L'exjugador del Barça que ara ho peta gràcies a la IA: "ChatGPT em va volar el cap"

BarcelonaLa temporada següent de proclamar-se campió d'Europa a París, Xavi Pascual va fer debutar Ángel Aparicio amb el primer equip del Barça. El jove es va estrenar tant a la Lliga Endesa com a l'Eurolliga. "Estava assegut al costat de Navarro quan vaig veure que els aficionats començaven a cridar el meu nom", recorda. Les lesions van frenar la seva progressió i el castellonenc va decidir provar sort als Estats Units. "Vaig anar a la Universitat de Toledo, on vaig estar una temporada sense poder jugar per la normativa de transfers. Després, em vaig trencar el lligament creuat". En total, gairebé tres anys i mig sense jugar que van conduir-lo a una retirada molt prematura.

Aparicio es va reinventar i s'ha convertit en una de les veus més autoritzades per parlar d'intel·ligència artificial i automatització. “El meu pas d’esportista d’elit a especialista en IA i automatitzacions ha sigut bastant orgànic perquè, quan vaig tornar dels Estats Units, vaig aparcar el bàsquet. Estava una mica cremat per totes les lesions que vaig patir i fins i tot vaig deixar de consumir-lo. Vaig començar la meva vida laboral a Barcelona, on em vaig desenvolupar en el departament d'operacions d'una empresa. Vaig treballar per a Kids and Us i per a Glovo. Vaig descobrir el potencial de la intel·ligència artificial i, quan em vaig voler formar, vaig veure que les opcions eren massa limitades. Molt teòriques i poc pràctiques”, diu.

“Quan va aparèixer ChatGPT és quan em va volar el cap i vaig accentuar la meva formació. Ho vaig fer de manera molt autodidacta. També vaig fer un màster, que em va servir per introduir-me en el món de les automatitzacions”, explica Aparicio. Actualment té un triple vessant. "Són coses que van plegades. La primera és ser divulgador d'intel·ligència artificial i automatització en xarxes socials, on la gent ja em coneix molt. A més, tinc una empresa que ofereix serveis d’automatització per a clients que busquen millorar els seus processos que encara fan de manera manual i els ocupen massa temps. La tercera pota és una acadèmia online que compta amb més de 1.000 alumnes per formar en intel·ligència artificial i automatitzacions", assegura l'exjugador de Benicarló.

Aparicio va publicar el seu primer vídeo sobre finances, però després ja es va enfocar en la seva temàtica favorita. “Quan vaig començar a crear contingut a les xarxes socials, la resposta va ser molt bona i els seguidors van créixer molt ràpidament. Els tres primers mesos vaig publicar un vídeo diari, que és la clau per construir-me una marca personal. Les xarxes socials han sigut el meu aparador per donar-me visibilitat i convertir-me en un referent”, reconeix. El següent pas van ser les formacions. “Vaig llançar dos cursos d’IA i van anar molt bé. Vaig veure que hi havia un nínxol molt interessant. La gent valorava molt la part d'automatitzacions, així que vaig decidir focalitzar-me més en aquest tema, ja que hi veia un gran potencial”, resumeix.

Aparicio no dubta que vivim un moment històric. “La intel·ligència artificial ens canviarà la vida. No hi ha cap de les revolucions que hem viscut que s'hi pugui comparar. Els grans experts diuen que el més comparable seria el descobriment del foc. Soc optimista. Segurament desapareixeran llocs de treball, però també n’apareixeran de nous. Crec que serà una eina que ens permetrà focalitzar-nos en allò que ens fa diferents. El repte social està en buscar el propòsit de vida que cadascú tingui”, argumenta.

Record agredolç

“Tinc bons records de la meva etapa com a jugador, del meu pas per La Masia o de la meva experiència als Estats Units, per exemple, però reconec que potser em va faltar la passió que ara sí que he trobat en l'ensenyament. En el bàsquet era molt bo i vaig passar per totes les categories inferiors del Barça i de la selecció espanyola fins a arribar al primer equip, però potser em mancava la bogeria que sento ara. Tinc una espina clavada, però vaig ser valent per buscar nous reptes que m'apassionessin”, se sincera.

"L'esport m'ha ajudat a ser competitiu i resilient. Quan una cosa se'm posa al cap, no marxa fins que l'aconsegueixo. També em va ajudar a ser molt disciplinat", analitza. "He perdut molt la relació amb els jugadors de la meva etapa al Barça, però mantinc un lligam molt estret amb Michel Acosta. Vaig entrar amb ell a La Masia quan teníem 11 anys i vam compartir moltes coses. A veure si algun dia ens podem tornar a trobar tots", demana.