Tres tendències que transformaran l’esport

"El negoci del futur és diferent i no podrem tenir èxit amb les estratègies del passat"

Lil Miquela té més d’un milió i mig de seguidors a Instagram (@lilmiquela), on és la gran influencer de moda del moment. La interacció que aconsegueix qualsevol de les seves publicacions és extraordinària, fet que li ha permès tancar molts acords publicitaris amb una infinitat de marques comercials. Tan sols hi ha un problema: la noia no existeix, és un robot. Mounir Zok, l’impulsor de N3xt Sports, acostuma a començar amb aquesta provocadora idea les seves xerrades. Una de les últimes va ser amb motiu de les jornades Tecnologia, ‘big data’ i analítica: la transformació de l’esport, un esdeveniment organitzat per la UPF Barcelona School of Management amb la col·laboració de l’Indescat. “La línia entre el que és real i el que és irreal s’està fent invisible”, diu. L’objectiu del parany és recordar cap on s’està movent el món de l’esport. “El negoci del futur és diferent del negoci del passat i ja no podrem tenir èxit amb les estratègies del passat”, recorda.

El sector està vivint tres grans transformacions. La primera té a veure amb com la tecnologia està canviant l’esport. “L’atleta del futur tindrà reptes diferents i les fórmules d’entrenament del passat ja no li serviran”, opina Zok, que durant sis anys va ser el director d’innovació i tecnologia del Comitè Olímpic dels Estats Units. “Es tracta d’entrenar-se de manera intel·ligent, no de fer uns entrenaments durs”, repeteix una vegada i una altra. L’exemple de Michael Phelps, que va monitoritzar el seu cos per mesurar la qualitat del son i poder variar la càrrega dels entrenaments, li dona la raó. “La novetat que veurem en els pròxims anys és que la tecnologia serà més invisible i passarà més desapercebuda. Externament l’atleta del futur s’assemblarà més al del passat”, puntualitza Hisham Shehabi, director de màrqueting de N3xt Sports.

La segona gran tendència del món de l’esport té a veure amb les possibilitats de monetització que proporciona el big data. Els San Francisco 49ers, per exemple, van augmentar en dos milions de dòlars anuals la facturació dels bars del seu estadi gràcies a l’optimització de la informació sobre els hàbits de consum dels seus aficionats. Una altra franquícia pionera són els Orlando Magic de la NBA, que van canviar la manera de gestionar les entrades al seu pavelló. La tàctica, que recompensa els abonats que alliberen els seus seients, premia els seguidors amb millores de les seves localitats. L’objectiu és doble: incrementar la satisfacció de la gent que ha pagat una entrada i n’obté una de millor i augmentar el caliu del recinte situant tots els espectadors a prop de la pista. A més, aquesta informació li permet estalviar despeses, ja que no cal contractar personal per a les zones del pavelló on no es preveuen aficionats.

“La primera prioritat dels clubs serà saber què volen els seus aficionats. Els pavellons es comunicaran amb els espectadors i apareixeran molts serveis que es podran monetitzar”, corrobora Shehabi. “El ventall d’opcions que aporten les dades és molt gran. Si detectem que la majoria d’espectadors accedeixen a un circuit per dues portes concretes, el més lògic seria posar les botigues de marxandatge en aquells punts”, exemplifica Zok.

Atletes convertits en marques

La tercera tendència és la transformació dels atletes en empreses. Alguns dels grans esportistes del moment estan diversificant els seus negocis. Des de LeBron James fins a Gerard Piqué. “Hem passat de tenir esportistes a tenir marques”, sentencia Zok, que posa l’exemple de Cristiano Ronaldo, l’esportista amb més seguidors a les xarxes socials. “Els esportistes connecten directament amb els consumidors i ja no necessiten intermediaris”, resumeix Shehabi.

EDICIÓ PAPER 14/09/2019

Consultar aquesta edició en PDF