El puig del Corb Marí, la guarda secreta de les Salines d’Eivissa

PalmaLa nostra ruta s’emmarca a la banda de llevant de l’immens municipi de Sant Josep de sa Talaia, que abasta tot el sector sud de l’illa d’Eivissa, on destaca especialment el Parc Natural de les Salines d’Eivissa i Formentera. Un paisatge cultural poderós i un patrimoni natural de valor incalculable. Proposam recórrer una petita part de les Salines d’Eivissa, visitar el Carregador de la Sal (la Xanga), la torre de defensa del segle XVI i enfilar-nos dalt del puig del Corb, on trobam les instal·lacions d’un antic observatori militar de la guerra civil i de la Segona Guerra Mundial. El nostre punt de partida és l’església de Sant Francesc de s’Estany, del segle XVIII, una de les moltes que es bastiren a tota la geografia de l’illa arran de la constitució de la diòcesi d’Eivissa el 1782. Aquesta, en concret, va ser construïda per voluntat del rei Carles III amb la voluntat de cobrir les necessitats religioses dels treballadors de la salinera. Pels usuaris habituals del transport públic, la línia 11 (Eivissa-Sant Jordi-les Salines) fa parada davant l’església.

La ruta

[00 min] Abans d’iniciar la caminada, podem visitar l’església de Sant Francesc de s’Estany i el monument al saliner, obra de l’escultor eivissenc Pedro Juan Hormigo (Sant Antoni de Portmany, 1971), inaugurat el 2007. D’aquí ens posam a caminar en direcció a la platja de les Salines (EI-900). A pocs metres, tombam a l’esquerra pel camí de la Sal Rossa i la torre del Carregador, perfectament senyalitzat amb un indicador metàl·lic del Consell d’Eivissa. A partir d’ara, les nostres passes s’orienten a gregal per un camí de terra, ample i còmode, per on acostumen a passar vehicles. Aviat topam amb una barrera de fusta [15 min], molt a prop ja de la torre i del petit nucli de cases i varadors bastit al voltant de la Xanga (seria ‘Xanca’ amb la grafia correcta, atès que el topònim fa referència a la post de fusta sobre la qual se salava el peix).

Abandonam la pista principal per l’esquerra i, sense distanciar-nos molt d’ella, avançam fins a un coval, fàcilment identificable per un tancat de paret seca que acaba de conformar l’espai. [20 min] És la cova on es refugiaren Maria Teresa León i Rafael Alberti durant tres setmanes d’aquell llarg estiu de 1936, just després del cop d’estat del 18 de juliol. Havien arribat a Eivissa feia poc, el 28 de juny. El Consell d’Eivissa plantà el 2021 una placa en aquest indret per recordar els fets, narrats per Maria Teresa León a les seves memòries, editades per primera vegada a l’Argentina el 1970: “La muntanya, com en les representacions shakespearianes, era plena de proscrits. Al capvespre, ens asseiem a veure com s’enfosquia la torre de la Sal Rossa, les barques de retorn, l’illa de Formentera en la llunyania propera... Durant vint dies vam viure a la muntanya.” (Memoria de la Melancolía. María Teresa León. Editorial Renacimiento, 2021). Alberti i León abandonaren l’illa l’11 d’agost de 1936, poc abans de la seva caiguda definitiva en mans de les tropes sollevades.

La torre del Carregador és ben visible des de la mateixa cova, ens hi acostam per un tirany ben fressat. [25 min] A l’hora d’acostar-se al coneixement d’aquest edifici, veritable joia arquitectònica del segle XVI que ha arribat als nostres dies en un estat de conservació tipològica prou acceptable, s’ha de tenir present que la seva configuració respon als diferents usos que ha hagut de satisfer al llarg de la història. Concebuda originàriament com a refugi col·lectiu de totes les persones que vivien al seu voltant i molt especialment de les que feien feina a la recol·lecció de la sal, acabà convertint-se en un punt estratègic per a la defensa del carregador de la sal i del port de Vila, juntament amb les torres de les Portes i de l’Espalmador, que vigilaven i tenien cura del freu entre Eivissa i Formentera.

Des de la Torre de la Sal Rossa o del Carregador, ubicada sobre la punta de la Mata, ens dirigim cap a uns varadors que tenim a la dreta [30 min], a recer de l’illa de la Sal Rossa i de la Xanga. Aquesta caleta en forma de mitja lluna albergava antigament totes les instal·lacions relacionades amb la pesca i la sal. Però la càrrega de sal i la pesca i la salaó de la tonyina no van ser l’única activitat que es va dur a terme en el passat en aquest indret. Ja en època romana, l’illa era considerada un important punt de producció de porpra (extreta de la closca dels mol·luscs) que s’utilitzava per tenyir teixits, bàsicament llana. El moll, els aljubs que proveïen d’aigua, la torre que protegia els treballadors… Tot plegat, un paisatge cultural que ens parla de manera clara i directa.

Instal·lacions militars

Dels varadors sortim a un carrer empedrat [35 min], vora dos aljubs de gran grandària. Aviat abandonam aquesta via per seguir un senderó vorera de la mar, a la nostra esquerra, cap a uns altres varadors, situats a l’altre extrem de la Xanga. Poc abans d’arribar-hi [40 min], canviant el sentit de la nostra marxa cap a l’interior (llebeig), en direcció a un collet. Seguim un caminet senyat amb marques de pintura blava. [1 h 00 min] Arribam a una bifurcació, prenem cap a la dreta. Fins aquí la pujada, tot i que breu, es fa sentir a les cames. Topam unes velles barraques, travessam un planiol i encaram la darrera empitada abans d’assolir el cim del puig del Corb Marí (120 m), on trobam unes velles instal·lacions militars [1 h 15 min].

Sembla que la instal·lació de la bateria antiaèria de la Caleta, a l’extrem de ponent del Parc Natural de les Salines, completa els anys 40, a l’inici de la Segona Guerra Mundial, la línia de defensa costanera iniciada durant la Guerra Civil per a la defensa del port i de l’aeroport d’Eivissa. Un enfilall de canons antiaeris i nius de metralladora que cobrien el litoral de llevant eivissenc des de Punta Arabí (Santa Eulària des Riu) fins al puig del Corb Marí, a l’àrea de les Salines (Sant Josep de sa Talaia). Aquí s’hi establí el lloc de comandament, des d’on es controlava també les vuit bateries de costa. De fet, des del cim, s’obté una àmplia perspectiva de tot el litoral de migjorn de l’illa d’Eivissa.

Iniciam el descens cap a llebeig, de cara a les Salines. És un tirany rost i un poc llenegadís, cosa que obliga a prendre precaucions per no pegar culada en terra. [1 h 35 min] El senderó ens aboca sobre un carrer asfaltat de la urbanització de Sant Francesc de s’Estany, que seguim cap a la dreta. Poc després, sortim del vial per la dreta cap a tramuntana per un tirany que ens durà fins a un nou camí. I d’aquí, tot dret cap a baix fins a sortir novament a la carretera (EI-900). A escassos metres, a la dreta, l’església de Sant Francesc, alfa i omega de la nostra ruta [1 h 45 min].

@Fita_a_Fita