Ni a Trump ni a Orriols: no obeiràs per endavant

El president dels Estats Units, Donald Trump, ha anunciat en diverses ocasions que es proposa signar una ordre executiva per iniciar el procés d'eliminació del departament d'Educació. Aquesta acció forma part de l'estratègia liderada per Elon Musk per reduir la burocràcia i l'administració pública federal, i que considera els servidors públics “paràsits” de l’estat. Aquesta situació ha creat un sentiment d’incertesa, por i inestabilitat enorme entre els treballadors. Molts d’ells ja han estat acomiadats amb un simple correu electrònic que els notifica d’un dia per l’altre que no cal que tornin a la feina.

Suprimint el departament d’Educació, Trump estaria també reduint al màxim el finançament de les polítiques de diversitat, equitat i inclusió (DEI), que prioritzen la igualtat d’oportunitats. En un país com els Estats Units ­–on l'educació està descentralitzada i principalment gestionada pels estats i districtes escolars locals–, la funció principal del departament d'Educació federal és garantir l'equitat educativa i establir polítiques per a la igualtat d’oportunitats, amb programes educatius que vetllen de manera especial pels alumnes de famílies en situació de pobresa o amb necessitats especials. El departament dona suport i finançament a 7,5 milions d'estudiants dels EUA amb discapacitat, als quals ofereix serveis d'educació especial; dona suport amb 26 milions a escoles amb infants que viuen en la pobresa; i supervisa els préstecs i beques federals per a estudiants universitaris. Un altre front d’atac del govern Trump són les iniciatives que promouen una educació en valors de respecte a la diversitat i la diferència. Als milers d’acomiadaments d’empleats públics s’hi afegeixen baixes temporals forçoses per a treballadors que hagin rebut formació sobre l’atenció a la diversitat a les escoles. I és que s’han fet retallades de fins a 600 milions de dòlars en subvencions per a organitzacions que formen professors en temes vinculats a la diversitat, l’equitat, la inclusió, el racisme o la justícia social en general.

Al clima de terror i confusió s’hi afegeix la sospita i la delació des que el passat 27 de febrer el mateix departament d’Educació va llançar en el seu portal públic la iniciativa EndDEI, on pares, estudiants o professors poden presentar denúncies contra una escola o un districte per pràctiques “sospitoses” d’afavorir la DEI i finançades amb fons públics. L’amenaça i la por s’estenen. Però també es multipliquen les formes de resistència.

Enmig d’aquest atac als valors de justícia i democràcia és més important que mai comprendre com avancen els règims autoritaris per poder fer-hi front. Al seu llibre Sobre la tirania: Vint lliçons que hem d’aprendre del segle XX, l’historiador Timothy Snyder alerta sobre les maneres subtils amb què les democràcies es poden erosionar i fa la llista de les formes possibles de combatre-ho i resistir-hi. Quina és la primera lliçó? "No obeeixis per endavant". Sobretot, evita adaptar-te a noves realitats autoritàries fins i tot abans que s’imposin per la força. Aquesta lliçó d’un segle XX marcat pels totalitarismes nazi i soviètic ressona avui amb molta força tant en els ciutadans americans com a prop de casa. Una altra manera de dir que no hem d’obeir per avançat és: "Resisteix des del principi". La resistència i l’esperança són la resposta de les associacions de mestres als EUA, que s’oposen activament a les polítiques trumpistes i proposen no cedir cap espai sense lluita. La resistència legal a la política de l'administració a les escoles està augmentant. La Federació Americana de Professors ha presentat una demanda per inconstitucionalitat davant dels canvis al departament d'Educació. Els funcionaris i les organitzacions educatives s'estan unint amb les organitzacions sense ànim de lucre i els governs locals per desafiar les ordres executives i denunciar que violen la Constitució dels EUA.

El que passa lluny ressona a prop: a Ripoll mestres, alumnes i pares fan resistència a les polítiques que inciten l’odi i neguen els valors fonamentals de l’educació. Dimarts passat la comunitat educativa de l’Institut Abat Oliba de Ripoll, de manera exemplar, es va negar a acatar les ordres de l’alcaldessa Sílvia Orriols, que havia exigit que es retiressin dues fotografies d’alumnes amb vel islàmic d’una exposició de fotografies elaborada per 149 alumnes de 2n d’ESO. La direcció del centre s’hi va negar. La brigada municipal, seguint ordres d’alcaldia, va empaperar els vidres perquè no es pogués veure la mostra, que ja estava instal·lada en un espai municipal, a punt per ser inaugurada. El centre va decidir desobeir: van fer una cadena humana amb famílies, veïns i alumnat per traslladar les fotografies a un espai cedit per un particular.

Lliçó número u de resistència: en democràcia, la primera línia de defensa és –en comptes de seure tranquil·lament mentre algú et treu els drets– negar-se sempre a renunciar-hi per avançat.