La mirada projectada de l’Arxiduc al voltant de la Foradada

PalmaUn mirador és un lloc alterós des d’on es pot contemplar i veure una gran extensió de terreny. Sabedor d’aquesta evidència, tan simple com extremadament complexa, l’arxiduc Lluís Salvador d’Àustria dissenyà camins al voltant d’aquell gran i immens Miramar que va anar construint des del 1872 fins a la seva mort, el 1915, alhora que hi establia miradors; perquè aquell llibre tan instructiu i d’estampes tan formoses que era i és la naturalesa de la serra de Tramuntana havia de menester espais per a la seva contemplació. Eren aquells mateixos terra, mar i cel que havien endolcit el cor de Ramon Llull sis segles abans de l’arribada del príncep, científic i viatger, durant la seva estada el 1276 en el procés de creació de l’escola de missioners i llengües orientals en aquell mateix Miramar. Us proposam una passejada “entre la vinya i el fenollar”, pels miradors de baix de l’Arxiduc, als peus de la Talaia Vella. Una mirada projectada al voltant de la Foradada.

La ruta

[00 min] Des de la parada Ermita de la Trinitat 2 de la línia 203 (consultau-ne els horaris i disponibilitat al web tib.org), ubicada a la Ma-10, iniciam la caminada seguint un senderó que s’enfila pel costat dret de la carretera, en direcció al coll de Can Costa (424 m). Un tram curt que desemboca sobre el camí de l’ermita de Valldemossa, tot vorejant la tanca de Son Moragues. Ample i asfaltat, presenta, de tot d’una, una pujada molt rosta. A l’esquerra apareixen les cases de Can Costa i el mirador de la Vorera. Construït el 1910, és un dels darrers que manà fer l’Arxiduc, combina elements neogòtics i neomudèjars. El camí ens condueix, en poc temps, fins a una creu de ferro [20 min]. La creu ens recorda la mort accidental de l’ermità Nofre de Sant Joan Baptista el 1788. Era natural de Pollença i tenia 72 anys. Va caure per unes penyes mentre feia llenya pels voltants de l’ermita (font: Paratges eremítics, Bonifaci Molada. Disset Edició, 2024).

La creu és la fita perquè sortim del camí de l’ermita de la Trinitat per l’esquerra. Un senderó ben fressat ens permetrà iniciar un descens ràpid per dins l’alzinar fins a la carretera (Ma-10), a l’altura del camí d’accés a Can Parròquia [40 min]. Travessam la calçada, entram dins l’esmentat camí i, en ser davant les barreres, tombam a la dreta pel camí de la barrera de la Marina o camí vell de S’Estaca. Un antic camí de ferradura que per un moment s’eixampla, sobretot en ser a l’altura del mirador Nou, que se’ns revela a la dreta de la nostra posició [45 min]. També anomenat mirador Blanc, presentava, abans de l’enrunament, l’aspecte d’una torreta aràbiga. Apareix esmentat a Die Balearen, de 1884. Just sortint del mirador pel costat de ponent, en direcció al camí Vell de S’Estaca, apareix un senderó que baixa fins a la cova de l’Ermità.

Reprenem la ruta pel camí de la barrera de la Marina i aviat apareix el portellet que li dona nom. Un bell camí de ferradura que serpenteja per dins l’alzinar. Deixam a l’esquerra la baixada a la font Figuera i tot seguit assolim el replà on trobam, sobre un penyal a l’esquerra, el mirador de l’Erassa [1 h 10 min]. Es tracta d’una plataforma de planta quadrangular, gairebé romboidal, bastida sobre el mateix penyal i protegida per una paret perimetral. Acabada la visita, continuam descendint de cara a S’Estaca, possessió de la qual Catalina Homar i Ribes (Valldemossa, 1868-1905) va arribar a ser majorala en temps de l’Arxiduc [1 h 35 min]. Sortim al camí de terra que dona accés a les cases des de la carretera del port de Valldemossa. Ens hi incorporam per la dreta, en direcció al caló de S’Estaca; però vius, perquè uns minuts després, en veure una gran fita, hem de sortir per la dreta [1 h 40 min]. És l’inici del camí nou de S’Estaca. A partir d’aquí, tot és pujada fins a l’ermita de la Trinitat. Abans, visitam quatre miradors més. El primer el trobam a l’esquerra del camí, és el mirador del Figueral [1 h 55 min], anomenat així perquè des d’ell es domina la rota de les Figueres, entre S’Estaca i el Guix.

La següent passa ens du fins al mirador del Creuer [2 h 05 min]. Es tracta d’una petita torre massissa, caracteritzada pels quatre merlets o puntes que en coronen els angles. L’Arxiduc l’esmenta l’any 1884 a Die Balearen, quan diu que té aquest nom perquè és a una intersecció de quatre camins (camí de la Torre, camí nou de S’Estaca –primer i segon tram– i camí del Guix). Continuam ascendint d’esquena a la mar pel camí més marcat, que ens du cap a la dreta del penyalar. A tan sols cinc minuts, el camí es bifurca. Prenem el de la dreta per anar a guaitar des del mirador de la capella de Ramon Llull [2 h 10 min].

L’Arxiduc conta a Lo que sé de Miramar els detalls de la construcció de l’oratori: “Sempre anava cercant nous punts de vista per fer-hi miradors o altres construccions. Hi havia un penyal isolat que semblava fet a propòsit per aixecar-hi algun edifici que dominàs tots els entorns. Volent celebrar el sisè centenari de la fundació de Miramar, vaig pensar aixecar-hi una capelleta amb l’estàtua del fundador”. Inaugurat el gener del 1877, el disseny fou realitzat per l’arquitecte Friedrich Wachsmann, de Praga, i les obres foren dirigides per Bartomeu Ferrà Perelló, amb el mestre d’obres Pere Fiol de Valldemossa.

Font de l’Ermitanet

Recuperam el camí de la Torre i continuam la nostra ascensió cap a ca Madò Pilla. La següent passa del nostre itinerari és el pedrís de la font de l’Ermitanet, sota una balma. A partir d’ara, el camí esdevé una mirada esglaiosa sobre l’abisme. Finalment, arribam al mirador del Niu del corb, conegut popularment com el mirador del Pi [2 h 20 min]. Malauradament, la memòria històrica d’aquest indret ens remet als assassinats perpetrats pels falangistes durant els mesos posteriors al cop d’estat del 1936. William Graves ens ho recorda a Bajo la sombra del olivo (José J. De Olañeta, 1997). Sortim a la carretera (Ma-10) i la travessam. Just davant l’aparcament de l’establiment hoteler (edificat sobre l’antiga hostatgeria de ca Madò Pilla), s’inicia el camí de les Ermites velles. Iniciam la pujada i a la primera bifurcació, a la dreta. Ja no deixarem la pista de terra fins a l’ermita de la Trinitat [2 h 45 min]. El 1648, tot i que ja molt abans hi havia hagut vida eremítica en aquest entorn, Joan de la Concepció Mir i Vallès, fundador de la congregació de Sant Pau i Sant Antoni, edificà l’ermita de la Trinitat. La capella actual data del 1703. D’aquí, tot just ens queda desfer les passes fins a la parada del bus, que de tornada és davant Can Costa [3 h 15 min].

@Fita_a_Fita