El Barça s’engresca abans de la final de Copa
El conjunt blaugrana, ple de rotacions, fa un pas més cap al títol de Lliga guanyant el Mallorca en un partit marcat pel retorn d’Ansu a l’onze (1-0)
BarcelonaUn Barça ple de rotacions fetes pensant en la final de Copa contra el Reial Madrid va fer una mossegada més al títol de Lliga després de guanyar (1-0) un Mallorca sostingut per les aturades del seu porter Leo Román. El talent de Dani Olmo, Pedri i Lamine Yamal va guiar un conjunt blaugrana experimental en què Ansu Fati va tornar a ser titular sis mesos després i va rebre l’escalf de l’afició i els companys. També va jugar d’inici Héctor Fort, i Eric Garcia va demostrar la seva polivalència fent de lateral dret i va servir una assistència.
Després d’una primera meitat en què un Mallorca poruc va aconseguir aturar les envestides d’un Barça afamat malgrat el cansament que acumulen algunes de les seves figures, Dani Olmo va obrir la llauna a l’inici del segon temps. El terrassenc va trobar porteria gràcies a un control delicat i un xut precís i ajustat, d’aquells que l’ex del Leipzig executa amb elegància, com si interpretés una partitura. El gol feia justícia després de 45 minuts en què el Barça va buscar amb insistència una porteria defensada a capa i espasa per Leo Román, que va ser el millor del conjunt illenc amb una pila d’aturades de mèrit.
Després de l’òpera que va ser Montjuïc dissabte contra el Celta, en un partit en què els turistes van poblar les grades i l’estadi no va bategar fins que l’equip es va veure amb l’aigua al coll, l’afició va acompanyar més l’equip contra el Mallorca. Hi va ajudar la fantasia de Lamine Yamal. Sense Raphinha (suplent) i Lewandowski (lesionat), l’extrem de Rocafonda sabia que el seu millor soci a la zona de tres quarts seria Dani Olmo, que tornava a ser titular després de la seva última lesió. El terrassenc i el mataroní no paraven de buscar-se. La millor ocasió al de Lamine Yamal al primer temps la va tenir després d’una mà de Leo Román a Ferran Torres que havia recollit una passada deliciosa entre línies de Pedri. El porter del Mallorca es va fer gegant per solucionar també el rebuig que va intentar enviar al fons de la xarxa l’extrem de Rocafonda.
La seqüència d’accions ofensives del Barça va servir per apaivagar els ensurts inicials del Mallorca. El conjunt illenc va intentar copiar el full de ruta del Celta, que va saber trobar amb molta facilitat l’esquena de la línia defensiva del Barça. Aquest cop, Szczesny va estar molt més segur en les sortides. A diferència del Celta, els balears no van intentar en cap moment discutir la possessió al Barça. El seu pla era mantenir-se amb les línies ben juntes i, quan aconseguissin pispar la pilota als blaugranes, mirar de trenar contraatacs veloços. Si el pla defensiu els va funcionar durant una bona estona va ser gràcies a Leo Román, el pal i la poca punteria d’Araujo a la sortida d’un córner.
L’energia del Barça, liderat per titulars habituals i amb suplements afamats de reclamar a la gespa més oportunitats, va ser encomiable. L’afició, que va desafiar amb una bona entrada l’enèsim horari grotesc de l’aberrant calendari de Javier Tebas, va empènyer l’equip i va escridassar cada acció d’un Mallorca que aprofitava cada engruna per perdre temps. Els seguidors també van dedicar uns càlids crits d’ànim a Ansu, que després d’estar força estona desaparegut va connectar un parell de xuts que van rondar la porteria de Román. També ho va provar Héctor Fort, però quan no apareixia una mà del porter eivissenc era el maluc o la cama d’un defensor el que evitava un gol que el Barça es mereixia després de fins a 17 ocasions de gol sense recompensa en el primer temps. Qui va trobar porteria, en canvi, va ser el Mallorca, però Mateu Morey, ex del planter blaugrana, va marcar en fora de joc.
Lamine Yamal perdona la sentència
A la represa, després del gol de Dani Olmo i d’una nova aturada de Leo Román a Ansu, el Barça va abaixar una mica les pulsacions, segurament pensant ja en la final de Copa, i el Mallorca ho va aprofitar per treure el nas de la cova i avançar línies. Els illencs, més valents, ho van intentar amb centrades laterals que buscaven el cap de Larin i a partir de la pilota aturada. Això va obrir espais a l’esquena del Mallorca, però Román va seguir salvant els seus. Especialment en un mà a mà en què Lamine Yamal es va confiar massa. Hauria estat la sentència. Al final, el gol d’Olmo va valer el seu pes en or per caminar cap al títol de Lliga i jugar la final de Copa amb els deures fets.