Esport formatiu
Esports08/07/2022

Evitar més casos Benaiges: així és el manual del Barça per protegir els menors d'abusos sexuals

L'entitat blaugrana posa en marxa un pla per donar respostes eficients a casos de violència contra infants i adolescents

BarcelonaCom se sent un nen quan pateix un abús o violència? Quines són les eines que tenen els infants per fer front a situacions de perill que atempten contra la seva integritat? ¿Els donem prou eines per poder afrontar-les en el cas que es donin? Aquestes són preguntes difícils de contestar, i massa sovint, per desgràcia, la resposta no és prou completa. El món de l'esport ha silenciat durant molts anys els abusos sexuals a menors. Com si no passés, com si l'esport estigués exempt d'aquests comportaments. El cas de Larry Nassar, exmetge de l'equip de gimnàstica dels EUA, i, a casa nostra, el cas Benaiges, destapat per l'ARA, han sacsejat un entorn que semblava adormit davant d'aquestes violències.

"El tema d'abusos sexuals a menors sempre ha sigut un tabú i ho continua sent a la societat en general i sobretot en l'àmbit esportiu", reconeix Marta Segú, presidenta de la Fundació del Barça. L'entitat blaugrana ha volgut posar fil a l'agulla davant aquestes situacions implementant un sistema de protecció pels menors que formen part del club. "Sembla que això a l'esport no passi, i quan han sortit notícies, tant locals com internacionals, d'abús sexual contra nens i nenes, ens hem posat tots les mans al cap. Malauradament, on hi ha nens hi ha abusos i violència contra la infància, perquè persones amb aquestes actituds van a buscar aquests nens. El món de l'esport és especialment vulnerable. Hi ha partits, desplaçaments..., una sèrie de vivències en equip que tenen certs riscos", explica Segú, que defensa que el sistema de protecció creat pel club és un pas endavant.

Cargando
No hay anuncios

Quines són les responsabilitats d'entitats com el Barça a l'hora de protegir els infants que estan a càrrec seu? Quines respostes ha de donar a les denúncies de les víctimes? La llei de protecció de la infància i l'adolescència –llei Rhodes– obliga totes les entitats i clubs esportius a tenir un sistema de protecció. Aquest acostuma a ser bàsic, amb unes normes senzilles i uns protocols a vegades poc concrets. Ara, el Barça ha volgut crear un manual, aplicable a qualsevol entitat, per tal d'establir un pla d'actuació basat en un mapa de riscos reals. Identificar els perills ha sigut el primer pas per crear una estructura que doni una resposta eficient davant d'un cas d'abús o violència contra menors. "El nen ha de sentir que pot comunicar qualsevol situació de violència amb seguretat, protecció i confidencialitat", defensa Segú.

Què pot fer un nen quan està sent víctima d'un abús de qualsevol mena? El primer pas és denunciar-ho i, probablement, aquesta sigui la part més complicada. Que la víctima trobi un espai segur on relatar els comportaments dels quals està sent víctima no depèn només de l'entitat, sinó que també depèn del fet que el nen o nena es vegi amb cor de fer el pas. Per intentar fer menys traumàtic aquest moment, el club ha designat els delegats de protecció, una figura imprescindible en tot el procés. Aquests són designats entre treballadors del club i, a més, són referents i donen confiança als més petits, com és el cas de Raúl Entrerríos.

Cargando
No hay anuncios

"Sempre hem de respectar la valentia dels nens de venir a explicar-nos què els passa i com se senten. Hem d'ajudar-los i que vegin que hi ha predisposició absoluta per part nostra perquè no pateixin cap mal", explica l'emblema de l'handbol blaugrana i uns dels delegats de protecció de l'entitat. "Tots hem d'estar previnguts per si es dona algun tipus de situació de perill i saber actuar. Això passa perquè els nens tinguin confiança plena que si els passa res greu, si res que els fa sentir malament, poden accedir a nosaltres", analitza.

¿Som capaços d'identificar totes les situacions de perill? ¿Hem detectat sempre els mateixos riscos? "Entrenar la mirada, aquest és el punt clau", defensen des de l'entitat. Cal tenir "una mirada especial per veure com els adults tracten els nens i nenes". "Hi ha d'haver un bon tracte i no hi pot haver un abús de poder. Ens estem adonant que moltes persones que estem formant que no identificaven certes situacions com de perill, quan sí que hi són. Fins ara es veia normal que els nens es quedessin a les dutxes o als vestidors amb només un adult. Amb aquest sistema de protecció és importantíssim que això no passi, per reduir el risc al mínim", reafirma Segú. "La concepció ha canviat al llarg dels anys. Hi ha molta més consciència de la cura que s'ha de tenir dels nens i això segueix millorant", explica Entrerríos.

Cargando
No hay anuncios

El mapa de riscos ha sigut clau per confeccionar el sistema de protecció. Per exemple, els espais d'higiene personal com les dutxes, lavabos i vestuaris s'han tipificat com un grau alt de perill. "Són espais on pot existir un risc aprofitant la intimitat per a acostaments inadequats o coerció de fer algunes actuacions, ja sigui per part d’una figura de referència, pel grup d’iguals o per persones externes a l’entitat", diagnostica el pla. Amb risc alt també trobem el transport o els desplaçaments, ja que hi ha un risc d'acostament inapropiat, així com les habitacions o els allotjaments, on hi ha "més vulnerabilitat al quedar-se a soles un nen al lloc de descans i pernoctació de les instal·lacions". 

Però quins són els passos reals quan es denuncia un cas de violència? L'actuació ha de ser ràpida i eficaç des del moment en què el nen comunica l'abús. Hi ha tres principis específics a seguir a l'hora de gestionar situacions de risc: no interrogar, no investigar i no decidir si alguna cosa és delicte o no. El document, en què es troba detallat cada moviment que ha de fer la persona receptora de la denúncia, especifica que sempre cal recollir per escrit el relat directe del nen sense fer preguntes respecte de la situació. Aquestes podrien perjudicar a la víctima pel fet d'encetar temes que la persona adulta no sàpiga gestionar a més d'invalidar peritatges policials. Es demana, a més, col·laboració absoluta amb les autoritats i deixar-los a ells les tasques d'investigació.

Cargando
No hay anuncios

El Barça, però, ha identificat diverses situacions que es poden donar depenent de si és una sospita o hi ha evidències de l'abús. Per exemple, si es dona el cas que hi ha una sospita que un nen està patint violència sexual per part d'un major d'edat, la persona que identifica la situació redactarà un informe confidencial abans de contactar amb el delegat de protecció de referència per al nen. Tot seguit es reuniran amb la família. En aquesta trobada s'enviarà l'informe a Serveis Socials (sempre) o als cossos de seguretat de l’Estat i a la Fiscalia de Menors (si el risc és moderat o greu). Des d'aquest moment es proposaran mesures cautelars protectores tant per al nen com per al conjunt dels professionals implicats. En cas que hi hagi evidències de violència i vulneració de drets s'ha de seguir el mateix protocol afegint-hi la descripció de les marques o lesions de l'infant i preservant les proves que hi pugui haver (imatges, peces de roba...) Amb aquest protocol, la primera línia d'actuació correspon al club i als seus professionals, que es mantindran en contacte amb les autoritats, a qui correspon obrir una investigació en els casos que així es determini.