"Soc gai des dels tres anys i no volia continuar fingint"

BarcelonaEl temps que Tom Daley trigava a recórrer els 10 metres que separen el trampolí de l'aigua (1,6 segons) serveix per donar nom a un dels documentals del moment. La producció audiovisual recorre l'extraordinària trajectòria esportiva del britànic, que va debutar en uns Jocs Olímpics quan només tenia 14 anys. El seu palmarès inclou cinc medalles olímpiques: un or, una plata i tres bronzes.

Daley va sortir de l'armari quan tenia 19 anys. Per fer-ho, va desobeir la consigna del seu representant, que patia per si l'esportista perdia acords comercials. "Em van dir que perdria tots els meus patrocinadors i fans i que mai més podria competir en alguns països. Em vaig omplir de pors i em sentia incomprès. Soc gai des dels tres anys i no volia continuar fingint ser algú que no era. Era esgotador i vaig decidir sortir de l'armari públicament. Va ser aterridor, però la resposta va ser molt positiva. Em vaig sentir alliberat i vaig entendre que podria viure sense una màscara. El que tothom vol és viure la seva vida a la seva manera", explica.

"Vaig estar a la defensiva durant massa temps, però al final vaig tenir determinació. Pensava que no podria seguir saltant, però enamorar-me va ser una inspiració per intentar ser la meva millor versió possible. Va ser el primer cop que em vaig adonar que sentir-se atret pels homes no era només una cosa sexual", argumenta.

El documental produït per Warner Bros, Discovery i Olympic Channel, que es pot veure a Max i a Movistar, inclou entrevistes al seu marit, el cineasta Dustin Lance Black. A més, mostra seqüències de la memorable actuació de Daley a Tòquio 2020, que li va valer la medalla d'or, i imatges inèdites de París 2024, on es va penjar la medalla de plata amb els seus dos fills entre el públic.

Abans d'explicar obertament la seva homosexualitat, Daley va tenir una adolescència difícil. "Durant un temps vaig sentir que em jutjaven pel meu aspecte físic i no pels meus resultats. Pensava que ningú em podia ajudar i em sentia molt sol", explica Daley, que va patir un greu trastorn alimentari.

"Les càmeres em segueixen des que tenia 9 o 10 anys. El meu pare em gravava per tot arreu. Aleshores em molestava molt, però ara és un record preciós", diu Daley. Diu que quan era petit fins i tot tenia pànic de sortir de casa. "Va ser un període de la meva vida traumàtic. A les nits plorava sense parar", recorda.

Un missatge inspirador

Daley va aprofitar els Jocs Olímpics de Tòquio per llançar un missatge de suport i orgull a la comunitat LGBTI. A l'acabar la competició, i amb la medalla d'or penjada al coll, Daley va parlar amb claredat de les dificultats que havia passat pel fet de ser homosexual. "Hi ha més atletes obertament LGBTI aquest any que en cap edició anterior dels Jocs Olímpics. Quan jo vaig sortir de l'armari el 2013, quan jo era jove, sempre m'havia sentit sol, diferent, tenia la sensació que no encaixava. Sentia que sempre hi hauria una part de mi que mai seria com la societat volia que fos", va manifestar.

Daley va aprofitar l'altaveu olímpic per enviar un missatge d'ànims a tot el col·lectiu LGBTI. Mitjans de comunicació de la Xina i Rússia, dos països que no permeten el matrimoni gai, van retransmetre en directe les seves paraules. "Espero que qualsevol jove LGBTI pugui veure que no està sol i que pot aconseguir tot el que es proposi, perquè hi ha una enorme comunitat que està disposada a ajudar-lo", va dir el saltador.

"Em sento molt orgullós de dir que soc gai i campió olímpic. Em sento molt empoderat. Quan era jove sentia que no seria mai ningú o que no podria arribar a aconseguir res per ser com era", va resumir.