El Barça es queda amb la mel als llavis

BarcelonaEl vestit de la nova Lliga de Campions li queda especialment bé al Barça de Hansi Flick, tot i que es va quedar amb la mel als llavis després d’empatar amb l’Atalanta (2-2) en la darrera jornada. Malgrat flirtejar en alguns moments amb el primer lloc per la derrota del Liverpool (3-2), no haver sumat els tres punts implica tancar la lligueta en una meritòria segona posició. Després d’una darrera dècada molt complicada a Europa, el conjunt blaugrana pot treure pit de la seva participació fins ara a la competició continental. Més enllà de l’accident en la derrota de la primera jornada a Mònaco, en què l’equip va haver de remar a contracorrent per una expulsió matinera d’Eric Garcia, el Barça ha sumat els tres punts i només ha cedit un empat en els altres set enfrontaments. Pel camí hi ha hagut triomfs que omplen d’orgull el cor dels barcelonistes, com la golejada al Bayern i el triomf a l’infern de Dortmund, així com remuntades que conviden a somiar, com la de Lisboa contra el Benfica. Contra l’Atalanta no va poder ser.

Els italians, sovint un equip que advoca per la rauxa ofensiva de forma desinhibida, es van convertir davant del Barça en un bloc enganxifós. Els de Gasperini van saber com anul·lar el potencial ofensiu blaugrana durant tota la primera meitat, en què només les embranzides de Lamine Yamal van pessigar-los una mica. L’Atalanta van imposar el seu relat durant els primers 45 minuts (i també durant bona part del partit), fent treballar un Szczesny tan segur en les aturades amb les mans com insegur en les passades amb els peus.

Al primer temps, en fins a dues ocasions clares els de Bèrgam van posar a provar el polonès, amo i senyor de la porteria per decisió de Flick. Primer va ser amb una bona aturada a un rebuig a boca de canó de Balde després d’una passada endimoniada d’un Zappacosta que havia guanyat la cursa a Araujo. La segona, també davant la passivitat de l’uruguaià, a un xut creuat de Retegui. Entremig, Lamine Yamal havia enviat una rosca perillosa que va sortir llepant el pal de la porteria de Carnesecchi. L’Atalanta tornaria a posar la por al cos dels blaugranes abans del descans, amb un gol anul·lat a Zappacosta per fora de joc després d’una llarga revisió del VAR.

El duel va ser un intercanvi de cops en què els italians, molt intensos en la pressió, van saber anul·lar l’alegria blaugrana. Sense Pau Cubarsí, a qui Flick va donar descans, ni el lesionat Iñigo Martínez, els catalans no aconseguien sortir bé de darrere i es van haver de fiar a la verticalitat. Quan la pilota passa poc per Pedri, és un mal símptoma. El Barça va decidir comprar el relat a l’Atalanta i entrar en el seu joc, sense aconseguir imposar el seu domini.

Lamine Yamal avança el Barça

Així, al contracop, els locals van aconseguir encetar el marcador tot just sortir del vestidor. Sense control, van reproduir la fórmula del seu rival, amb un contraatac de manual. Gir i passada precisa de Lewandowski, carrera de l’incombustible Raphinha i passada al cor de l’àrea a Lamine Yamal, que esquivant el porter i Kolasinac va obrir la llauna.

L’Atalanta, però, no havia vingut a Barcelona a tirar la tovallola. Ederson els va fer somiar amb un golàs des de la frontal de l’àrea. El migcentre brasiler va asseure un desesperat Gavi amb un gran retall i va connectar una rematada potent i ajustada impossible per a Szczesny. El gol semblava que deixava noquejats els blaugranes, malgrat que van reaccionar amb un cop d’Araujo que va rematar tot sol un córner servit per Raphinha al segon pal davant la incredulitat i les mirades repartint culpes de la defensa italiana.

Semblava que el Barça viuria un nou final feliç, però Araujo, més encertat en atacat que en defensa, no va tirar bé la línia del fora de joc en una jugada que va acabar amb Pasalic superant-lo a ell i a Kounde i introduint la pilota per sota les cames de Szczesny. Com a Lisboa, els de Flick van buscar l’èpica, però aquest cop tocava conformar-se amb l’empat i amb una segona posició que és un gran botí per a un equip que els darrers anys a Europa s’ha atipat de rebre disgustos i que busca canviar la seva sort.