Moleta de Son Cabaspre, atalaiats sobre comes i comellars

PalmaEl següent itinerari proposa la pujada a la moleta de Son Cabaspre, seguint un tram del GR 221 entre Esporles i Valldemossa per la mola de Son Pacs. Travessam terres i possessions històriques com Son Dameto i Son Cabaspre, que revelen l’extensa i profunda empremta humana sobre el territori. Una caminada per la passa i la mirada per palpar aromes i olorar el territori. La moleta de Son Cabaspre ens permet atalaiar-nos sobre comes i comellars que envolten Esporles i, també, contemplar les muntanyes que integren el sector de ponent de la serra de Tramuntana-Patrimoni Mundial. Pensau que disposam de transport públic per acostar-nos al punt d’inici i final del nostre itinerari. La línia 202 que connecta Estellencs i Palma fa parada en el passeig central d’Esporles. Podeu entrar en el web tib.org per a qualsevol consulta d’horaris i disponibilitat de les rutes.

La ruta

[00 min] Iniciam la caminada davant l’Ajuntament, a la plaça d’Espanya. Aquí l’escultura de la Filadora (1982), obra de Remígia Caubet (1919-1997) –artista que tingué taller a Esporles–, resumeix la història contemporània d’Esporles: l’ofici de filadora i la importància de l’aigua en el context de la revolució industrial que va viure la vila a finals del segle XIX. L’obra va ser una donació de la Caixa de les Balears ‘Sa Nostra’ al poble amb motiu del centenari de l’entitat financera. A l’altre costat del carrer tenim l’església de Sant Pere, projectada per l’arquitecte Gaspar Bennàssar a començament del segle XX. Les obres del temple, d’estil neogòtic, foren impulsades per Mn. Mateu Tugores i s’iniciaren el 1904 sobre el mateix solar que acollí dues esglésies anteriors, una del segle XIII i l’altra del segle XVIII. Dues dècades després van ser beneïdes, tot i que les obres encara estan inacabades.

Fet un primer cop d’ull a l’entorn del nostre punt de partida, ens internam per la vila vella d’Esporles seguint el carrer Nou de Sant Pere. Travessam el torrent de Sant Pere i passam l’encreuament amb el carrer de la Creu, a la dreta, i el carrer Major, a l’esquerra, epicentre de l’Esporles més primigeni. Arribam a la placeta del Pla [05 min], amb un brollador central a l’esquerra, i Can Arboç, les cases d’una antiquíssima possessió ubicada en el foravila esporlerí dins terres de Son Dameto, a la dreta. Nosaltres passam per davant les cases i, pel carrer de Mateu Font, ens dirigim a la placeta de la Teulera, a la qual sortim per un pont sobre el barranc de Can Gira, també dit torrent de Son Cabaspre (des del seu naixement, sota el coll de la Basseta, fins a Son Dameto) o de na Sastre (en el tram final per dins el poble). Tombam a l’esquerra i, paral·lels al torrent, continuam la caminada per la drecera de Son Simonet, un camí costerut, ombrívol i envoltat d’horts i marjades.

Aquest primer tram de ruta està senyalitzat com a GR 221. Els indicadors de fusta de la Ruta de Pedra en Sec ens guien sense cap problema fins que, a partir de les indicacions de la ruta, n’hàgim de sortir per pujar dalt de la moleta. Mentrestant, si miram cap enrere tenim una bella perspectiva de la vila i de la Fita del Ram (mola de na Ferrana), coronada pel Cor de Jesús i l’ermita de Maristel·la. [10 min] Aviat se’ns apareix a la dreta del camí Ca n’Alenyar, un casal de la primera meitat del segle XX amb una torre alta. Un poc més amunt, abandonam l’asfalt i continuam tot dret, seguint els indicadors del GR, fins a sortir a la carretera de Son Cabaspre [20 min], a la qual ens incorporam per l’esquerra.

Deixam a l’esquerra l’entrada a la possessió de Son Dameto [30 min], del segle XVI, i el seu imponent safareig, a pocs metres del nostre camí. Prop de les cases hi passava el camí Vell que unia Esporles amb Valldemossa pel coll d’en Claret. Continuam pujant fins a passar el portell modern de la urbanització de Son Cabaspre i poc després voltam a la dreta, per on continuam ascendint per un camí ample i asfaltat que s’enfila pels costers interiors de la moleta de Son Cabaspre.

Mentrestant, podem admirar, a la nostra esquerra, l’ampla i extensa fondalada que s’obre als peus del Moletó, al costat nord-oest, i del penyalar de la mola de Son Pacs. Ben centrades a la capçalera de la coma s’ubiquen les cases de possessió que donen nom a la contrada, llinatge d’una família de cavallers, els Cabaspre, documentada el segle XV a Mallorca. Joan Cabaspre i Santjoan (1449-1523) destacà com a pensador humanista i lul·lista i fou catedràtic de doctrina lul·liana a l’Estudi General des del 1503. El seu sepulcre es troba a l’església de Sant Francesc de Palma. Som en el lloc ideal per recordar uns versos de Bartomeu Fiol, amarats d’aromes, sensacions i experiències de foravila: “Madona de Son Cabaspre, / madona dels espais aspres, / madona dels espais verds, / si no ens dones ingredients / i el teu millor receptari, /enc que molt la remenem, / amb manyoques, manyuclers, / fotrem una pasterada / pròpia de cuiners dolents”. (Capell de ferro a Son Cabaspre. Bartomeu Fiol i Móra, 1983).

Pas dels Escalons

Deixam dues entrades a la dreta, la tercera és la nostra. [50 min] Sortim del GR 221 i passam un portell sense barrera. Un camí de terra que tres-cents metres després es bifurca. Continuam pel de l’esquerra. Cada vegada ens acostam més al penyalar fins que el camí de terra fineix [1 h 10 min]. Hem de posar atenció perquè just aquí s’inicia un senderó que, orientat a ponent, ens du pel pas dels Escalons. A la sortida del pas topam amb una paret seca i un petit portell que dona accés a un vell ranxo de carboner. Passat aquest punt, giram a l’esquerra i poc després a la dreta. El tirany avança de manera un poc laberíntica i l’hem de seguir amb els ulls ben oberts, orientats cap a gregal. En veure les primeres sitges, hem de seguir un frondós i curt comellar que acaba als peus del darrer penyalar abans del cim, on trobam un vell aljub [1 h 25 min].

L’ascensió al capcurucull de la moleta de Son Cabaspre la farem pel penyalar esglaonat que sorgeix per darrere l’aljub, cap a la dreta, seguint alguna fita esparsa, en clara diagonal ascendent. [1 h 35 min] La clàssica fita cimera ens assenyala el punt més alt de la nostra caminada, a 593 metres d’altitud, des d’on podem gaudir d’una ampla i extensa panoràmica que arriba fins a la badia de Palma. La tornada la farem pel mateix camí d’anada. Es tracta, en definitiva, d’anar desfent passes fins al poble [3 h 30 min].

@Fita_a_Fita