Publicitat
Publicitat

JUNTA GENERAL D'ACCIONISTES

El candidat guanya les eleccions en una junta desagradable i tensa

Collet, president entre polèmica

S'esperava una junta general d'accionistes crítica i tensa. Però no tant. La Fira de Cornellà de Llobregat va presenciar ahir un dels episodis més durs i difícils de la història de l'Espanyol, un capítol que va tancar de molt mala manera el mandat de Ramon Condal i va obrir, de pitjor manera encara, la nova etapa del club blanc-i-blau. Enmig d'aquest entorn enrarit i polèmic, provocat per una cinquantena de seguidors que van agitar la junta des del començament, Joan Collet va sortir escollit com a nou president de l'Espanyol, el 27è en la història de l'entitat. El fins ara conseller delegat va reunir el 61,01% dels vots i va superar els seus rivals, Sergio Oliveró (37,56%) i Arnau Baqué (0,38%). La clara victòria de Joan Collet, però, va quedar anul·lada pel clima enfrontat i desagradable que va envoltar la junta d'accionistes.

"Intentaré convèncer els que no m'han votat que puc ser un bon president. Els que em coneixen saben que sóc una persona competent que ho ha fet tot per l'Espanyol i ho seguiré fent", va dir Collet en el seu primer discurs com a màxim mandatari blanc-i-blau. Interromput pels crits de "dimissió" d'un sector minoritari dels accionistes i pels càntics futbolístics (els habituals a l'estadi de Cornellà-El Prat), Collet va acabar el discurs dirigint-se a les persones que el van estar escridassant des del començament de la junta: "No vull donar més satisfacció als que no estimen aquest club i que s'estan rient de nosaltres".

"Hi hagut crispació a l'assemblea, perquè la massa social volia un canvi. Ha quedat clar que aquestes eleccions les han guanyat dues persones [Daniel Sánchez Llibre i Ramon Condal]. Sense els seus vots, hauríem guanyat perquè la proporció de soci que ens prefereix és de tres a un", va dir després de conèixer els resultats el candidat perdedor, Sergio Oliveró. Arnau Baqué va desitjar "sort" a Collet per salvar el futur de l'Espanyol.

Boicot a la junta

L'última junta polèmica s'havia viscut l'any 2005 entre Daniel Sánchez Llibre i José Manuel Lara, però la d'ahir la va superar en càntics, amenaces i xivarri, protagonitzats per un grup reduït de cinquanta persones, entre les quals hi havia membres de les Brigadas Blanquiazules i de La Curva.

Ells, només ells, van ser un argument suficient per sacsejar la sessió, per agitar-la i evidenciar la fractura social a l'espanyolisme que s'ha exagerat durant la campanya electoral. Ells, només ells, van ser un argument suficient per treure del silenci els accionistes més insegurs, per radicalitzar les postures dels accionistes més decidits i per avergonyir tots els socis blanc-i-blaus que només volien votar un president per al seu club de futbol. En el seu torn de paraula, molts van lamentar la "vergonyosa imatge de divisió" que l'Espanyol va donar ahir.

I és que el soci i accionista periquito va interpretar l'acte electoral com una ocasió única per expressar la seva voluntat de canvi, la seva crítica profunda per la gestió de l'actual directiva i, fins i tot, la seva inclinació política. Justament per voler no ser-ho, va ser una junta esquitxada d'opinions polítiques, unes opinions que van escalfar encara més els ànims d'una afició dolguda i desil·lusionada per la delicada situació econòmica i esportiva de l'equip.

Va ser una junta calenta. Molt calenta. Un total de 1.370 accionistes van assistir en persona a la Fira de Cornellà i 3.097 van delegar el seu vot per assolir el 76,43% de l'accionariat, un límit que superava amb escreix les exigències per donar per bona la primera convocatòria de la junta. A les 18.07 hores va començar l'activitat. I va començar malament. Quan els representants de la junta gestora van aparèixer a la sala per seure a la taula presidencial, van ser escridassats per tot l'auditori. Ramon Condal, Joan Collet, Rafael Entrena, Blas Alascio, Albert Garrofé i Albert Amat van haver de resistir en silenci fins que la cridòria va suavitzar-se, un minut després. Entre els consellers no hi havia l'exvicepresident Sergio Oliveró, que va dimitir a finals de setmana per una renovació de contracte que va considerar intencionadament electoral. Oliveró va estalviar-se el tràngol que sí que van haver de suportar la resta dels consellers. Especialment Ramon Condal, l'encarregat d'obrir foc.

