La Talaiassa, el punt des d’on es governa l’illa

PalmaEn aquesta ruta exploram, per primera vegada, els camins de Formentera. Lluny de l’estiuenc brogit del món, durant els mesos d’hivern ens regala paisatges tranquils i reposats, farcits d’històries, llegendes i molta poesia. La Talaiassa és el punt més alt de la Pitiüsa Menor, dalt de la Mola. “El topònim ens remet d’immediat a llocs elevats des dels quals antigament s’observava la mar amb l’objectiu d’albirar possibles desembarcaments hostils a la costa. Sembla que la denominació d’aquest espai va ser encunyada en el segle XVIII per la gent encarregada de la vigilància marítima des d’aquest punt. El 1760, quan les autoritats militars escolliren els llocs idonis per a l’edificació de les torres destinades a la defensa de la façana sud de les illes Pitiüses, la Talaiassa va trobar-se incorporada al sistema estratègic dissenyat, tot i que no van arribar a construir-n’hi cap.

Però la història no acaba aquí. Els primers anys del segle XIX, també a causa de la seva situació privilegiada, el sostre de la casa de la Talaiassa va ser utilitzat per a l’establiment d’un vèrtex de triangulació durant la campanya francoespanyola d’amidament del meridià de París. Albergat per la família Maians, l’astrònom francès Francesc Aragó va residir a la Talaiassa durant l’hivern de 1807 i va calcular-ne la latitud. Quan el 1868 es realitzà la unió cartogràfica de l’Arxipèlag amb el continent, el mateix punt geodèsic va ser emprat i consolidat amb la construcció d’un senyal de pedra tallada de 4,29 m d’altura per part de l’estat espanyol. El seu nivell inferior es troba a 192,25 m sobre el nivell de la mar. Una quarantena de metres més a mestral, rere les cases, s’aixeca la torre quadrada que l’any 1937 l’exèrcit franquista, que hi havia disposat molt a prop una bateria d’artilleria, va erigir i destinar a l’observació de l’espai marítim i aeri de les Illes. (font: eeif.es)

El punt d’inici i final de ruta és el Caló de Sant Agustí. Hi podem accedir mitjançant transport públic. Dues línies fan parada en aquest punt: L-2 (la Savina-el Pilar) i L-7 (les Illetes-el Copinar).

La ruta

[00 min] Després de guaitar un moment damunt la mar i gaudir dels varadors que, com tots els de l’illa de Formentera, es troben protegits des del 2002 per ser Bé d’Interès Cultural, ens posam a caminar des del mateix nucli del Caló cap a xaloc en direcció al Pilar. Uns centenars de metres més amunt, sortim de la calçada per l’esquerra, a l’inici del camí de la Pujada [10 min]. Es tracta del vell camí de carro d’accés a la Mola, amb trams que encara ara conserven l’antic empedrat. Una delícia de via popularment anomenada ‘camí Romà’, tot i que les primeres notícies documentades sobre aquesta camada són de la darreria del segle XVII. El traçat actual és del 1797 i la part empedrada va ser declarada Bé d’Interès Cultural amb categoria de Monument el 1993.

Al final d’aquest bell recorregut, a l’alçada d’un modern mirador habilitat amb una estructura per fer-se una autofoto o selfie, trobam a banda dreta del camí la cova de la Mà Peluda [35 min]. Som a l’escenari d’una de les rondalles més potents de les recollides a l’illa per Joan Castelló Guasch i publicades per l’Institut d’Estudis Eivissencs en el llibre Rondaies de Formentera, de 1994. La història narra amb vivor els espants dels que visitaven la cova i veien una gran mà peluda al fons, la qual no era més que una vella pell de cabra penjada. Un pastor “arrancà a córrer porta enfora i camí i penyes avall, just com el pet d’en Judes”.

El camí de la Pujada mor encimentat a l’inici de la planícia de la Mola, dins una atapeïda pineda. A escassos metres, a l’altre costat de la carretera, arrenca el camí de la Talaiassa. [40 min] Travessam la via que condueix al Pilar i el far de la Mola, i seguim el camí de terra que ara es comença a orientar cap a migjorn. Deixam a l’esquerra, les bodegues de Terramoll i les cases de Can Miquel des Bosc, just separades pel camí que, fora de l’asfalt, mena cap al Pilar de la Mola. Serpentejant entre Can Botiga Vella i el pinar arribam a la cota màxima de la Pitiüsa menor a través del camí dels Soldats. [55 min] Som a la Talaiassa, fàcilment identificable per una moderna torre de comunicacions de 2007 i, més a prop del camí, una torre quadrada de 1937. Sobre les cases de possessió, una fita blanca ben destacada: és el vèrtex geodèsic.

Prosseguim la caminada cap a llebeig, ara en clar descens cap a la mar. Des de les cases seguim un carrerany que avança entre l’espès pinar cap a una zona més descoberta, amb restes de barraques, parets en sec, una pedrera i un forn de calç parcialment cobert per la vegetació. Durant l’aproximació al Caló del Ram trobam dues bifurcacions, la primera a l’esquerra i la segona a la dreta. [1 h 20 min] A partir d’ara avançam paral·lels a la mar, per l’interior d’una espessa garriga. En algun moment, especialment en travessar els torrentons, el camí ens mostra els característics marges de sosteniment, d’acabat precís i rigorós. Al final, el carrerany desemboca sobre una plana, just damunt la riba. Avançam uns metres cap a la mar i sortim sobre els varadors del Ram [1 h 40 min].

El Caló del Mort

Recuperam el camí principal i iniciam la pujada pel camí del Ram, que pren rampant cap a l’interior del bosc de la Pujada o del Diable. Aviat, però, ens desviam a l’esquerra per darrere uns xalets per recuperar la primera línia de costa, a través d’un tirany senyat amb marques de pintura vermella. Així, arribam al Caló del Mort, a la desembocadura del torrent dels Arbocers. Uns minuts més endavant trobam la platja del Caló del Mort [2 h 05 min]. Aquí giram a la dreta i prenem coster amunt fins a enllaçar amb una pista de terra de tirada rectilínia. Al final voltam a la dreta i ens unim novament al camí del Ram, que seguim cap a l’esquerra de pujada, pel bosc del Diable [2 h 15 min]. Curiós topònim lligat a la llegenda d’un jove caçador musulmà que perseguia un ase salvatge, que semblava posseït pel dimoni. Al final, desbordat per les circumstàncies, el jove es llançà espaordit a la mar, sobre les roques, a l’altura del que avui anomenam el Caló del Mort.

El camí del Ram ens treu a la carretera de la Mola [2 h 25 min], que travessam per, tot seguit, enllaçar amb una pista de terra que ens durà fins al jaciment arqueològic de Campanitx Vell [2 h 30 min]. La pista que hem seguit fins aquí té un vertiginós desenllaç sobre el camí de baix. Un cop superat aquest petit entrebanc, voltam a la dreta i tancam circuit sobre el camí de la Pujada. Giram a l’esquerra i tancam la caminada al Caló de Sant Agustí [2 h 50 min].

@Fita_a_Fita