‘Titular’ amb birrets
Juny m’ha deixat dos descobriments: el verb ‘titular’ i les graduacions ianquis de l’ESO. Estan relacionats. Fa un parell de setmanes, els adolescents anunciaven que “titulaven” o “no titulaven” per dir si havien completat o no l’Educació Secundària Obligatòria. Abans dèiem simplement que havíem aprovat. O acabat el que fos. Fins i tot una carrera universitària. ‘Titular’ sona més important, encara que parlem dels mínims exigits pel sistema educatiu. He vist diverses fotos d’al·lots engalanats amb jaqueta, corbata i els cabells estil bròquil, regirats i fixats a la perfecció. Elles, amb vestits de nit, encara que la graduació sigui a ple sol i la humitat encara ofegant. Col·loquen un escenari amb un cartell que diu “Classe 2025”, i després llancen els birrets a l’aire.
El referent de tot això per a la meva generació, és aquell capítol de Sensación de vivir en què el més rellevant era que Brenda i Dylan follaven per primera vegada. Tot girava entorn de la virginitat d’ella. Era una sèrie reaccionària sobre una família, els Walsh, que avui apostaria pel Make America Great Again. Però tant se val, perquè ho hem vist mil vegades al cinema i a la televisió. I gairebé sempre passen les mateixes coses arquetípiques de primeres vegades i amb una importància suprema d’assumptes intranscendents. Des d’un punt de vista adult, és clar. Però així ha de ser l’adolescència. I els estatunidencs sempre tindran una tradició per exportar. Una que rebrem amb els braços oberts i els cabells a l’estil bròquil.
En realitat, tenc un tercer descobriment, que m’ha impactat molt més que els altres dos: saber que els alumnes poden titular havent suspès una, dues i fins a tres assignatures. “La decisió depèn del claustre de professors”, em van dir quan ho vaig consultar, sorprès. És a dir, que titular no implica obligatòriament haver-ho aprovat tot. Llavors, un estudiant pot descartar alguna matèria a l’inici de curs i centrar-se a pensar com serà el seu vestit de graduació. Donna, l’amiga de Brenda a Sensación de Vivir, hauria agraït aquesta butlla. La varen deixar sense títol per haver-se begut unes copes de xampany. I son pare, Aaron Spelling, que era el productor, la va mantenir cèlibe 200 capítols. Pobra. Així de conservadors eren a Beverly Hills. Jo, si he de triar una festa de graduació, sens dubte, em qued amb Carrie. Que corri la sang.