Els cingles de Can Prohom, pels voltants d’un ‘casalot de muntanya’

PalmaEn aquesta ruta exploram novament els límits insospitats de Can Prohom, de Sóller, la possessió més important de l’antiga alqueria musulmana de Castelló. Actualment està situada entre Son Mico (amb la qual forma una unitat arquitectònica), l’Heretat i Can Bleda. Can Prohom és el punt i final d’una ruta que iniciam a Valldemossa i que passa per altres possessions destacades com Son Moragues i el Teix. Just quan estam a punt de sortir del terme municipal de Deià, descendim vertiginosament cap a Sóller pel camí dels cingles de Can Prohom.

Però si aquesta possessió sollerica assoleix una rellevància cabdal en aquest moment és perquè aquí hi passà uns anys de la seva infantesa, entre 1930 i 1934, l’escriptor i poeta Josep Maria Llompart i de la Peña (1925-1993). La seva mare, Dolors de la Peña, va ser marmessora d’aquesta propietat, heretada de Maria del Carme Rubert i Sureda, des de 1921 fins a la seva venda, 13 anys després. Llompart fa menció especial d’aquest ‘casalot de muntanya’ a tres capítols de Vocabulari privat, un conjunt de 50 relats entrecreuats entre Antònia Vicens i ell mateix, publicats inicialment a Diario de Mallorca, entre el juliol de 1991 i el de 1992. Can Prohom apareix com una mena de ‘paradís perdut’ als relats Antonieta, La por i Mil nou-cents trenta-sis, un escenari anònim però transcendent en aquests anys de la seva vida.

Com sempre, disposam de transport públic per arribar a Valldemossa i per tornar de Can Bleda, al final de l’itinerari. Es tracta de la L-203, que uneix Palma i el port de Sóller per la costa nord (Consultau-ne horaris al web tib.org).

La ruta

[00 min] Ens posam a caminar des de la parada de bus de Valldemossa en direcció a Palma per la via principal (Ma-1110). Poc abans de sortir de la vila, deixam a l’esquerra les cases de Son Gual i la seva inconfusible torre de defensa. A l’altura del pk 17,1, sortim de la calçada per l’esquerra, en direcció a la Coma. [10 min] Aquí enllaçam amb la senyalització del GR-221, de camí cap a Deià.

Davant les cases de possessió trobam el famós pi de la Coma [15 min], inclòs en el catàleg d’arbres singulars de les Illes Balears el 2016. Uns metres més endavant, trobam a la nostra esquerra un portellet que ens permet accedir al camí que comunica les cases amb la font de na Ropit i el bosc dels Cairats (nord-oest), ja dins Son Moragues. A l’interior de la coma, a l’esquerra del camí, podem veure els antics horts de la Coma. [30 min] Ens ajuntam amb el camí que ve de Valldemossa per Son Gual i ens dirigim cap a l’interior de la coma dels Cairats. Uns minuts més endavant trobam a la dreta la caseta de l’antiga embotelladora de la font de na Ropit, operativa entre els anys 30 i 50 del segle XX.

Seguim els indicadors de GR i arribam a la barrera de la finca pública de Son Moragues [40 min]. La passam per un botador a la dreta del portell. Ja dins el bosc, el camí es decanta cap a l’esquerra de la pista que puja a la font dels Polls per un camí que parteix d’una antiga bassa i que transita per una zona d’alt interès etnològic. És el camí de la coma dels Cairats pel pas de la Creu. Després d’aquest breu itinerari, amb nombroses sitges i un forn de calç, [50 min] els indicadors de fusta ens guien cap a un vell camí de carro que s’enfila per l’esquerra de la coma en direcció al pas de la Creu per davall dels penyals del Coconar i les Calderes. La nova senyalització del Consell de Mallorca ens permet orientar les nostres passes sense cap perill de confusió.

El camí de carro mor en un vell ranxo de carboner i continua per una coma estreta i costeruda fins a sortir sobre un altre camí de carro [1 h 15 min], que seguim cap a la dreta fins a enllaçar novament amb la pista principal dels Cairats a l’altura del refugi de l’Ibanat (antiga casa de nevaters) i la casa de neu dels Cairats (1636), una de les més antigues de la serra de Tramuntana. [1 h 25 min] Iniciam el famós camí de l’Arxiduc, que ell mateix anomenà “de la Muntanya”, i que unia Miramar amb Valldemossa per damunt del Caragolí. A l’esquerra ens queda l’estret, pregon i frondós comellar del Racó Perdut, que el camí abraça per la part superior. Quan ja tenim a la vista el Puig Gros (938 m), per on passa el camí, [1 h 45 min] a la dreta trobam una fita que ens assenyala la ruta al pla de Mala Garba (també dit de la Serp) i al puig del Teix (1.064 m).

La punta de la Galera

El senderó ens acompanya fins a la Tanca dels Bous [1 h 55 min], partió entre Son Moragues i el Teix. Sortim del terme de Valldemossa i entram al de Deià. Seguim el senderó orientats cap a gregal, deixant de banda el puig del Teix i vorejant per l’esquerra el pla de Mala Garba. A poc a poc, ens endinsam per les restes d’una antiga rota, als peus del puig del Vent (1.005 m), on trobam dues barraques, marjades i una era. [2 h 15 min] Una gran fita ens assenyala el punt més alt de la nostra ruta, des d’on ja és ben visible el següent objectiu a assolir, la punta de la Galera. D’ara endavant, encaram un tram de ruta orientatiu, sense un camí clar, però amb moltes fites que ens faciliten el pas. [3 h 00 min] Per una carena d’esquena d’ase, ampla i còmoda, assolim el cim de la Galera (908 m), dit també del Vedell.

Orientats cap a gregal, descendim del puig guiats per unes fites fins al collet que ens separa del puig del Moro, inici del camí dels cingles de Can Prohom. A poc a poc anem fins a la paret que assenyala els límits de la possessió del Teix, encara dins el terme municipal de Deià, seguint un senderó rost i pedregós, que demana passa ferma i prudent. [3 h 15 min] Abans no es bifurqui l’enfilall de fites, miram cap a l’esquerra i ens dirigim a la paret que ja tenim a la vista. La passam per un portell sense barrera i giram a la dreta, per iniciar el pas pels cingles de Can Prohom. Es tracta d’un vell i molt bell camí de ferradura que connecta diverses terrasses naturals i possibilita el trànsit del puig del Moro fins al pla d’en Marc.

Allà on acaba el camí dels cingles de Can Prohom [3 h 40 min], seguim les fites cap a ponent fins a enllaçar amb el camí que per l’esquerra ens arriba del pla d’en Marc i del Bassol. [3 h 50 min] Així, entram en el tram de ruta conegut com la Claveguera. A partir d’ara, no tenim altra sortida que seguir el camí de carro a baix fins a topar amb el camí de Castelló [4 h 20 min]. Som sobre el GR-221, que seguim cap a la dreta, en direcció a Sóller. Immediatament passam per davant Son Mico i Can Prohom. Uns metres més endavant, l’oratori de Castelló i Can Carabasseta, on voltam a l’esquerra per sortir al coll de Can Bleda, final de ruta [4 h 30 min].

@Fita_a_Fita