal recórrer a peu els principals ports de l’Arxipèlag per conèixer i entendre la dialèctica terra-mar que s’ha anat establint al seu voltant al llarg de la història. Una manera diferent d’entendre que els ports són un punt estratègic d’intercanvi de persones, mercaderies i cultura. Un fet quotidià avui en dia, però que d’antuvi ha anat configurant la façana marítima de Palma, Alcúdia, Maó, Eivissa i la Savina.

En aquest article no descrivim cap itinerari, tan sols els continguts culturals que assaborirem durant la visita de la setmana que ve i del context històric en el qual s’emmarquen el far de Portopí, una de les tres lluminàries més antigues del món, i el castell de Sant Carles, la primera gran defensa del port de Palma. El far de Portopí es troba dins una zona de domini públic portuari d’accés restringit. Per motius operatius i de seguretat, totes les visites s’han de concertar prèviament, a través del correu fardeportopi@portsdebalears.com o emplenant el formulari de reserva que trobareu al web farsdebalears.com. Quant al castell de Sant Carles, de la gestió del museu i de la fortalesa se n’ocupa el consorci conformat pel Ministeri de Defensa, el Govern de les Illes Balears, el Consell Insular de Mallorca i l’Ajuntament de Palma. Es pot visitar de dimarts a diumenge, excepte dilluns i festius, de 10 a 14 h. La línia 1 de l’EMT, que uneix el Sindicat amb el dic de l’Oest, fa parada davant el castell i el far.

La ruta

[00 min] Abans de tot, hem de fixar la nostra mirada sobre la rada de Portopí, primer port de la badia de Palma. Actualment, el nom de Portopí s’estén sobre un barri de Palma, situat entre el final del passeig Marítim i Cala Major, a Ponent de la ciutat, que pren el nom, precisament, d’una cala llarga i estreta, arrecerada del vent per la serra de na Burguesa. Com el seu nom indica (port del pi), des de l’antiguitat i fins a l’edat moderna, la cala, com a refugi natural, fou el port de la ciutat i d’aquest ús en queden importants monuments, tot i que la drassana, ubicada a l’antic raval de mar, i el port reial, als peus de l’Almudaina, s’ubicaven sobre el límit marítim de Palma, a prop de l’antiga desembocadura de la Riera, quan aquest torrent travessava la ciutat, pels actuals passeigs de la Rambla i del Born. Un espai en el qual també trobam el Consolat de Mar i la Llotja.

Però una cosa era el brogit de mercaders i de menestrals (boters, calafatadors, mestres d’aixa, bruixolers, etc.) al voltant de la Llotja i el raval de mar i l’altra, l’espai on s’arreceraven els vaixells. El port de Portopí tenia dues torres, una de les quals és l’actual far, que custodiaven la rada i la protegien de nit amb una cadena. Ens hem de remuntar al segle XIV, quan els fars encara eren fogueres (botafocs), per tornar als orígens del tercer far més antic del món per darrere de la torre d’Hèrcules de la Corunya i de la llanterna de Gènova. En un principi es trobava dalt del turó que des del segle XVII ocupa la fortalesa de Sant Carles, dita originalment ‘castell de Portopí’. És un far històric que ja apareix citat en un document amb data 12 de setembre de l’any 1300, com a part del codicil inclòs en el testament del rei Jaume II de Mallorca, conservat a la Biblioteca Nacional de París. El seu funcionament ininterromput al llarg dels segles i la presència al seu interior d’un dels museus de senyals marítims més importants del món fan d’aquest un espai únic. La joia de la corona del port de Palma.

Aquesta rada del ponent de la badia de Palma ha estat sempre un punt estratègic tant per a l’orientació de la navegació com per a la seva defensa. No obstant això, la pressió exercida per la pirateria turca i berber sobre el litoral de l’Arxipèlag durant els segles XV i XVI obligà a refermar les seves defenses, sobretot en el port de Ciutat que des de l’edat mitjana ja era un dels més importants de la Mediterrània. Per aquest motiu, el Col·legi de la Mercaderia pressionà la monarquia perquè s’activassin noves i més consistents defenses, més enllà del desplegament de les cinc torres de vigilància. Les obres del castell de Sant Carles es van realitzar durant el regnat de Felip III, entre els anys 1610 i 1612, quan era el virrei Carles Coloma, de qui rep el nom la fortificació.

Construccions defensives

Si bé és cert que la funció militar i estratègica presidí la concepció del cinturó emmurallat de Palma, ampliat i reforçat a partir del segle XVI, fora de les murades es començà a dotar la ciutat de noves construccions defensives. La torre de Cala Figuera i la torre del cap Blanc vigilaven la part més exterior de la badia. Més endins, la Porrassa i Illetes, per la part de ponent, les torres d’en Pau i d’Enderrocat (fortalesa a partir del XIX), per la part de xaloc. Però calia fer una passa més, sobretot perquè els mercaders exercien una forta pressió, ateses les importants pèrdues ocasionades per la pirateria. Així, a començament del segle XVII es pren la decisió d’escometre les obres del castell de Sant Carles. Tot i que no serà fins a finals del XIX, i per altres circumstàncies, que neixen les fortaleses de torre d’en Pau i del cap Enderrocat, que substituiran les antigues torres de vigilància, alhora que completaran la defensa de la badia de Palma amb un important foc creuat.

El far de Portopí i el castell de Sant Carles són dos elements patrimonials excepcionals a través dels quals s’explica la dialèctica terra-mar, sovint complexa i agitada, del port de Palma. Tot i la proximitat entre una i altra, no és possible establir una ruta que connecti ambdós punts, ateses les restriccions aplicades en els seus accessos per motius de seguretat.