La mola del Fangar, partió de les comarques de Llevant i Migjorn

PalmaLa mola del Fangar se situa a la part de migjorn de Manacor, a tocar amb Felanitx. Frontera natural de les comarques de Llevant i Migjorn, és una petita serra que s’ubica entre el llogaret de Son Macià, de 1919, i la possessió que li dona nom, que ja trobam documentada en el segle XIV. Considerada la més important i extensa del municipi, amb 1.000 hectàrees de superfície, el Fangar es troba històricament travessada per un dels camins públics amb més anomenada de Mallorca, precisament perquè la seva recuperació va ser fruit de la lluita esforçada i continuada de tot un poble que es resistia a deixar prendre allò que era seu. El camí del Fangar ja l’hem recorregut des de Son Macià per explorar una part de la mola. Ara reincidim en aquest mateix entorn geogràfic per completar-lo amb un itinerari que comença per la banda de la possessió del puig d’Alanar i que té com a objectiu el cim de la mola del Fangar (317 m).

Segons informa l’historiador Gaspar Valero, l’alqueria del Fangar es documenta el 1323, quan ja constava a nom de Nicolau Trullols, la família del qual en tingué la propietat fins a final del segle XIX. El 1896, Gaspar Bonnín Miró, un indià originari de Felanitx, adquirí la possessió del Fangar. D’aquest passà al seu fill, Pere Bonnín Armstrong. L’any 2002, el magnat alemany Peter Eisennman comprà la finca a la família Bonnín Amstrong per un valor de 13,8 milions d’euros. La producció de vi i oli, a més d’unes importants quadres, en va ser la principal activitat. Des de fa cinc anys es troba aturada i en venda per 100 milions d’euros.

Malauradament, no disposam de transport públic que ens dugui al punt d’inici d’aquest itinerari, ubicat al pk 3,3 de la carretera que uneix els ports de Felanitx i Manacor, Portocolom i Portocristo, per la costa (Ma. 4014). L’indret proposat coincideix amb l’accés a l’antiga escola pública rural del puig d’Alanar. Aquest edifici s’integra, juntament amb Son Talent i Sa Murtera, en el conjunt anomenat “cases i escoles rurals”. Es tracta d’unes instal·lacions municipals que l’Ajuntament de Manacor posa a disposició de tots els ciutadans i associacions que vulguin fer activitats amb finalitats socials, recreatives, educatives i esportives que siguin respectuoses amb l’entorn (casesruralsmanacor.com).

La ruta

[00 min] Des de la carretera, ens orientam cap a llebeig per anar a cercar l’inici del camí del Fangar, just allà on trobam l’entrada a l’antiga escola rural del puig d’Alanar, de 1929. Un alt grau d’analfabetisme arreu de les Balears per les deficiències de l’ensenyament i una enorme dispersió de la població a les zones rurals de Mallorca obligà a les acaballes del primer quart de segle XX a emprendre mesures que, en el cas de Manacor, es concretaren en la projecció de diverses escoles rurals en el municipi. La població al voltant del puig d’Alanar era de 420 habitants, 59 dels quals eren infants, tal com assenyala Magdalena Amengual Binimelis en el seu estudi La creació de les escoles rurals a Manacor (1926-1932), publicat el 2002.

Deixam l’antiga escola a la nostra esquerra i avançam pel camí del Fangar, tot dret. Després d’un breu descens, per situar-nos a prop del curs d’un torrentó, el nostre camí serpenteja cap a la dreta, amb un horitzó governat pels penyals més alts de la mola del Fangar. [10 min] Deixam a l’esquerra les cases del puig d’Alanar, just en el punt on el camí sembla estrènyer-se. Passam un portell de ferro i prosseguim la nostra caminada orientats ara cap a migjorn. Un poc més endavant [20 min], travessam una segona barrera, ara girats cap a ponent. Finalment, [25 min] abandonam el camí principal per la dreta (gregal), allà on una barrera de fusta ens obre una nova camada que ens ha de permetre iniciar l’aproximació a la mola, pel mig d’un frondós pinar vestit d’una espessa garriga. Desembocam sobre una altra pista, que seguim cap a l’esquerra. A la següent bifurcació [40 min], giram a la dreta, mentre deixam un forn de calç al costat oposat. Cada vegada més a prop de la mola, començam a guanyar altura i a sentir el coster sota els peus. El camí s’enfila traçant llaçades de cada vegada més rostes.

El vèrtex geodèsic

Finalment, [55 min] en un tram alt de la ruta, la pista de terra descriu un revolt cap a la dreta. Just en aquest punt, tot dret, una fita ens assenyala l’inici d’un tirany que seguirem coster amunt. És el pujador al coll del Vent (296 m), que s’enfila valent cap a llevant. Passam per sota d’unes balmes, que deixam a l’esquerra, i poc després assolim el coll [1 h 05 min]. Giram a la dreta, per un terreny pedregós, no gens còmode, però tampoc difícil. Aviat, albiram el vèrtex geodèsic del puig de la mola del Fangar [1 h 25 min]. L’any 1852, l’Institut Geogràfic Nacional va començar a situar aquestes particulars fites a diferents punts de la geografia insular, normalment a llocs alts i clars, com a base per a la confecció dels mapes topogràfics (imatge en relleu i a una escala definida del territori).

Iniciam el descens i orientam les nostres passes cap a xaloc, amb la mirada posada sobre Cala Murada i Portocolom. Aquests dos punts de la geografia manacorina i felanitxera, entremig dels quals passa la partió de terme, ens seran de molta utilitat per orientar-nos a partir d’ara. Fora camí i sense fites, passarem una paret seca [1 h 45 min], perpendicular a la nostra marxa. A partir d’aquí, la carena s’estreny i l’hem de continuar sense perdre passa. A estones, els arbres caiguts i una garriga atapeïda ens obliguen a fer curtes volteres. Finalment, desembocam sobre un planiol que topa amb una paret seca amb tanca de filferro [2 h 30 min]. Passada la paret, tant si prenem cap a la dreta com a l’esquerra, immediatament després hem de girar coster a baix per enganxar, a pocs metres, la pista de terra que ens ha de conduir cap al puig d’Alanar. La seguim fins a trobar-nos davant un portell de ferro [2 h 40 min], aquí hem de seguir el camí que gira primer a la dreta cap a l’interior d’un comellar, per continuar després a l’esquerra vorejant uns vells sementers. Tancam circuit sobre el camí del Fangar [2 h 50 min].

Som a l’altura de les cases del puig d’Alanar, molt a prop del punt on ens situam ara. Si ens ve de gust hi podem arribar. Tot aquest entorn formava part antigament de la gran possessió del Fangar. Un cop feta la visita, tot just ens queda recórrer el breu espai que ens separa de la carretera, on podem donar per acabada la nostra caminada [3 h 00 min].

@Fita_a_Fita