L'última festa d'un Barça insaciable

BarcelonaLa temporada 2024/25 ja és història. Els aficionats del Barça seran fàcils de reconèixer quan es torrin prenent el sol a la platja, cremin calories pujant el Puigmal o baixin d’un avió a l’aeroport de Bali. Seran aquells amb una rialla d’orella a orella que els durarà fins a l’agost. L’equip de Hansi Flick va decidir posar la cirereta a la seva temporada gairebé meravellosa conquerint San Mamés, silenciant els aficionats locals i recordant-li a Nico Williams on es juga el millor futbol del continent. Amb dues esgarrapades de Lewandowski a la primera part, el Barça va enllestir la feina feta després de rebre el passadís als campions. Olmo va posar la cirereta amb el tercer de penal.

Un equip que ho vol guanyar tot. Sigui un partit oficial o una costellada, sigui a la lliga o a la Champions. Hansi Flick va decidir fa anys esborrar la paraula derrota del seu diccionari. I el seu Barça és una màquina altament competitiva. Que molts aficionats bascos xiulen el campió? Un triomf i feina feta. Que alguns jugadors creuen que poden aturar Lamine amb faltes dures? Que els toqui perdre el partit i ja n’aprendran. Per acabar la temporada dels tres títols, el curs del renaixement, el Barça va passar dels 100 gols gràcies a un Lewandowski que potser sense la lesió que va patir, li hauria pogut pispar a Mbappé el títol de màxim golejador de la temporada.

Flick va decidir fer jugar Iñaki Peña a la porteria, com si fos una forma de demanar-li perdó per haver-lo enviat a la banqueta quan va prioritzar Szczesny. Decisió que va resultar ser correcte, tot i que li fes mal al porter d’Alacant, que caldrà veure si segueix, al Barça. La resta de l’equip era prou competitiu, amb Araujo de central i Gavi al mig del camp, fent d’escuder del seu bon amic Pedri. Com en els temps de les cançons de gesta, els grans cavallers necessiten algú que els ajudi i els faci la feina bruta. I Pedri i Gavi compleixen aquest rol a la perfecció. El partit, però, va començar amb l’Athletic marcant el ritme després d’haver organitzat un emotiu homenatge a Óscar de Marcos, que es retira. Això sí que ho sap fer bé, l’Athletic: cuidar els seus.

Sannadi, sense punteria

Però l’homenatge va durar poc. Després d’un gol ben anul·lat a Ibai Gómez i una aparició de Nico Williams, Lewandowski va trencar la defensa basca amb gran facilitat i va batre Unai Simón amb un toc elegant per sobre del porter. Música de violins per silenciar el soroll d’un estadi de San Mamés que es quedaria amb un pam de nas quan tot just tres minuts més tard una nova errada defensiva permetria a Lewandowski marcar un dels gols més còmodes d'una carrera on ja ha marcat 101 gols de blaugrana. El partit ja estava gairebé sentenciat i s’havien jugat tot just vint minuts.

Els bascos ho van anar intentant, que solen ser incansables, però en el futbol modern és clau tenir bons davanters. I el Barça jugava amb Lewandowski i l’Athletic amb Sannadi, aquest gegant amb cara de ser un tros de pa que fa sis mesos jugava a tercera amb el Barakaldo. Sannadi, el fill de marroquins que va estudiar a una ikastola, és tot voluntat. Però quan va tenir ocasions clares, les va desaprofitar. De fet, el Barça hauria pogut fer alguns gols més en una primera part on Raphinha i Lamine Yamal, per un dia, s’ho van prendre amb calma. La feina ja estava feta. Era un partit estrany, cert. Durant la setmana el Barça havia fet festa a Port Aventura i els locals havien fet actes dedicats a De Marcos. Tots tenien ganes d'anar-se'n de vacances.

A la segona part Nico Williams ho intentava sense sort, ben defensat per un bon amic seu com Alejandro Balde. De nou, era Sannadi qui desaprofitava les ocasions basques, mentre Lewandowski ja començava a estar una mica tip de Yuri, un d’aquells rivals que vols perdre de vista, dur i tosc com ell sol. Ell cometria el penal a Olmo en l'últim minut que transformaria el vallesà per posar punt final a la temporada. El Barça va saber gestionar el marcador amb calma i tancava la temporada de la millor forma: passant dels 100 gols marcats. Ningú ha pogut aturar aquest Barça a la lliga, molt superior. Tant, que ha provocat que el Madrid s’entregui als braços de Xabi Alonso, espantat com està de ser dominat els anys vinents per un Barça meravellós.

La temporada 2024/25 ja és història. Va començar amb interrogants i acaba amb certeses. Va començar amb prudència i acaba amb eufòria. La temporada del renaixement de la mà de Hansi Flick ha estat una festa. I va acabar així, amb un nou triomf. L'últim.