El calvari d’Oriol Romeu
Dos anys després de brillar a Montilivi, el seu rendiment ha caigut en picat
GIRONA“L’Oriol és la clau. És el jugador que més ha entès el que vull, pel que fa a l’atac, la defensa i les transicions. M’arriba a tot, m’equilibra les coses. L’estructura de l’equip està formada al voltant seu”. D’aquestes paraules de Míchel Sánchez, verbalitzades el mes de juny del 2023, sembla que hagin passat dècades. En aquells temps, Romeu havia tancat un primer exercici a Montilivi espectacular. El migcampista del Girona va ser el gran fitxatge de l’estiu del retorn a Primera i un dels futbolistes més destacats de la temporada. Dos anys després, el seu rendiment (i el de l’equip) ha caigut en picat.
El primer gol encaixat a Pamplona és una mostra més de la davallada del d’Ulldecona, que va perdre la marca de Budimir i va permetre que rematés totalment sol a l’interior de l’àrea. Romeu ja no és l’engranatge amb el qual Míchel encaixava el sistema. Continua jugant, sí, però la manca de ritme i fiabilitat i la irregularitat l’han convertit en un futbolista propens a l’errada. I això els gironins ho noten en la destrucció, on es veuen contínuament superats, i en la construcció, lenta i sense idees.
Seria injust culpar de tots els mals el migcampista català, que es veu penalitzat pel baix rendiment col·lectiu. En el gol esmentat, Danjuma es mostra passiu en la centrada d’Aimar i Abel es desentén de Budimir, cosa que deixa Romeu venut. Romeu, com la major part del vestidor, no funciona perquè el Girona té uns problemes d’organització gravíssims, als quals Míchel no ha posat remei. No és casualitat que pràcticament cap futbolista demostri un bon nivell: les individualitats amb prou feines poden brillar si el col·lectiu grinyola.
El català va tornar cedit a Montilivi aquest estiu decebut i frustrat del seu pas pel Barça i amb un físic en dubte pels constants problemes al genoll. “Hi ha hagut moments en què ho he passat malament i he tingut la sensació que no gaudia jugant. No he demostrat a Xavi que podia confiar en mi partit a partit i m’ha costat superar el fet de decebre els companys o l’entrenador. De fet, he pensat que no servia per al futbol. Ni físicament ni mentalment, no he estat com volia: m’ha sobrepassat el fet de donar massa voltes a les coses”, confessava. Per això, quan li va trucar Míchel, no s'ho va ni rumiar. “Potser la paraula que descriu què significa tornar al Girona és felicitat”, assegurava, en la presentació. Però de la felicitat s’ha passat al calvari.
“Dèbil en la concentració”
A la Lliga, Romeu tan sols ha participat en 20 dels 31 partits, sent titular en 16 i completant els noranta minuts en cinc. Curiosament, quatre d’ells van ser entre la jornada 8 i l'11; això significa que no disputa un partit sencer des de principis de desembre, amb l’excepció del duel de Milà a la Champions. L'ebrenc no crida l’atenció repassant les estadístiques: tot just és el desè futbolista de la plantilla que més pilotes recupera (65) i el que més duels guanya (61, fins i tot el supera Asprilla, que no destaca pel seu treball defensiu). En l’anàlisi de Whoscored, el portal web que explica al detall les característiques dels futbolistes segons els paràmetres actuals, el defineixen com a “dèbil en la concentració”.
Tal com els passa a altres noms propis com Iván Martín i Miguel Gutiérrez -Yangel Herrera menja a part-, Romeu també paga l’enyorança d'Aleix Garcia, la peça que donava sentit a la idea i que no ha estat reemplaçada amb encert: tan sols s’ha alleujat un xic amb l’arribada d’Arthur aquest hivern. La seguretat que sentien tots sabent que la seva presència tapava els grans defectes s’ha esvaït.
Dilluns el Girona rep el Betis (21 hores, DAZN) amb la necessitat de tallar la mala dinàmica d’una vegada per totes. El descens, a cinc punts, aguaita, si no s’espavila. Un escenari que ningú no s’hauria imaginat. Tampoc Oriol Romeu, lluny del futbolista que va ser en la primera etapa com a gironí.