Els camins de Castelló i de Baix, dues cares de la mateixa moneda

PalmaEn aquest itinerari circular juntam dos camins de gran importància en el context de les comunicacions de la serra de Tramuntana: els camins de Castelló i de Baix. El primer constituïa la via principal que unia Deià i Sóller, és a dir, el Camí Reial sobre el qual s’arrenglerava tota la vida d’aquella contrada; no debades hi trobam algunes de les possessions més importants i amb més llarga història de la Serra, com Son Coll, Son Mico, Can Prohom i Béns d’Avall, entre d’altres. Quant al camí de Baix –oposat al camí d’Amunt o del Grau, dit també de Son Coll o de Castelló–, es tracta d’una antiquíssima via que recorria el mateix vessant marítim de la serra de Tramuntana que l’anterior, tot i que molt més a prop de la mar.

De tota la ruta, destacam un punt en concret, la possessió de Can Prohom, on l’escriptor, poeta i editor Josep Maria Llompart de la Peña (1925-1993) passà alguns anys de la seva infantesa en companyia dels seus pares i germans, entre el 1930 i el 1934. L’Any Llompart hi troba aquí una referència important. Abans, com sempre, s’ha de recordar que la línia L-232 (Port de Sóller-Palma, és la que hem de fer servir per accedir a l’inici de la ruta, a la urbanització de les Coves, a 600 m de Llucalcari i a un quilòmegre de l’Empeltada, les dues parades més properes (tota la informació de servei al web tib.org).

La ruta

[00 min] Ens posam a caminar a l’inici del camí de Castelló, devers el km 60,3 de la Ma-10, als peus de la urbanització de les Coves. És fàcil d’identificar per la senyalització de la Ruta de Pedra en Sec (GR-221) que, en aquesta etapa, la cinquena, uneix el refugi de Can Boi a Deià amb el de Muleta a Sóller. Primer baixa a la Cala pels Ribassos i després puja cap a la carretera pel camí de la Pesta i Son Bujosa. Nosaltres ens hi afegim en aquest punt. Un primer tram asfaltat i costerut per dins la urbanització ens prepara físicament pel que ha de venir. [05 min] Abans no s’acabi el vial, trobam una estaca de fusta que orienta la nostra marxa cap a gregal. Els nostres peus comencen a sentir el batec de la història, de la memòria ancestral del nostre caminar, l’essència dels ‘Camins de Pedra’ del Consell de Mallorca.

Les primeres passes pel camí de Castelló ens regalen una esplèndida visió de l’entorn de Cala Deià. La torre de la Pedrissa i la punta emergent d’un dels Còdols Blancs fiten el marc de la nostra mirada sobre la rada. La caminada és pausada i tranquil·la, amb uns desnivells assumibles. Un esforç plenament recompensat pel paisatge cultural bell i poderós, Patrimoni Mundial de la Unesco des de 2011. Aquest és un dels itineraris més freqüentats pels senderistes, prop de 65.000 entre l’octubre del 2023 i el setembre del 2024. [25 min] Passam per davant les cases de Son Coll. Actualment dividides en diverses propietats, són el centre d’una antiga possessió que té el seu origen en el segle XIII, una alqueria propietat de Pere Mató, per la qual cosa s’anomenava na Matona. La família Coll que dona nom a la finca apareix en el segle XV. Tot seguit, a la banda esquerra del camí, la font de les Mentides. Una tradició popular molt arrelada a la zona diu que tots aquells que beuen aigua de la font i no són de Son Coll no paren de dir mentides. L’origen d’aquesta mena de llegenda el trobam en el litigi que durant un segle (1480-1583) tingué enfrontats els habitants de Llucalcari i els senyors de Son Coll pel control i ús de les aigües que brollaven de la font.

Poc després de la font, [40 min] el camí travessa un pas estret obert sobre la roca i, tot seguit, dibuixa una mena de caragol per superar un darrer desnivell abans d’assolir un nou punt d’interès de la ruta. [55 min] Arribam a Son Mico i Can Prohom, dues possessions emblemàtiques de l’antiga alqueria de Castelló. Paga la pena aturar-se un moment davant del segon casal i fer esment dels records d’aquell ‘infant poruc’ que “quan pel balcó de la possessió on passàvem el juliol i l’agost guaitava el vespre, començava a envair-me el somieig agredolç”, aquell paisatge encisador “s’anava poblant de diables gesticuladors, de monstres temibles i de donzelles mortes”. Són els records d’infantesa de Josep Maria Llompart que podem llegir a Vocabulari privat (2018, AdiA Edicions). Sort d’Antonieta, la filla dels amos de Can Prohom. “Adesiara mon pare ens agafava, un a cada mà, i ens duia a trescar per la muntanya. Mon pare era molt sensible a l’encís del paisatge”.

De Can Prohom pegam a l’oratori de Castelló, on el GR gira a l’esquerra i baixa fins al coll de Can Bleda. El camí continua en direcció a Muleta. [1 h 20 min] En arribar a la bifurcació de Muleta, abandonam la Ruta de Pedra en Sec i ens amollam per l’esquerra cap a Alconàsser, magnífic racó de la marina de Tramuntana. Gairebé al final del vial de la urbanització, a l’altura del restaurant Béns d’Avall, [1 h 35 min] travessam el torrent per un pas esglaonat i seguim per un camí de terra que baixa a l’Escar d’en Jeroni. En un darrer revolt, després de botar una cadena groga, [1 h 45 min] trobam a l’esquerra el tirany que ens ha de dur fins a Cala Deià.

El camí dels Pintors

A partir d’aquí, la ruta esdevé un repte apassionant. Alguns indicadors improvisats, senyes de pintura i alguna fita ens ajuden a orientar les nostres passes per un itinerari laberíntic. Passam un botador, el primer d’una petita sèrie; immediatament després, el tirany travessa una torrentera i s’enfila per les rotes de Can Cremat, una construcció en runes. Tot seguit ens ve un pas encinglat per salvar un gran penyal rogenc –penyal del Colomer– que ens durà cap a la darrera gran dificultat. Es tracta d’un tram afectat per diverses esllavissades importants que han alterat el traçat original del camí que, després d’un botador [2 h 05 min], ens obliga a remuntar uns metres fins a trobar la continuació de la ruta. A partir d’ara la ruta es normalitza i avançam sense cap altra alteració. Passam per davant les cases del Canyaret [2 h 35 min] i, orientats cap a ponent, ens acostam a Cala Deià. Som en el tram conegut com el camí dels Pintors perquè era un dels paisatges recurrents dels paisatgistes de final del segle XIX. A l’altura dels Còdols Blancs [3 h 05 min], deixam el camí principal, que baixa a la cala, i voltam a l’esquerra, coster amunt, per un caminet que ens durà fins al camí de la Pesat, a l’altura de Son Bujosa, on enganxam el GR-221 que seguirem fins a sortir a la Ma-10, als peus de Ca l’Abat [3 h 25 min].

@Fita_a_Fita