Barça
Esports28/05/2023

Del Camp Nou a Montjuïc: "El futbol en un camp on hi ha pista d'atletisme és un atemptat al bon gust"

L'ARA parla amb més d'una trentena d'abonats per valorar el trasllat del Barça a l'estadi olímpic

BarcelonaUn dels records inesborrables més recents és el de la nit de la remuntada màgica contra el PSG. Però hi ha qui pensa en el 5-0 al Madrid, en les Lligues de Tenerife o, els més veterans, en la inauguració, aquell llunyà dia de la Mercè del 1957. Seixanta-cinc anys d'història donen per a tants records i anècdotes que es necessitaria una enciclopèdia com les d'abans per encabir-les totes. Aquest diumenge s'afegeix una nova data a la llista de dies que passen a la història. Serà l'últim partit oficial al Camp Nou abans de l'inici de les obres de remodelació. Res tornarà a ser el mateix.

El Barça acomiada per fi un estadi que ha quedat envellit i que no en té prou amb la xapa i pintura que va vaticinar Sandro Rosell a les eleccions del 2010. Núñez va pensar en una remodelació que va xocar frontalment amb l'oposició veïnal. A Laporta se li va esgotar la primera presidència sense poder tirar endavant el projecte Foster. Rosell i Josep Maria Bartomeu van intentar posar fil a l'agulla amb una reforma global anomenada Espai Barça, però tan sols van tenir temps de tirar a terra el Miniestadi i construir el Johan Cruyff a Sant Joan Despí. I ara, de nou, Laporta ha heretat aquest projecte, l'ha retocat de dalt a baix i ja ha començat la reforma amb la "mossegada" simbòlica a la tercera graderia. A l'estiu començaran el gruix de les feines a l'estadi. Per a més endavant quedarà, si sobren diners, la construcció d'un nou Palau Blaugrana.

Cargando
No hay anuncios

La junta intenta incentivar els passis de temporada de Montjuïc amb una rebaixa del 50% del preu

És un dia nostàlgic per a molts socis i sòcies que tenen, de tota la vida, una localitat al Camp Nou. L'ARA s'ha posat en contacte amb més d'una trentena d'abonats i abonades, barcelonins i de comarques, per valorar el canvi. Amb excepció del parèntesi de la pandèmia, es quedaran sense poder veure el seu Barça des del lloc de sempre. Només una minoria havien decidit comprar el passi de temporada per a l'Estadi Lluís Companys. Un trasllat incòmode perquè, a diferència del que passa al barri de les Corts, pujar a Montjuïc és molt més complicat i el futbol no es veu tan bé, ni de bon tros. "Fer-ho a un camp amb pista d'atletisme és un atemptat al bon gust!", etziba el Josep, que hauria preferit seguir a l'estadi mentre durés la reforma ni que fos amb abonaments rotatoris. L'estadi olímpic té la mala fama que a l'hivern hi fa un fred que pela i, per postres, la junta havia fet una proposta de preus tan exagerada –per al moment econòmic actual– que només havia motivat unes 7.000 persones. Una quarta part de les més de 28.000 previstes. I, bàsicament, comprant les localitats més econòmiques. La reducció de gairebé el 50% en els preus anunciats fa un mes ha desertat l'interès d'una part de la massa social que admetia que no s'ho podien permetre. La gran incògnita és saber si amb això n'hi haurà prou perquè l'estadi olímpic s'ompli de manera regular d'aficionats blaugrana o si, en canvi, hi predominaran els turistes.

Cargando
No hay anuncios

Un dels que s'ho replanteja és el Marc. "Ja veurem", comenta. I l'Ivan, que està "sorprès de la baixada tan forta". Aquest sabadellenc destaca en negatiu la dificultat que tindrà per tornar a casa els dies que el partit s'acabi més tard. L'Anna, el Jordi i la Marta agraeixen la rebaixa –"deu ser la primera vegada que han pensat en el soci... o han vist el ridícul que s'apropava"– i decidiran en funció de la logística. Una situació similar a la de l'Aleix. En canvi, segur que el Vicenç se'l compra després de la decisió "encertada" que ha servit per "compensar la incomoditat" d'anar fins a la muntanya màgica. El Marc ho ha descartat i es resigna a anar-hi en "algun partit puntual". Mentre que el Josep té clar que tot plegat ha estat "una estratègia de màrqueting", començant amb preus alts i després abaixant-los, perquè "els que havien dit que no s'ho repensin".

