La religió que "desemmascara la ciència": la polèmica circular per captar alumnes a l'IES Llorenç Villalonga
El text distribuït a alumnes i famílies promet fins i tot "nocions d'hebreu" en una sola hora a la setmana
PalmaL’arrencada del curs escolar a l’IES Llorenç Villalonga de Palma, centre escollit per implantar el nou i qüestionat Batxillerat d’Excel·lència a Mallorca, ha sumat un nou debat. Els darrers dies, el departament de Religió ha distribuït entre l’alumnat i les seves famílies un document de dues pàgines que argumenta els motius per cursar Religió i Moral Catòlica (una hora setmanal), acompanyat d’un imprès de la caporalia d’estudis per sol·licitar el canvi d’opció de matèria "alternativa". El contingut del text ha despertat suspicàcies en la comunitat educativa pels termes en què defineix l'educació pública i la resta de les disciplines acadèmiques. El document desgrana al llarg de 16 punts el valor que teòricament aporta l’assignatura en l'etapa postobligatòria, entrant en aspectes pedagògics, emocionals i lingüístics que van més enllà del currículum habitual de la matèria.
A més de la controvèrsia pel contingut teològic, la mateixa distribució de la campanya ha aixecat polseguera per motius organitzatius. El full promocional s'ha repartit de manera generalitzada juntament amb un document oficial titulat 'Petició canvi de matèria optativa' per al present Curs Escolar 2026-2027, emès per la mateixa caporalia d’estudis de l’institut.
La situació ha provocat nervis i rialles a parts iguals entre membres de la comunitat educativa. Segons han explicat fonts autoritzades del sector educatiu a aquest diari, "tots els centres l’ofereixen [Religió] i les famílies la trien al maig-juny. Una vegada començat el curs, els canvis són excepcionals i han de respondre a motius molt justificats". L'emissió del formulari per incentivar el trasllat d'alumnes cap a la llista de Religió un cop les llistes i els horaris estan tancats suposa, segons les mateixes fonts, una irregularitat organitzativa inèdita per afavorir una matèria concreta.
El punt que tanca el document (el número 16) intenta normativitzar l'ambient de treball a l'aula. El text es compromet formalment a "crear un ambient distès, alegre i positiu a classe", assenyalant que es farà servint-se "del sentit de l'humor, la sorpresa i l'admiració". Aquesta disposició d'ànim no és accessòria, sinó que es planteja com la base del procés educatiu integral dels infants per tal de cercar principis com "la bellesa, la veritat i la bondat i unitat com a principis rectors que cal cercar al llarg de tota la vida".
En el punt 9, el text s'endinsa en el paper de la matèria dins el sistema educatiu general. S'afirma que, especialment al Batxillerat, l'assignatura s'orienta a la transmissió de sabers amb un enfocament que "cerca humanitzar i complementar l'aprenentatge acadèmic de l'escola pública". Aquesta formulació ha causat cert astorament, ja que dona a entendre que el currículum ordinari i laic de la xarxa pública requereix d'un complement confessional extern per assolir valors humanístics bàsics com la dignitat, l'esforç, el treball i la llibertat.
Ciències i lletres, una "fal·làcia"
El punt número 12 defensa el "caràcter integrador" de l’assignatura, i li atorga una funció "vertebradora i aglutinadora" dins el currículum escolar. El document assegura que la matèria de Religió "sobrevola contínuament i desemmascara la fal·laç divisió de les matèries entre ciència i humanitats". Aquesta consideració de "fal·làcia" respecte a la separació dels àmbits científics i humanístics ha causat sorpresa, especialment en emmarcar-se en un programa que precisament cerca potenciar l’alt rendiment acadèmic. En aquesta mateixa línia, el punt 10 sosté que la ciència i la fe no representen un conflicte, sinó que són "dues cares de la mateixa moneda, dues ales de l'esperit humà" necessàries per al coneixement de la realitat i la contemplació de la veritat.
Un altre aspecte cridaner del document promocional es refereix al "creixement cultural i lingüístic" de l’estudiant (punt 11). Tot i disposar d'una sola hora lectiva a la setmana, el text assegura que l’assignatura enriqueix l’alumne amb etimologies gregues i llatines, coneixements de "llengües properes (italià i francès, bàsicament)" i arriba a assegurar que es realitzarà una "petita incursió a l’hebreu al Batxillerat". La circular conclou animant els progenitors i estudiants a demanar més informació per tramitar el trasllat d’expedient a l’assignatura confessional. "Es veu que, si no ets catòlic, no treballes tots aquests punts al centre educatiu. Encara permetem tenir predicadors als centres", asseguren les mateixes fonts autoritzades del sector educatiu.