Enric Saborit, un lleó català infiltrat a San Mamés
El mataroní va arribar a l’Athletic Club quan començava l’etapa de juvenil
BarcelonaLa gent de Bilbao sol treure pit quan parla de l’Athletic Club, i no ho fa tant per parlar dels resultats o dels títols que pot aixecar com pel fet de ser un club únic al món. La filosofia no escrita és coneguda de sobres arreu del món: la gespa de San Mamés només la trepitgen jugadors de la terra. Als anys 70 el diari francès L’Équipe ja es va atrevir a dir d’aquest club que és “un cas únic en la història del futbol mundial”. Aquesta filosofia no es recull en cap estatut del club ni està escrita en cap document, és una norma imposada pel pes dels anys. Però els anys ho canvien tot, i la terra cada cop té fronteres més àmplies.
A Lezama, la ciutat esportiva de l’Athletic, als afores de la ciutat, s’explica que la filosofia de l’entitat és que “són susceptibles de jugar a l’Athletic els jugadors que hagin nascut en algun dels territoris de parla basca (el País Basc, la comunitat foral de Navarra, i els territoris del Lapurdi, Zuberoa i la Baixa Navarra, al departament francès dels Pirineus Atlàntics) o que, sense haver-hi nascut, s’hi hagin format futbolísticament des de petits”. Per tant, no cal haver nascut en territori basc, simplement si la formació s’ha fet dins de les fronteres estipulades el jugador podrà vestir la samarreta de l’Athletic Club. Així és fàcil entendre el cas d’Enric Saborit, un defensa nascut a Mataró que aquest any serà jugador del primer equip a tots els efectes. Tot i que no sigui tan il·lògic veure un català defensar la samarreta de l’Athletic, el cas de Saborit va aixecar polseguera, ja que es convertirà en un dels primers jugadors que defensarà els colors de l’entitat sense tenir lligams clars amb el País Basc. Un debat complex.
La temporada 2007/2008 el lateral esquerre jugava el seu últim any de cadet a l’Espanyol. Amb el cadet A va firmar un curs brillant, tant, que la parròquia blanc-i-blava tenia moltes esperances posades en el jove mataroní. Però la seva mare tenia uns altres plans per a ell. Per qüestió de feina feia dos anys que s’havia instal·lat a Vitòria. La seva mare volia estar més a prop d’ell però que no deixés enrere la seva formació futbolística i aquí va ser quan va entrar l’Athletic en acció.
El 20 de febrer del 2008 la mare de Saborit va reunir-se amb el responsable de captació dels bilbaïns, Fernando Quintanilla, Txirri. Dins l’oferta hi entrava una plaça a la residència de l’escola La Salle de Deusto. Més tard es va repetir la reunió però aquest cop amb el protagonista de la història, el jugador, ja present. L’Espanyol i el seu pare, que continuava vivint a Catalunya, van pressionar perquè es quedés, però després d’uns quants estira-i-arronses l’Athletic va convèncer Saborit perquè es convertís en un katxorro, tal com s’anomenen els jugadors de categories inferiors.
Saborit obre el debat
El cas de Saborit no infringeix el dogma del club de Biscaia, però sí que pot semblar un pèl irregular. Per a la directiva d’aquell moment, presidida per Fernando García Macua, que el jugador es traslladés a Vitòria era un passaport prou bo per vestir-lo de blanc-i-vermell. Els rectors del club afirmaven que com que el jugador es va instal·lar de manera “natural” a Euskadi això ja el facultava per convertir-se en un lleó: “No fitxarem a cap club de fora, però si hi ha nois que tenen nivell i viuen a la nostra àrea d’influència creiem que han d’estar a Lezama”.
Luis Solar, coordinador del planter d’un Athletic Club que ha aconseguit tornar a les competicions europees aquests últims anys, defensava que no era la primera vegada que passava una cosa semblant: “Hi ha centenars de casos així en la història de l’Athletic Club, no hi ha cap canvi en la nostra filosofia”. Un exfutbolista que coneix bé el club, l’exdavanter Julio Salinas, també defensava el fitxatge de Saborit pel club on es va formar abans de marxar a l’Atlètic de Madrid i al Barça: “L’Athletic no pot ser l’únic ximple, ja li han robat jugadors”.
Però l’altra cara de la moneda parlava de la puresa de la filosofia. “Aquest fitxatge és atípic, fins ara no s’havien plantejat aquest tipus d’operacions. El plantejament no és pur, encara que es pugui defensar com a vàlid”, rebatia José María Amorrortu, el predecessor de Solar com a cap de Lezama. Saborit, sense família basca i sense haver-se criat en terres basques, passava a formar part del club quan abans ja s’havia format, en part, en un club com l’Espanyol. Aquest és un dels eterns dubtes de l’entitat: sobreviure o morir, estancar-se o créixer. Qui sí que ha crescut és Saborit, que ara esperarà com un lleó el seu moment per demostrar que ell es mereix un lloc a San Mamés. De moment Valverde encara no li ha donat minuts, però de mica en mica Saborit s’ha anat obrint camí.