Esport base: quan acaba la feina, comença l’entrenament

PalmaQuan la majoria de gent acaba la seva jornada laboral, comença una segona feina als pavellons i camps de les Balears. Entrenadors, delegats, ajudants, directors esportius i presidents de clubs es canvien la roba de feina per un xandall i dediquen hores als infants i joves que formen l’esport base, sovint sense cobrar o amb compensacions simbòliques. Aquest esforç se sosté per la vocació i convenciment que l’esport educa, aporta valors, integra i estructura vides.

Amb gairebé 125.000 esportistes federats a les Balears –la dada és del Consell Superior d’Esports i correspon a 2024–, el sistema es manté gràcies a persones que fan de tècnics, gestors, educadors i, en molts casos, de referents personals per a infants i joves. Ho fan després de les seves jornades laborals, amb caps de setmana ocupats i amb una responsabilitat que va molt més enllà dels resultats esportius. Sense aquesta dedicació invisible, l’esport base, simplement, no existiria.

Juanjo Cabra és entrenador –d’escoleta, Juvenil i Femení– i coordinador del Ciutat d’Inca Futsal, un club que ha passat en sis anys de tenir una vintena de federats a tenir-ne 228. “Diàriament, dedic vuit hores a la feina i entre sis i vuit al futbol sala”, diu Cabra, que és transportista i, en acabar la feina, no només entrena, sinó que fa gestions i organitza horaris. “És una passió, malgrat que hi ha moments que són molt cansats”, diu, i explica que hi ha entrenadors que es perden els partits dels seus fills perquè els horaris coincideixen amb els dels seus equips.

El cas de Nofre Mas, president i entrenador –d’Infantil– del Club de Bàsquet Campos és gairebé el mateix. Mas és comercial d’una distribuïdora d’alimentació i dedica bona part del seu temps lliure a l’esport. “Hi ha dies que acab la feina a les 16.30 h i començ l’entrenament a les 17 h”, comenta. I Guillem Llaneras, director esportiu del C.E. Constància desconnecta de la seva feina com a empresari, la qual “és més feixuga i dona més maldecaps”, gràcies a l’esport amb infants i joves.

L’estructura que sosté l’esport base a les Balears funciona gràcies a la feina desinteressada de les persones que s’hi impliquen, les quals es lleven temps de descans o per estar amb la família. En el cas del Ciutat d’Inca, els tècnics reben una quantitat per cobrir les despeses de benzina i de transport. “No vull deixar passar la figura dels delegats. Són persones que ajuden i s’involucren moltíssim, i ho fan per una panera de Nadal”, subratlla Cabra. Llaneras no cobra com a director esportiu del Constància –hi dedica entre 25 i 30 hores setmanals– i assenyala que hi ha voluntaris que “no arriben ni a panera”. A Campos, “el coordinador i el preparador físic facturen”. “Els altres anam a sopar o muntam una festa a l’estiu”, explica Mas, i afegeix que hi ha entrenadors del club que es desplacen des d’altres pobles, com Porreres, “per no res”.

Molt més que entrenar

Dedicar-se a l’esport base va més enllà d’entrenar. Implica educació emocional, gestió de grups, exercir una autoritat positiva, mediar amb les famílies i, quan sorgeixen problemes, atendre infants amb necessitats especials, crear rutines, fomentar l’esperit de comunitat... La llista és inabastable. “Cada edat requereix una cosa diferent. Amb els més petits, intentam que gaudeixin a través del futbol sala i els transmetem la importància de la feina en equip. Amb els adolescents és molt important que no perdin la passió per l’esport. S’ha de competir fins a un cert punt, perquè també han d’aprendre autocontrol, contenció i capacitat de lluita, cosa que va més enllà de la qüestió de guanyar”, explica Cabra, a més de destacar la necessitat d’assolir la igualtat entre homes i dones: “L’esport ha de ser igualitari”, remarca.

“Els meus juguen tots. Els vaig dir que, si algú aspira a guanyar un campionat, haurà d’anar a un altre lloc”, apunta Mas, i explica orgullós una anècdota prou significativa: “Tenc un nin que és autista i surt titular sempre. Dels darrers partits d’una de les temporades que ha jugat, l’objectiu era que fes una encistellada. Un dia en va fer dues i això va ser el més emocionant de tot”.

Al Constància, les famílies, els jugadors, els directius i els entrenadors varen triar quatre valors del club: solidaritat, cooperació, constància i responsabilitat. “Intentam formar millors persones i tenim un compromís amb la ciutat d’Inca: que els nins que vulguin jugar a futbol, ho puguin fer”, diu Llaneras, a més de remarcar la figura de la psicòloga del club, que “dona una mà en els vessants esportius i extraesportius”. A més, l’Ajuntament a vegades deriva al club nins en risc d’exclusió social. “L’esport pot ajudar a reconduir la situació i que trobin una motivació”, diu.

Els clubs desenvolupen la seva tasca amb pocs mitjans econòmics, i la col·laboració amb els ajuntaments és cabdal. També és important l’ajuda d’empreses del municipi. “Tenim nou patrocinadors que ens ajuden a dur millor les coses. També feim sortejos. Sobrevivim així”, apunta Cabra, i remarca que el Ciutat d’Inca és el club de futbol sala “amb la quota més barata de Mallorca”. “Els equips pagam els arbitratges, la mutualitat i la federació. I, enguany, com estam sanejats, no ens han concedit subvenció municipal”, afegeix.

“L’Ajuntament ens ajuda molt”, assenyala Mas, en el cas del Club de Bàsquet Campos. Pel que fa al Constància, Llaneras destaca que el club té 31 equips, més de 500 jugadors i mou una massa social d’unes 1.500 persones. “No ens podem queixar de l’Ajuntament. Però hem de pensar que, al futbol, hi ha moltes coses subvencionades.En canvi, hi ha esports minoritaris que no reben cap ajuda i les famílies ho han de pagar tot. I després volen que guanyin medalles olímpiques”, lamenta.