El llarg camí de Suárez per ser al clàssic

BarcelonaLuis Suárez va debutar en partit oficial amb el Barça en el clàssic del Santiago Bernabéu, un partit que va acabar amb derrota blaugrana. Una volta més tard, el davanter uruguaià ha aconseguit marcar 13 gols amb la samarreta blaugrana. Suárez ha treballat molt per silenciar les crítiques pel seu rendiment, i ha millorat en la seva adaptació i el seu registre golejador. Mitja volta després, Suárez serà titular de nou contra un equip de Madrid, la ciutat on va estar a punt de viure. Quan el Barça negociava per fitxar-lo, el Reial Madrid també es va interessar per aconseguir els seus serveis i somiava a disposar d’una davantera formada per Cristiano, Bale i Suárez. Però l’uruguaià tenia ben clar que volia jugar al Barça.

Algunes de les claus per entendre el periple i les decisions de Suárez apareixen en la seva autobiografia, Luis Suárez, cruzando la línea, publicada recentment per l’editorial Crónicas. Suárez explica que va estar a punt d’anar a parar a Madrid molts anys abans, però en aquest cas no per vestir de blanc, sinó per ser un reforç del Getafe, una operació que finalment es va trencar. A finals de l’any 2003 Suárez tenia 16 anys i va veure com la família de la seva nòvia, Sofia, deixava Montevideo per anar a viure a Barcelona, on vivia el germà del pare de la noia. El banc on treballava l’actual sogre del jugador va tancar per culpa de la crisi de diverses economies sud-americanes de l’època, i Suárez es va trobar demanant diners al seu representant per poder venir per primer cop a Europa, el Nadal entre els anys 2003 i 2004, per seguir en contacte amb la seva nòvia. Just quan era a Barcelona, el seu club, el Nacional de Montevideo, li va comunicar que passaria a formar part de la plantilla del primer equip. En aquell viatge va ser quan va visitar per primer cop el Camp Nou, on va entrar sense pagar entrada. “Tenia els diners que m’havien deixat el representant i el meu germà. Era com un tresor però els diners es van gastar ràpid”, afirma.

Gir del destí

Poc després, a Suárez el van veure en directe Grad Fühler i Hans Nijland, caçadors de talents del Groningen, de la lliga holandesa. Havien volat a l’Uruguai per veure un davanter anomenat Elías Figueroa, del Liverpool de Montevideo, però van veure en acció Suárez en un Nacional - Defensor Sporting. I amb 90 minuts ja van tenir clar qui calia fitxar. Una dècada més tard, Suárez triomfa al Barça i Elías Figueroa juga a l’Apollon Kalamarias, de la Segona Divisió grega. Suárez va volar acompanyat del seu representant, l’exjugador Daniel Fonseca, primer a Madrid, on es tancava el fitxatge per al Getafe de Juan Albín, actual jugador del Tiburones Rojos de Veracruz mexicà i exjugador de l’Espanyol. A Madrid, Fonseca va intentar que Suárez fitxés també pel Getafe, ja que així el jugador seria més a prop de Barcelona, on la seva nòvia treballava en un McDonald’s. Però l’operació no es va tancar i Suárez va acabar al Groningen. “Vaig demanar a la Sofia [les primeres nits a Groningen] que m’enviés missatges per explicar-me com podia demanar en anglès a l’hotel que volia rentar la roba. Va enviar un missatge en què havia escrit « ies plis » per encertar en la fonètica i un altre en què deia « yes please »”, explica el davanter uruguaià.

Al final, Suárez va trigar a arribar a Barcelona, però finalment aconseguirà jugar un clàssic amb la samarreta blaugrana a l’estadi que va visitar sense pagar les vacances de Nadal del 2003 al 2004. Ara la gent paga per veure’l en acció.