Dels “sangus” de Núñez al sushi de Laporta

“El vaig invitar a casa meva en un acte molt amable i vam estar menjant uns petits sangus.” El 2024 els sandvitxos s’han convertit en sushi selecte, però les llàgrimes del president també apareixen intermitentment per injectar solemnitat al discurs quan més ho necessita. Sí, Laporta va aprendre el bo i millor del seu infamat mestre. Hauria pogut passar de tot, però aquest cop la pel·lícula no ha acabat amb una sortida traumàtica, sinó amb una continuïtat àmpliament sospitada després de setmanes d’insistència mediàtica embafadora. “En 2-3 minuts ens vam entendre”, va dir Xavi. I Laporta va rematar-ho amb un “Quan ens vam saludar ja teníem clar que havíem de seguir”. Si tot era tan fàcil, calia muntar un circ amb suspens final? Res de nou a l’oficina: el Barça és un vodevil infinit sense cap coherència.

Una vegada més els membres de la junta poden apuntar-se a la llibreta “Jo, aquí, no hi pinto res”. Aviat n’hauran de comprar de noves perquè s’estan quedant sense fulls. Per això, el mateix dia els pot semblar que Laporta s’està plantejant prescindir de Xavi i que, en realitat, estigui a punt de passar el contrari. En el fons, quan el president parla d’unanimitat té raó: perquè només s’ha de posar d’acord amb ell mateix. L’estabilitat real a partir de l’aposta per Xavi es demostrarà ara: quan els que han dubtat reiteradament del potencial de l’entrenador hagin d’enterrar els interrogants i remar a favor. Per molt que Xavi i companyia s’entestin a apuntar enemics forasters, els egos perillosos els tenen a casa. També això ha quedat clar en el descontrol comunicatiu d’aquesta setmana, i no hi ha prou abraçades amb wasabi que ho puguin tapar. 

Cargando
No hay anuncios

El més normal –i fàcil–, després de tots els obstacles, hauria sigut que Xavi els digués a tots plegats “aquí us quedeu”. El cert és, però, que les raons de l’entrenador per continuar es poden arribar a comprar malgrat el gir argumental: el regust del projecte inacabat, veient un vestidor compromès i en creixement, l’hauria perseguit amb un etern “I sí...?”. Després de treure l’equip del forat del 2021, es mereix tenir aquesta nova oportunitat i que el deixin treballar al seu gust. Qui sap, potser aquest estiu no es queda amb un pam de nas després d’haver obtingut un sí tan rellevant com el de Bernardo Silva o li fan cas quan considera que no vol un jugador determinat. Això sí: el que no ens podran fer empassar com si fos el millor sushi de Barcelona és la pretesa il·lusió desbordant… encara que Laporta plori com Núñez.