El puig de la Barca, discret, però extremadament resolutiu

PalmaAl puig de la Barca se’l pot definir com a discret, però cal afegir, a favor seu, que és extremadament resolutiu. De fàcil ascensió, els seus penyals ens regalen una esplèndida visió del moletó de la Granja i de la mola de Planícia, sobre el comellar de les Rotasses. La ruta que us oferim traça un recorregut diferent per les terres altes del municipi de Banyalbufar, entre les possessions de Son Valentí, Ses Mosqueres i Sa Granja. Un regal per als sentits, un autèntic sacrifici per a les cames.

La ruta

[00 min] Ens posam a caminar des del coll del Vent, entre el pk 80 i 81 de la Ma-10, en direcció a Esporles. Tot just hem fet les primeres passes, deixam a la dreta la parada del bus TIB (L-131 i L2022) i, tot seguit, giram coster amunt per un camí ample de terra. Orientats cap a migjorn, abandonam tot d’una la pista i continuam ascendint per un tirany que s’enfila per dins el comellar que ràpidament assoleix un camí de carro, als peus dels penyals blanquinosos de la Talaieta [15 min].

Situats sobre l’esmentat camí, giram a la dreta i passam un portell sense barrera. Sortim aviat sobre el camí del Correu (GR 221) [20 min], a l’altura del punt on arranca el camí de les Rotasses. Nosaltres seguim el camí de la Ruta de Pedra en Sec en direcció a Esporles per, d’aquesta manera, assolir en uns minuts el coll de la Talaieta [25 min]. Un cocó al bell mig del camí fita la llegenda de la potada del cavall del rei En Jaume. Un animal alt, fort i poderós, i també bo, àgil i agosarat. Per visitar la Talaieta, des del mateix coll giram a l’esquerra, de cara a la mar, i recorrem el penyalar fins a l’extrem més llunyà [40 min].

Prop del penya-segat i a les zones més planeres, descobrim estructures que podrien ser d’època andalusina. L’assentament de la Talaieta es troba dins la finca de Ses Mosqueres i el nom del turó on se situa tampoc no és gratuït, ja que és habitual trobar-lo associat a jaciments arqueològics. Les diverses excavacions que s’hi han fet han descobert estructures rectangulars adossades i alguns murs que podrien tenir caràcter defensiu. Entre els fragments ceràmics que acompanyen les restes destaquen els típics cordons plàstics de les alfàbies andalusines.

Tornam enrere fins al coll [55 min] i continuam la nostra caminada en direcció a Esporles. Passam uns revolts de baixada i en un tram pla, a l’altura de les cases de Ses Mosqueres, trobam aferrat al camí un forn de calç. Abandonam la ruta principal (GR 221) per la dreta i seguim un camí de carro que ràpidament s’interna dins el bosc. Aviat es bifurca, prenem el de la dreta (sud/sud-oest), ample i clar, amb marques de pintura blava i fites. Allà on sembla esvair-se el camí, les fites ens menen cap a una paret mitgera, que fa partió entre Ses Mosqueres i Sa Granja, coincidint amb la partió dels termes municipals de Banyalbufar i Esporles. [1 h 15 min] Aquest punt marca l’inici de la ruta al cim del Moletó pel pas del penyal Vermell.

El sender gira cap a ponent, per pujada rosta i llenegadissa, a causa de la fullaraca i l’extrema sequedat actual del terreny. Hi trobam bones fites que ens orienten clarament pel mig de l’espès alzinar i ens ajuden a superar cada tram d’aquesta vella ruta de carboners i de colls de caçadors amb filats. A trams podem distingir encara els esglaons i el marge de sosteniment que donava forma i rumb al camí. [1 h 25 min] Assolim un replanet, amb sitja i barraca, que ens permet recuperar l’alè abans d’escometre la segona part de la pujada. Novament, apareixen traces d’antics viaranys, els quals palesen la intensa activitat que es devia viure temps enrere en aquests paratges.

Un revolt estret, on el camí travessa una estreta i rosta fesa, ens situa sobre el penyal Vermell, que passa per devora d’un coll de caçador que té per nom en Freu. [1 h 35 min] Sembla que començam a tocar sostre, tot i que encara queda una estona. Botam una paret seca, baixa i mig esbucada, que correspon a la partió de Ses Mosqueres i Sa Granja, a l’altura del penyal Pelat. Prosseguim la marxa cap a sud-oest, vorejant un penyalar que ens queda a la dreta. [1 h 45 min] Després d’una sinuosa travessa ens situam sobre una gran sitja. Rere la barraca podem veure fites a dreta i esquerra que ens obliguen a prendre partit per una opció o l’altra per assolir el cim. Qualsevol de les dues tirades ens mena cap al nostre objectiu. Les més directes són a la dreta. Ràpidament, treim el cap per damunt el bosc i gaudim d’una immensa panoràmica de tot l’entorn muntanyós que ens envolta. [2 h 00 min] Som dalt del moletó de la Granja (675 m).

Iniciam el descens, pel vessant nord del puig. Baixam al coll ample, des d’on hem assolit el cim i seguim les fites que ens menen cap a ponent, a la nostra esquerra. Després d’un breu i sinuós recorregut [2 h 15 min] sortim al caminet que des de les Rotasses s’enfila dalt de la mola de Planícia. Giram a la dreta i continuam descendint. Passam una paret –coll dels Bous– [2 h 20 min], partió de Sa Granja i Son Valentí. El sender esdevé progressivament un camí de carro que ens permet assolir còmodament el coll que separa el moletó de la Granja del puig de la Barca, cap on ens dirigim [2 h 30 min].

Puig de la Barca

Deixam a la dreta el camí de les Rotasses i seguim un tirany que travessa el bosc cap a ponent. Després d’un breu i suau descens, iniciam una pujada no gaire rosta que ens acosta al puig de la Barca (582 m) [2h 45 min]. Es tracta d’uns penyals que sobresurten a la dreta, uns metres per damunt de l’alzinar, i ens regalen una esplèndida panoràmica de l’entorn. Un puig discret, però extremadament resolutiu, que demana tanta atenció com prudència.

Ens preparam per al descens. Hem de parar atenció i orientar-nos bé. Deixam el puig a la nostra esquena i ens dirigim cap a mestral. Una tirada gairebé planera que acaba sobre un rotlo de sitja amb excel·lents vistes sobre Son Bunyola. [2 h 50 min] D’aquí, baixam un primer esglaó de roca i avançam amb decisió, lleugerament esbiaixats a l’esquerra, fins a topar amb una barraca i un rotlo de sitja, fitat amb dues soles de sabata [3 h 00 min]. D’aquest punt, mirant a la mar, neix un camí de carro que seguirem sense cap problema fins a desembocar sobre el camí del Correu [3 h 25 min]. Ens incorporam per la dreta, en direcció a Esporles. Aviat trobam una esplanada que sobresurt a l’esquerra del camí, l’indret conegut com l’Era del Moro [3 h 30 min]. D’aquí neix un camí que connecta amb el camí Nou de Planícia. Un descens ràpid que ens acosta a la carretera Ma-10, a pocs metres del coll del Vent, a la nostra dreta, on acaba la ruta [3 h 50 min].

@Fita_a_Fita