L'empresari, que ahir va posar fi a un mandat de setze mesos des que va sortir escollit, el 12 de juliol del 2011, va llegir un text emotiu i crític en què va demanar unitat al soci, però va haver de fer-ho superant amb la veu un xiuxiueig constant, uns xiulets que van intensificar-se al final del discurs. "És el meu últim dia com a president i em sento molt orgullós de veure que tants periquitos volem treballar per l'Espanyol -va començar-. En el futur caldrà no estirar més el braç que la màniga i treballar de valent per fer créixer la nostra entitat. Ha sigut un gran honor presidir aquesta casa. He mirat de donar a l'Espanyol el millor de mi. Ho he intentat fer com a president. Ara vindran noves persones i nous estímuls. Un nou president, amb la seva manera de fer. Sigui qui sigui qui m'agafi el relleu, segur que ho farà amb la mateixa estima i dedicació que van tenir els 25 presidents abans que jo, i jo mateix. No deixeu mai de lluitar per aquest escut i aquests colors. Aquesta nit comença una nova etapa per al club, un nou temps en què necessitarem més que mai la unitat. Hem de trobar tot el que ens uneix i deixar de banda el que ens separa. No puc marxar sense dir-ho: unitat, unitat i unitat".

L'informe econòmic de la temporada 2011/12 no va interessar a ningú, tot i que va ser aprovat pel 78,25% dels accionistes. Els comptes positius, per primer cop en moltes temporades, van quedar amagats sota la cridòria. L'absència de Sergio Oliveró a la taula va obligar el director financer, Albert Amat, a presentar els números, que va completar Joan Collet com a conseller delegat. Però l'accionariat, especialment els cinquanta més radicals, no va voler sentir que l'Espanyol va acabar el curs amb un saldo positiu de 186.051,53 euros i va escridassar Collet sota el càntic "Volem el teu sou".

La junta va escalfar-se en el torn de paraula dels candidats. Arnau Baqué va sortir emocionat (fins i tot semblava que hagués de posar-se a plorar en alguns moments del seu discurs) i va demanar "el vot del canvi", oferint-se com a millor alternativa. "Però si no voleu votar Cor Blanc-i-blau, voteu l'Oliveró i l'Apmae", va afirmar, per acabar d'esperonar el grup radical de la sala. Joan Collet pràcticament no va poder exposar el seu programa perquè no el van deixar, malgrat que Iñaki Pérez i José Luis Morlanes van explicar l'apartat esportiu i econòmic del seu projecte. Acte seguit, van sortir Roman Escuer i Sergio Oliveró, ovacionats per la cinquantena de seguidors, fidels a la seva candidatura, partidaris de la seva aposta. "És una oportunitat històrica per canviar una manera de fer les coses. És el moment, fem-ho", va dir, cridant, Roman Escuer. I amb un to de veu encara més alt, més eufòric i més agressiu -fregant fins i tot un aire militar-, Sergio Oliveró va demanar el vot "per començar una nova etapa". "Sóc aquí pel clamor del soci, per canviar un model de gestió que ens ha portat a ser cuers de Primera. És l'hora que l'Espanyol sigui una referència a Catalunya, a Espanya, a Europa i al món". I, atacant directament la figura del seu rival i conseller delegat, Collet, va dir que "la representació institucional del club no és una feina, és una il·lusió" i que "l'Espanyol no és un negoci, és un sentiment".

La polèmica i la crispació exagerada per cinquanta, però, no van evitar que Joan Collet guanyés ni evitaran que, a partir d'ara, presideixi l'Espanyol. El nou Espanyol.

Històries de superació esportiva
PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT

EDICIÓ PAPER 17/12/2017

Consultar aquesta edició en PDF