El cas Joma i el greuge que viuen els esportistes paralímpics

Barcelona"Fins fa poc pensava que els paralímpics hem anat tenint major suport, però últimament s’ha donat un pas enrere". El testimoni l’aporta a l’ARA la nadadora paralímpica egarenca Sarai Gascón, que mentre prepara els seus tercers Jocs Paralímpics —que es disputaran a Rio del 7 al 17 de setembre— al CAR, lamenta les condicions, especialment econòmiques, amb què es troben ella i la resta d’esportistes amb discapacitats físiques. La jove nadadora posa en relleu la manca de pressupost de què disposen les diferents federacions, però el cas que ha fet esclatar major indignació ha arribat amb la decisió de Joma, marca fabricant de roba esportiva, que després de no arribar a un acord econòmic amb el Comitè Paralímpic, va decidir cobrar als esportistes paralímpics la meitat del cost de la producció, quelcom que no passa amb els esportistes olímpics. Així, per primer cop des dels Jocs d’Atlanta de 1996, olímpics i paralímpics no vestiran les mateixes equipacions. Els primers vestiran amb Joma. Els segons, amb Luanvi.

"Des de fa dècades que el aquesta marca pagava les equipacions als olímpics i als paralímpics, però aquest any no ha volgut. Als olímpics els la regalava i als paralímpics ens feia pagar el 50% dels costos", es queixa Gascón, molesta per una decisió que fa setmanes que porta cua entre els esportistes paralímpics, que no entenen aquest canvi. "Com que no ho podíem pagar, hem hagut de buscar una altra marca, Luanvi —en col·laboració amb la Fundació Trinidad Alfonso—, que ens ha donat suport i si que ens vestirà", comenta la nadadora, que qualifica de "mediocre" la postura de Joma. Les equipacions del nou fabricant pels paralímpics van ser presentades el passat 21 de juny a la Ciutat de les Arts i les Ciències de València. "No es va arribar a un acord econòmic perquè demanàven que en paguéssim més de la meitat, però Luanvi va veure una oportunitat de patrocinar-nos pels valors que representem", afegeix Alberto Jofre, director del CPE.

Joma, fins ara l’empresa fabricant dels paralímpics, va voler defensar-se amb un comunicat on negava part d'uns fets que poden repercutir negativament a la seva reputació. De fet, ja s'ha iniciat una campanya a les xarxes socials amb l'etiqueta #boicotajoma, que va portar la marca a reaccionar. "Sempre hem estat i estarem vinculats al patrocini de l’esport paralímpic", comença el text, on es reivindica que Joma encara és el patrocinador de molts Comitès Olímpics i Paralímpics que assistiran als Jocs de Rio. L’empresa, que segons ha pogut saber l’ARA ha mantingut els darrers dies diverses reunions d'urgència per afrontar aquesta crisis, també defensa haver mostrat una "molt bona predisposició" a l’hora d’afrontar les negociacions, i assegura que va fer una proposta al Comitè Paralímpic per vestir "gratuïtament" a tota la seva delegació. Una sentència que les parts afectades neguen rotundament.

Una pugna que pot acabar als tribunals

Un missatge de Joma ha trobat resposta en el propi Comitè Paralímpic Espanyol, que no ha dubtat en contraatacar exposant la seva versió sobre el tema: "Joma Sport va donar marxa enrere i va presentar una proposta que únicament cobria vestir a una part de la delegació i no al total de les persones acreditades pels Jocs, com s’havia parlat inicialment". Una versió a la qual s’adhereixen multitud d’esportistes que estan patint aquest tracte desigual. Segons el CPE, després de setmanes de negociacions, en la darrera proposta plantejada per Joma tampoc es cobria els costos de la roba per la desfilada per les cerimònies d’inauguració i clausura, el que va comportar el trencament de les negociacions el passat setembre.

A més, al CPE tampoc li ha agradat que l’empresa fabricant segueixi lucrant-se per anunciar-se com a "patrocinador de l’Equip Paralímpic Espanyol" en numeroses caixes i productes de botigues repartides per tot el país. El CPE ha notificat aquest descontent i, lamentant que per primer cop en 20 anys els olímpics i paralímpics no puguin vestir la mateixa equipació, ha advertit que ja estudia adoptar accions legals que compensin possibles danys i perjudicis. Els esportistes, tot i la polèmica, estan satisfets amb el canvi a Luanvi, que va presentar uns models amb inspiració als de peces de vestir de futbol, però amb detalls de Joan Miró. "Serem l’enveja de tothom i la lluirem amb orgull", assenyala Ignacio Ávila, que després de participar en quatre Jocs com a atleta ara ho farà sobre les rodes d’una bicicleta.

Comitès amb escassos pressupostos

Als problemes econòmics derivats de la manca de suport de proveïdors externs, cal sumar-hi les mancances ja existents en els propis Comitès. "Els paralímpics tenim beques, però molt restringides, ja que només són pels tres primers", puntualitza Gascón, que tot i haver quedat campiona europea i mundial, amb prou feines ha pogut fer-se càrrec de les costoses despeses dels seus banyadors —valen aproximadament 400 euros, i els ha de renovar cada tres o quatre proves—. "El que queda quart del món, com pot arribar més amunt sense tenir ajuda?", es pregunta la nadadora. "La nostra federació no té diners com per pagar tot el programa. Enguany només ens ha pagat dues coses, l’Europeu i una altra competició, pel que les diferents estades a Sierra Nevada o Tenerife ens les hem hagut de pagar nosaltres", afegeix la terrassenca.

Els equipaments esportius com la roba són només un dels greuges comparatius que pateixen els esportistes paralímpics, que viuen a l’ombra dels olímpics tant per l’atenció mediàtica com pel suport en tots els àmbits. “La majoria d’europeus s’emeten per la televisió pública, mentre en el nostre cas no retransmeten ni Mundials ni Europeus, només els Jocs, i perquè el nostre Comitè ho paga”, lamenta Gascón, que reclama una major presència d’esportistes com ella als mitjans de comunicació per poder arribar al públic i no passar desapercebuts. Ells només reclamen igualtat, però es topen amb obstacles afegits que frenen la seva progressió i integració en l'esport i la societat.