APUNTS EN CALENT

I Coutinho, senyor Tusquets, també l'hauria venut a l'estiu?

45 minuts d'intranscendència del fitxatge més car de la història del Barça

Errors que costen títols. La Lliga no es guanya en un clàssic o en una tarda d'inspiració puntual, sinó sumant de tres en tres en estadis com el Ramón de Carranza i Mendizorrotza. Prou que ho sap el Barça, dominador de la competició durant les últimes dècades. Fa uns anys, amb Messi en plenitud i un manual de joc après, els blaugranes anaven tan sobrats contra rivals petits que es podien permetre alguna errada individual sense patir pel resultat. En canvi, ara van tan justos que els regals sempre tenen efectes negatius. El malentès contra l'Alabès, amb Piqué i Neto com a protagonistes, es va repetir a Cadis amb Lenglet i Ter Stegen. Conseqüencia: a 12 punts del líder, l'Atlètic de Madrid, i el títol cada vegada més lluny.

Un miratge amb el 14 a l'esquena. És oficial: Philippe Coutinho ha rebobinat al 2019. El brasiler va tornar a l'estiu de la cessió al Bayern Munic amb la Champions sota el braç i l'encàrrec de justificar la milionada que el Barça va pagar-ne al gener del 2018. Els seus primers partits van prometre. Koeman li va donar galons en un sistema molt propici. "Ha renascut, sembla el del Liverpool", dèiem a l'agost. Però ara, amb el Nadal a la cantonada, torna a ser un futbolista insípid, perdut. Cal preguntar-se si en la complicada situació actual és sostenible mantenir-lo a l'equip quan Pedri ja fa setmanes que l'ha millorat i Riqui Puig pateix un tap permanent. Coutinho és un miratge amb el 14 a l'esquena. Un dorsal que, per càrrega històrica, no hauria d'anar associat a tanta intranscendència. Suposem que veient el nivell actual del brasiler, Tusquets també lamentarà no haver-lo venut abans de començar el curs.

Un mig del camp inexistent. Intranscendent Coutinho, que va durar només mitja part al Carranza. Intranscendent Griezmann, que malgrat jugar a la seva posició preferida va tornar a destorbar-se amb Messi. I intranscendent també el mig del camp, la línia clau per generar superioritats i assegurar una bona circulació de pilota contra oponents que, com el Cadis, defensen en camp propi. Koeman va seguir amb el pla que li va funcionar contra l'Osasuna, però aquest cop va comprovar que sense un ecosistema al voltant dels migcentres –Busquets i De Jong– i obligant Messi a rebre al cercle central hi ha menys opcions de tot. Va, Ronald, que jugar amb interiors no fa mal.

El nou Getafe. El Cadis d'Álvaro Cervera és un homenatge al Getafe de José Bordalás de fa uns anys, aquell que defensava durant els 90 minuts i aprofitava dues oportunitats comptades per endur-se la victòria. Avui, tot i que mantenen la fama de ser poc esportius, els madrilenys intenten plantar-se més amunt, cosa que deixa els de la Tacita de Plata amb el dubtós honor de ser l'equip que menys possessió té de la Lliga (34%), el que menys pilotes profundes juga i el que menys pressiona la defensa rival. Els Fali, Negredo, Jonsson, Espino i companyia són a la part alta de la classificació tot just venint de Segona amb una proposta poc vistosa, però perfectament vàlida. A més, a diferència dels soldats de Bordalás, competeixen amb noblesa.

EDICIÓ PAPER 16/01/2021

Consultar aquesta edició en PDF