RCD Espanyol
Esports26/04/2023

Les cinc proeses que l’Espanyol vol evocar per aferrar-se a Primera

Els blanc-i-blaus busquen iniciar a Vila-real una nova gesta que els permeti quedar-se a l’elit

BarcelonaDesprés de l’amarg punt sumat davant del Cadis, que li ha servit per escurçar un punt amb la zona de permanència, l’Espanyol ja no pot permetre’s més relliscades si vol seguir somiant en la salvació. Els blanc-i-blaus, que un curs més tornen a flirtejar amb el descens, busquen a Vila-real (19.30 h, M. LaLiga) evocar alguna de les proeses que en el passat els van permetre superar situacions crítiques. L’ARA ha rescatat cinc d’aquests episodis.

1991-92: l’efecte Clemente

La segona etapa de Javier Clemente a l’Espanyol és un exemple de com un canvi a la banqueta pot ajudar a rescatar un equip. Els blanc-i-blaus venien de perdre 4-3 al Camp Nou quan el basc va assumir les regnes de l’equip, cuer amb només vuit punts en 18 jornades i amb la salvació a sis punts. De la mà de Clemente, l’Espanyol va firmar una segona volta majúscula amb nou victòries que li van permetre assegurar la permanència a l’última jornada. Un gol de Moj al minut 67 a Atotxa per empatar amb la Reial Societat li va permetre alliberar-se de disputar la promoció de descens. Aquella gesta va permetre a Clemente fer el salt a la selecció espanyola.  

Cargando
No hay anuncios

1996-97: el debutant Tamudo, al rescat

L’última temporada de l’Espanyol a Sarrià va ser més agra que dolça. I no només per la proximitat d’una demolició traumàtica per a tota una generació d’espanyolistes, sinó pel fet que l’equip va patir de valent per mantenir la categoria. La victòria a casa davant del Barça al febrer va ser un oasi enmig de sis derrotes en vuit partits que van provocar la caiguda a les posicions de descens. Amb la salvació a tres punts, l’Espanyol va patir per remuntar un 1-0 al camp de l’Hèrcules. Cembranos va firmar l’empat al minut 76 i Tamudo, que debutava amb el primer equip, va salvar el cap de Paco Fores marcant l’1-2 al 89. Aquell triomf va donar ales als blanc-i-blaus, que van acabar mantenint la categoria gràcies a sumar 24 dels últims 39 punts.  

Cargando
No hay anuncios

2003-04: l’esperit de Raducanu 

L’Espanyol va caure en descens a la jornada 4, amb Clemente, i no va sortir-ne fins a la 36, amb Luis Fernández. A la jornada 21 l’equip era penúltim i tenia la salvació a set punts. Una setmana més tard va imposar-se a domicili al Vila-real gràcies a un gol que Raducanu li va marcar al minut 89 a un Pepe Reina que tornava a defensar la porteria grogueta dues dècades més tard. Després de passar gairebé tota la temporada en descens, els blanc-i-blaus van firmar cinc triomfs en les últimes nou jornades. El més valuós, en l’últim partit de Lliga: l’estret marge amb el Celta i el Valladolid obligava a guanyar un Múrcia ja descendit. En una tarda de transistors, la tranquil·litat no va arribar fins al tram final: dos gols de Tamudo i Lopo van desfermar l’eufòria de la parròquia espanyolista. 

Cargando
No hay anuncios

2005-06: sant Corominas

Última jornada de Lliga. Després de caure al Camp Nou, l’Espanyol estava obligat a igualar el resultat de l’Alabès per continuar a Primera. El gol de Bodipo que va cantar Mendizorrotza al minut 78 va omplir de dramatisme i de llàgrimes tot l’Estadi de Montjuïc, on els blanc-i-blaus no passaven de l’empat. “Teníem un peu a Segona, estàvem molt nerviosos i algun company jugava mig plorant. Demanàvem a la Reial Societat que afluixés, però no ho feia”, recordava fa uns anys Ferran Corominas en una entrevista a l'ARA. Ell va ser qui va recollir a dins de l’àrea una pilotada llarga pentinada dos cops i que va acabar convertint-se en un dels gols més llegendaris de la història de l’entitat. “Va sortir bé, però no ho recomano a ningú”, admetia. 

Cargando
No hay anuncios

2008-09: “Digueu-me boig”

L’Espanyol va acomiadar-se de Montjuïc amb una temporada d’infart. Mauricio Pochettino va recollir un equip moribund que a deu jornades per al final era cuer a vuit punts de la salvació. “Digueu-me boig, però crec que ens salvarem”, va pronosticar Iván de la Peña. Dit i fet. Els blanc-i-blaus van acabar desens després de sumar vuit triomfs i un empat en un espectacular tram final amb partits amb més de 30.000 espectadors a l’Estadi Olímpic.

Cargando
No hay anuncios