Cala Pi, la segona línia de defensa del migjorn de Mallorca

PalmaEn aquesta ruta exploram la segona línia de defensa litoral d’una part del migjorn de l’illa de Mallorca. Un dels béns arquitectònics i etnològics més poc coneguts del terme municipal de Llucmajor és el sistema defensiu que formaven les torres de les cases de possessió que, juntament amb les torres i talaies de vigilància bastides a partir de mitjan segle XVI sobre la costa, constituïen la principal garantia de supervivència de la població que habitava aquell entorn. En aquest itinerari ens servim de tota la informació abocada per Joan Clar Monserrat (1952-2023) en el seu treball Torres de defensa interiors de Llucmajor, presentat a les primeres Jornades d’Estudis Locals de Llucmajor, fetes els dies 10 i 11 de novembre del 2017, a més de les sàvies indicacions de l’investigador històric llucmajorer Cels Calviño. Disposam de transport públic, la línia 519d (Cala Pi-Llucmajor).

La ruta

[00 min] Des de la parada de bus de Cala Pi, feim passes enrere i ens dirigim cap a la sortida d’aquest nucli costaner llucmajorer pel carrer de Betlem. A l’esquerra deixam la fonda però curta empremta dels torrents de Cala Pi i Capacorb Nou, tot i que la seva conca hidrogràfica supera els 50 km2 de superfície. Caminarem poc més d’un quilòmetre fins a trobar a la dreta l’enllaç amb el camí Vell de Cala Pi [10 min]. Deixam l’asfalt i continuam la ruta per un camí de terra que s’orienta cap a gregal. Avançam entre tancats de paret seca i amplis sementers que s’estenen a dreta i esquerra del camí.

Aviat ens situam a l’altura de la possessió de Cala Pi, a la nostra dreta, i de Sa Bassa Plana, a la nostra esquerra [25 min]. Aquesta darrera alberga des del 2012 les vinyes dels cellers Vi Rei. Més de 100 ha plantades amb varietats autòctones com Premsal Blanc, Manto Negro, Giró Ros i Callet, entre d’altres. Centrats en el valor patrimonial de l’entorn, hem de fixar la nostra mirada en la vella possessió de Cala Pi, punt estratègic de la segona línia de defensa del litoral de migjorn de Mallorca. Com ha passat a gairebé totes les torres, aquestes han quedat englobades en les cases de la possessió, formant-ne part, com és el cas de la de Cala Pi, una torre de tres nivells, on la planta baixa serveix d’habitació i la superior forma part del porxo de les cases i el terrat.

Poc més de mig quilòmetre més endavant, arribam a una important bifurcació [35 min]. Tot dret, continua el camí Vell de Cala Pi, per on tornarem. Nosaltres hem de voltar a la dreta, pel camí de Son Moro. Paga la pena guaitar un moment sobre el tancat que ocupa el cap de cantó de Can Puig, a la nostra dreta. Segons l’investigador històric Cels Calviño, es tracta d’una bassa prehistòrica reutilitzada en èpoques posteriors. Continuam la nostra caminada per un bell camí de carro que volta les possessions de Can Puig i Son Moro. Un cop superades les cases d’aquesta darrera propietat, que deixam a mà dreta, [45 min] ens ve un tram de camí amb una vegetació que ha espessit l’interior del camí, cenyit per paret seca a ambdós costats. Avançam sempre orientats cap a llevant i deixam a la dreta el camí que baixa cap a la mar per dins les terres de Vallgornereta [55 min].

El següent punt d’interès rellevant són les cases de Vallgornera Nou, que trobam a banda esquerra del camí [1 h 00 min]. Aquesta possessió, segregada de l’antiga possessió de Vallgornera Vell, ja la trobam documentada en el segle XVII. La proximitat de les cases a la nostra posició ens permet gaudir amb claredat de tot el seu patrimoni. La torre de Vallgornera Nou, amb tres nivells, té la segona planta amb volta cònica, pràcticament de pedra en sec, sense referir. Actualment sobre el terrat hi ha un vèrtex geodèsic. Més a prop del camí, podem veure un petit molí de vent fariner, documentat el 1859, amb el cintell de pedres irregulars, de 2 m d’alçada i amb dues escales. La seva torre és estreta i conserva el congreny inferior i part del superior, a més de l’arbre amb sis antenals, rodes i altres arreus de ferro. A la mateixa altura de les cases, però a la banda oposada del camí, podem contemplar un bell aljub.

El camí que hem seguit fins ara desemboca sobre el camí de Vallgornera [1 h 10 min], via actualment asfaltada que uneix la carretera dels Presos (Ma-6014) amb la urbanització de Vallgornera, a la Marina de Llucmajor. Si volem, podem recórrer uns 400 metres en direcció a la mar per anar a veure les cases de Vallgornera Vell i la seva torre de defensa. La nostra ruta continua ara d’esquena a la mar. Aquesta part de l’itinerari es pot fer un poc pesada, a causa de l’asfalt i a l’escassesa d’elements d’interès patrimonial. Passam per davant el parc solar de Guiamaranet, a banda dreta de la calçada, i un poc més endavant, a l’altura del camí d’accés a les cases de Solleric, deixam a l’esquerra una pedrera. Tot seguit travessam la carretera principal [1 h 30 min] i seguim tot dret, cap a tramuntana, pel camí de Vallgornera.

Fonts Fresques

Encara no hem pogut assolir una visió plena, però a l’esquerra, rere una espessa garriga, intuïm l’aeròdrom de So n’Albertí. Entram dins l’entorn de les Fonts Fresques. [1 h 50 min] El camí de Vallgornera desemboca sobre el camí Vell de Cala Pi, al qual ens incorporam per l’esquerra, cap a migjorn, en direcció a les cases de So n’Albertí [1 h 55 min]. Les trobam tot just després d’haver superat una bifurcació i seguit el camí de la dreta, que passa unes barreres sempre obertes. Tal com descriu Joan Clar Monserrat en el seu estudi sobre la línia de defensa interior de la Marina de Llucmajor, la torre de So n’Albertí, juntament amb la torre d’en Febrer o d’en Villalonga, són dues “cases fortes”, vigents i en peu actualment. A més, “són les més antigues de totes i són d’estil gòtic, possiblement del segle XIV la de la Torre i del segle XV l’altra”.

Deixam aquesta vella possessió fortificada per a la defensa de la població resident a la zona dels continus atacs pirates que contínuament es produïen a la zona, sobretot durant el segle XVI i part del XVII. Unes construccions que “deixen constància del temor al qual estava sotmesa la gent, pel continuat avís de perill de noves de moros i el seu desembarcament”. El camí ens du cap a l’ampla i neta esplanada on s’ubiquen les instal·lacions de l’aeròdrom de So n’Albertí [2 h 00 min], que anam voltant i alhora, deixant a la nostra esquerra. A poc a poc ens situam a l’entorn de les Pedreres Velles. Molt a prop ja de la carretera dels Presos (Ma-6014), trobam a banda dreta del camí una altra pedrera. [2 h 15 min] Travessam la carretera i continuam la nostra caminada pel camí Vell de Cala Pi, ja en el tram final de ruta. Tancam circuit a l’altura de la bassa de Can Puig [2 h 30 min]. D’ara endavant, tan sols en queda desfer passes fins a arribar a la urbanització de Cala Pi, on finalitzam la caminada [3 h 05 min].

@Fita_a_Fita