Una Arguiñano a la ‘cuina’ de Moto2

MontmelóEl motociclisme pot semblar un esport individual: és el pilot qui puja a la moto i surt a la pista, a barallar-se amb els altres. Però els pilots s’entesten a recordar una vegada i una altra que sense els seus equips ells no farien res. Darrere d’ells, amagats al box, hi ha un grup de persones que s’encarreguen de tot: des d’organitzar els viatges fins a netejar el box, des de muntar el motor de la moto fins a analitzar totes les dades volta a volta. Això és el que fa, justament, Amaia Arguiñano. La filla petita del popular cuiner, apassionada de l’esport de les dues rodes des de ben menuda, ja fa quatre anys que, amagada al fons del box i darrere d’un portàtil, treballa per millorar el rendiment d’una de les motos de l’equip AGR de Moto2. “Les motos m’agradaven molt. Quan vaig tenir l’oportunitat d’entrar a l’equip, jo no tenia experiència i em van ajudar molt. Aquesta oportunitat em permetia aprendre i ampliar els coneixements del que havia estudiat”, explica Amaia Arguiñano, que després d’estudiar enginyeria tècnica de mecànica i enginyeria industrial va fer un màster en directe als circuits abans de fer el màster real, a l’escola Monlau. “Quan aprens des de zero també t’hi esforces molt més”, diu.

Aquest any afronta la segona temporada amb el pilot Jonas Folger. “És bonic seguir amb el mateix pilot un segon any, la confiança és important”, afirma. Confiança per poder dir al pilot com ha de gestionar un revolt sense que li faci mala cara. “Algú et pot dir que és molt fàcil dir-ho, que ho facis tu!”, comenta.

Per a ella, els Grans Premis es redueixen a números: analitza les dades dels sensors que porta la moto per aconseguir millorar el rendiment del motor i l’adaptació del pilot a la moto. Cada vegada que la moto passa per boxs, l’equip descarrega les dades dels sensors per poder-les analitzar. “El 80% és el pilot. La resta, l’equip. Si l’equip falla, el pilot fallarà. Si el pilot se sent bé amb l’equip i amb la moto, millorarà els temps. Però no serà tant com el que ell podrà millorar amb el seu pilotatge”, afegeix.

Avui, per exemple, abans de sortir a la pista, Folger analitzarà alguns dels punts del traçat amb els paràmetres aconseguits ahir i els compararà amb els dels entrenaments lliures d’aquest matí per mirar d’aconseguir una volta perfecta als entrenaments oficials. “Quan s’acaba l’últim entrenament revisem volta per volta i, si el pilot es queixa d’algun revolt en concret, mirem què pot haver passat i on pot millorar”, comenta. Demà serà dia de nervis, de veure si la feina s’ha fet bé. “La carrera la puc veure... però no estic tranquil·la. Veig els temps... Jo ja no faig res, però la moto es pot aturar!”, diu, nerviosa.

El suport anímic del pare

El cuiner Karlos Arguiñano és un dels impulsors de l’equip AGR de Moto2. “No exerceix de cap, aquesta feina la delega -respon quan se li pregunta per com porta tenir com a cap el pare-. El meu pare hi és, però més anímicament i emocionalment que dirigint”. “Em truca per saber com ha anat, però no es fica amb la meva feina. De fet, no recordo l’última bronca que vaig tenir amb ell”, diu entre rialles.