Cargando
No hay anuncios

Els factors negatius que destaca la massa social pel trasllat a Montjuïc

Esclar que hi ha factors que els abonats consideren molt negatius. I el transport fins a Montjuïc és un dels talons d'Aquil·les, sobretot pels que són de fora de Barcelona. La Flors, que acostuma a venir de Tremp els dies més importants, lamenta no tenir més avantatges en aquest sentit. Al Gerard, de Montbrió del Camp, i al Marçal, de Sant Hilari Sacalm, els suposa un mal de queixal el desplaçament. I fins i tot al Joan, que viu a les Corts, se li fa "una muntanya" anar a Montjuïc. I el Guillermo, per la seva banda, trobarà a faltar la comoditat de tenir l'estadi a 20 minuts de casa. Per a la gent de comarques, a més, s'afegeix l'inconvenient que moltes penyes, que acostumen a oferir el servei de bus al Camp Nou, ja han anunciat que no oferiran el desplaçament a l'estadi olímpic per la baixa demanda.

Cargando
No hay anuncios

Un problema afegit és el del Seient Lliure, que s'anul·la durant el trasllat. Com coincideixen a dir la Carlota i l'Àlex, aquest sistema permet alliberar l'abonament i, a canvi, aconseguir una rebaixa notable en el preu de la temporada següent. Sense aquesta ajuda, per a molts el Camp Nou –o ara, Montjuïc– seria un luxe inassumible. Però aquesta versió també té discrepàncies, i el Joan creu que els que s'agafen l'excedència haurien de "contribuir" d'alguna manera a l'economia blaugrana, pagant un manteniment com es fa en un gimnàs quan s'hi deixa d'anar per un temps. Mentre que a l'Arnau no li sabien greus "preus desorbitats" perquè, en el fons, el trasllat és temporal.

D'altres han optat per fórmules imaginatives, com el Marc, que ha adquirit un dels tres abonaments que tenen a casa. O el Martí, que s'ha ajuntat amb un grup d'amics per comprar el passi. Fins ara veuen el futbol a diferents llocs del Camp Nou, però, amb el sistema d'agrupament, a Montjuïc podran "estar junts". Alguns, com el Toni, un berguedà establert a Barcelona, no vol renunciar al "ritual del futbol". Per al Xavi, l'al·licient és que li serveixi d'excusa per "compartir estones amb els fills". El Pol s'ho pren amb optimisme i defineix el viatge que farà des de Sant Joan Despí "com un Erasmus" i a l'Alfred, que es trasllada de Calella, tan sols pateix per no haver d'invertir "un temps excessiu" anant i tornant. El David, en canvi, que viu a les Corts, ja se n'ha fet el càrrec: "Seguirem amb la mateixa rutina, amb l'inconvenient que haurem de sortir abans i tornar més tard".

Cargando
No hay anuncios

Els dubtes sobre les obres, el preu i el retorn al Camp Nou

L'exili es viu amb resignació, compensada per l'alegria de saber que, quan s'acabi, el Barça tindrà un estadi renovat, cobert, modern i del segle XXI. Ara bé, malgrat que als referèndums i a les assemblees es va aprovar la construcció amb un cost de fins a 1.500 milions amb una majoria inqüestionable, segueixen havent-hi molts interrogants. "Ja compto anar una temporada llarga a Montjuïc, més del que ens han dit", apunta el Josep Maria. El Jordi, tarragoní, té "dubtes amb el timing de les obres. A l'Hospitalet de Llobregat, l'Eduardo, a banda del "sobrecost", s'ensuma una gran pujada d'abonaments quan el Camp Nou estigui acabat per "compensar" la rebaixa actual. A Barcelona, el Jordi i l'Edgard "pateixen" pel cost del projecte i el "deute" que suposarà tenint en compte la "situació heretada" que ha recollit aquesta junta. Mentre que al Ricard no li "surten els números" del finançament. A la directiva han insistit, per activa i per passiva, que la qüestió econòmica està resolta. Però els mateixos dirigents ja admeten que serà complicat que Limak, la constructora turca que farà les obres –i que també genera força dubtes entre la massa social– tingui enllestida la primera fase el novembre del 2024, que és quan s'ha de tornar al Camp Nou en motiu del 125è aniversari. El temps ho dirà. Mentrestant, tocarà fer mudança. Un parèntesi incòmode.