La torre de la Gavina, la defensa de ponent de Formentera

PalmaEl nostre objectiu és la torre de la Gavina, una de les cinc torres construïdes a Formentera durant el segle XVIII per a la vigilància i defensa del seu fràgil litoral. Les altres construccions són la torre de la Guardiola, a l’illa de l’Espalmador, la torre de Punta Prima, al costat dels Pujols, la torre del Pi del Català, a la platja de Migjorn, i la torre del Garroveret, prop del cap de Barbaria. El recorregut que hem traçat circumval·la l’estany del Peix, una gran bassa natural oberta a la mar per la Boca, que fou el primer gran port pesquer i saliner de l’illa. No debades, la venda de Porto-salè pren nom del Portus salarius, explotació salinera del temps dels romans. Un paratge extraordinari on els valors naturals i patrimonials han bastit un paisatge cultural potent i extens. També visitarem la finca pública de Can Marroig, un dels racons emblemàtics del Parc Natural de les Salines d’Eivissa i Formentera. Per a consultes sobre el transport públic de l’illa podem consultar el web busformetera.com, on trobarem tota la informació sobre rutes i horaris.

La ruta

[00 min] Ens posam a caminar des de la Savina per la carretera general en direcció a la Mola. No abandonam del tot aquest nucli de serveis, el principal de Formentera, perquè a l’altura de la plaça de les Illes Pitiüses, hem de tombar a la dreta, travessar una extensa esplanada de terra usada com a aparcament públic i situar-nos a vorera de l’estany del Peix. A partir d’aquí, la nostra caminada s’orienta ran de mar cap a xaloc.

De tot d’una, a l’esquerra tenim els terrenys de l’antiga Colònia Penitenciària de Formentera, coneguda popularment com ‘Es Campament’ [10 min]. Un centre de reclusió de duríssimes condicions de vida per on passaren més de dos mil homes, entre juny del 1940 i finals del 1942. Avui dia, és un espai més de memòria de la repressió franquista patida a les Illes Balears. El senderó que seguim va voltant l’estany fins a desembocar sobre una pista de terra, ampla i còmoda, a l’altura de Can Plater [20 min]. Som a les portes dels espais protegits que configuren una part del Parc Natural de les Salines d’Eivissa i Formentera.

A partir d’aquí, a totes les bifurcacions hem de prendre cap a la dreta. La nostra idea és arribar fins a la Boca, el petit pas marítim que comunica les aigües de l’estany amb les de la mar gran. Un tram planer, sense cap dificultat, que ens permet assolir una perspectiva més àmplia de l’espai que temps enrere representà el primer port de l’illa. [45 min] Un cop superat el pont dels Estanyets, explotats com a salineres des de l’època romana, deixam a l’esquerra el camí que va al centre d’interpretació de la finca pública de Can Marroig i voltam a la dreta, pel camí que ran de mar voreja l’estany, orientats cap a llevant. Passam per darrere uns escars i feim les darreres passes fins a la bocana [1 h 00 min].

La nostra ruta continua ara cap a mestral, pel costat oposat al que ens ha duit fins aquí. Seguim el tirany que, vorera de mar, recorre el Caló de l’Oli, que s’obre des de la boca de l’estany fins a la punta de la Pedrera. [1 h 20 min] A mitjan recorregut, deixam a la dreta la punta de la Pedrera i tombam a l’esquerra per una pista de terra que ens ha de dur fins al centre d’interpretació de Can Marroig [1 h 25 min], una de les finques emblemàtiques de Formentera i actualment de titularitat pública. La primera referència de l’existència d’aquesta finca, aleshores en mans de l’Església, data del 1797, quan encara no era coneguda amb el topònim modern. A partir del 1855, després de la desamortització de Madoz, passà a mans privades, primer a Agustí Fuster Cortès i posteriorment a l’empresari i polític mallorquí Antoni Marroig i Boned (Palma, 1837 – 1900). Durant la Segona República, la casa es convertí en un establiment turístic, l’Hotel IFA. Acabada la Guerra Civil, diversos projectes urbanístics amenaçaren l’entorn de Can Marroig que finalment fou comprada pel Govern balear l’any 1998.

Deixam les cases enrere i prosseguim la nostra caminada, ara orientats cap a migjorn, per una pista de terra. [1 h 30 min] Ens desviam a la dreta, seguint uns indicadors que ens assenyalen la ruta a la torre de la Gavina pel racó del Banc. Travessam pinar i garriga fins a sortir ben davant la mar [1 h 45 min]. El Banc és un petit pla vora mar format per l’erosió marina, que hi ha just a l’extrem occidental de la punta del Banc. Al seu davant, a pocs metres de distància, hi ha el sec o la seca del Banc, i a migjorn de la punta hi ha el racó del Banc. Giram a l’esquerra, orientats al sud, per un caminoi que voreja el litoral i des del qual ja albiram el nostre següent objectiu.

Torres costaneres de vigilància

Aviat ens situam als peus de la torre de la Gavina [2 h 00 min], la més occidental de les torres costaneres de vigilància de l’illa de Formentera, situada a 14 metres sobre el nivell de la mar en una punta del mateix nom, entre Cala Saona i la punta de la Pedrera, a la venda de Porto-salè. Fou aixecada, juntament amb les quatre torres restants de l’illa, entrada la segona meitat del segle XVIII. L’execució de les obres va correspondre a l’enginyer Garcia Martínez. Es tracta d’una edificació d’estructura troncocònica de nou metres d’alçada, amb dues plantes i una plataforma superior protegida per un parapet seguit.

Sortim de la torre orientats a migjorn, passam una paret seca i enllaçam un tirany que recorre el penyalar de la dreta, per damunt la mar. A l’esquerra veurem tres xalets de nova planta, distanciats l’un de l’altre. Entre el primer i el segon, podem enganxar el camí de la Punta de la Marina, que també ens serviria per arribar fins a Porto-salè. Nosaltres, però, seguim fins a arribar al tercer [2 h 10 min], de tonalitats grises i marronenques. Seguim carrerany que ens mena cap a l’interior, mentre deixam la casa a la nostra dreta. Seguim ara una pista de terra, orientada cap a ponent. Les dues primeres bifurcacions, les voltam a la dreta; la següent, a l’esquerra. Desembocam sobre un camí asfaltat [2 h 35 min], on giram a l’esquerra (oest). En aquest punt trobam una parada de bus.

Som a l’epicentre de la venda de Porto-salè. Allà on el camí asfaltat gira a la dreta, nosaltres tiram tot dret per un camí de terra, en direcció a l’estany del Peix. Passarem per devora Can Rempuixa, Can Pep Riera i Can Joan Guerra, aquesta molt a prop d’una important bifurcació [2 h 45 min], on voltam a la dreta. Cinc minuts després tancam circuit sobre el camí que voreja aquesta petita mar closa. Giram a la dreta i desfeim passes fins a arribar al port de la Savina [3 h 20 min].

@Fita_a_Fita