La UIB accelera: la major expansió en anys incorporarà quatre graus i dos dobles

PalmaLa UIB impulsarà canvis profunds en la seva oferta formativa en els pròxims anys, en un moment d'expansió de les universitats privades, per arrelar i créixer a les Balears. A partir del curs vinent, els estudiants podran cursar el grau en Ciències de la Mar i el doble grau en Matemàtiques i Física. En anys posteriors s'hi afegiran el doble grau en Filologia Catalana i Anglesa, com també els graus d'Arquitectura, d'Enginyeria Mecànica i un nou grau STEM (Science, Technology, Engineering and Mathematics), que encara té un nom provisional, a l’espera de definir-ne el perfil definitiu i el model de desplegament.

Durant la presentació de les novetats, el conseller d'Educació i Universitats, Antoni Vera, ha remarcat el compromís “ferm” del Govern “amb l'única universitat pública de les Balears”, en el camí per combatre el fet que les Balears són l'autonomia amb més abandonament escolar i amb menys estudiants universitaris. Per la seva banda, el rector de la UIB, Jaume Carot, ha agraït la col·laboració del Govern i ha celebrat que la UIB progressi fins al punt de deixar de ser la institució amb menys oferta del G9, el grup d'universitats públiques que són les úniques als seus territoris. Carot ha explicat que el principal obstacle per créixer no ha estat la voluntat sinó la manca d’espais: "L'Escola Politècnica funciona a ple rendiment dematí i horabaixa, amb totes les aules ocupades, i també n'empra d'altres edificis".

Pel que fa al nou grau en Ciències de la Mar, Carot ha defensat que les Illes Balears tenen un posicionament estratègic tant pels seus resultats en els rànquings científics com per les seves característiques ambientals. “Som la primera universitat d'Espanya que figura al rànquing Ocean High d'Oceanografia”, ha subratllat. El grau oferirà 34 places i formarà professionals especialitzats en l'estudi i la gestió dels ecosistemes marins i litorals, un àmbit d'alt interès estratègic per al territori. Els estudiants podran cursar mencions en Oceanografia i Exploració Marina, i en Recursos i Gestió del Medi Marí. “Hi haurà un únic grup de teoria i dos de pràctiques. Serà un tetris d'horaris, especialment amb els laboratoris, que ja estan usats al màxim”, ha admès el rector.

Aquest escenari d'espais limitats es podrà resoldre en els pròxims anys, ja que el gener del 2026 es posarà la primera pedra del nou edifici de Ciències. L'edifici permetrà alliberar la part més antiga del Mateu Orfila, que es destinarà a laboratoris, despatxos i aules. Es tracta d'un projecte llargament esperat. “Fa quatre anys que està promès el finançament, però pel fet de ser públics ens hem de remetre a la Llei de contractació. Això a la privada no li passa”, ha assenyalat Carot, en referència als projectes universitaris que preveuen aterrar a les Illes: el d'ADEMA –que vol convertir-se en la Universitat de Mallorca i disposa del suport del Govern– i el del Centre Beato Luis Belda, adscrit a la CEU San Pablo, que té la intenció d'iniciar l'activitat acadèmica ja el curs vinent. Encara no té ubicació definitiva: el pla inicial era instal·lar-se a l'edifici del Riskal, però la derogació del decret que declarava el projecte de la CEU com a estratègic i que requalificava el solar com a educatiu ha fet decaure aquesta opció i ha alterat els plans de moment.

El doble grau en Matemàtiques i Física s'implantarà per donar resposta a una titulació que, allà on existeix, registra una gran demanda i excel·lents índexs d'inserció laboral. Avui dia, molts matemàtics i físics aconsegueixen feina abans d'acabar els estudis. Quant al doble grau en Filologia Catalana i Anglesa, Carot ha explicat que vol reflectir "l'arrelament al territori que té la UIB i, a la vegada, la projecció internacional en llengua i literatura comparada". En una fase posterior, també es preveu impulsar els dobles graus de Filologia Castellana i Anglesa, i de Castellana i Catalana.

Èxode illenc

Cada any, un volum important de joves illencs es veu obligat a estudiar fora perquè la UIB no pot oferir-los la titulació que desitgen (el 52% dels que parteixen és per aquesta raó). Arquitectura és una de les que provoca més èxode, tot i que les Balears viuen un nou cicle de construcció, reforma i rehabilitació d'edificis. La seva implantació també pretén pal·liar el dèficit crònic de la UIB en estudis d'enginyeria respecte de la resta d'universitats espanyoles. En la mateixa línia, la creació del grau en Enginyeria Mecànica respon “al dèficit i a la forta demanda en sectors claus per a la diversificació econòmica”, segons el rector.

Pel que fa al nou grau STEM, neix en resposta a un problema greu a les Illes: la manca de docents, especialment en Matemàtiques, Ciències i Tecnologia. Una situació derivada de l'alta ocupabilitat d'aquests perfils, que l'empresa privada sovint els remunera molt per sobre de l'administració pública i que la professió docent està molt mal valorada. Amb la nova titulació, la UIB vol establir les bases per disposar de més professionals potencials que puguin dedicar-se a la docència, en un moment en què, els pròxims anys, es preveu la jubilació massiva del professorat de la generació del baby boom.

De manera complementària, aviat entraran en funcionament els màsters en Estudi i Gestió d'Ecosistemes Terrestres i en Ciències i Tecnologies Geoespacials. A més, ja es treballa en la creació d'un programa de doctorat en Medicina.