L'abandonament escolar dels homes triplica el de les dones
Educació impulsa un nou pla de prevenció amb seguiment individualitzat, més places d'FP i suport psicològic als centres per reduir el risc de fuita prematura
PalmaLa taxa d’abandonament escolar, una de les principals xacres del sistema educatiu balear, s’ha reduït fins al 15,22% el 2025, la xifra més baixa de la darrera dècada i gairebé cinc punts menys que el 2024, quan era del 20,14%. Tot i la millora, la diferència entre sexes continua sent molt marcada: l’abandonament entre els homes arriba al 23,02%, mentre que entre les dones se situa en el 7,46%. Les dades confirmen una tendència a la baixa després d’anys en què l’Arxipèlag liderava aquest indicador a l’Estat.
La reducció consolida el descens registrat els darrers anys. El 2015, la taxa d’abandonament escolar prematur a les Balears se situava en el 26,71%, molt per damunt de la mitjana estatal. Ara, l’Arxipèlag ha passat de ser la comunitat autònoma amb més abandonament escolar a ocupar la cinquena pitjor posició. Malgrat el descens, el Govern remarca que la xifra encara és elevada i que la lluita contra l’abandonament és una de les principals prioritats educatives.
El conseller d'Educació, Antoni Vera, ha fet una crida a la societat i també al teixit productiu: "Nosaltres ho posam tot: nova normativa, recursos econòmics, disseny de nous programes i noves idees, però necessitam la col·laboració de la societat. Lluitar contra l’abandonament en una comunitat amb un fort sector serveis, on també tenim l’arribada d’alumnat de sistemes educatius no europeus, fa més difícil incorporar-los al sistema educatiu quan ja són grans. Això provoca que tinguin una espasa de Dàmocles pel que fa a l’abandonament escolar", ha dit. "Es va perdre una oportunitat amb el nou conveni d’hostaleria per primar la formació. És precisament en aquest sector on es concentra una part important de l’abandonament entre els 16 i els 21 anys. El pròxim conveni col·lectiu hauria de tenir en compte la formació", ha afegit.
En aquest context, la Conselleria d’Educació ha activat un nou programa de rastreig i prevenció de l’abandonament amb l’objectiu de reforçar la detecció precoç de situacions de risc i millorar l’acompanyament dels joves durant l'itinerari formatiu. El programa es desplegarà a través de la xarxa de Punts d’Orientació Acadèmica i Professional (POAP) i incorporarà un sistema de seguiment personalitzat que també permetrà contactar amb joves que ja han deixat els estudis per oferir-los alternatives formatives o laborals.
Tres fases
El model s’articula en tres fases d’intervenció. La primera se centra en la prevenció general i inclou accions d’orientació dirigides a tot l’alumnat, com activitats de tutoria, xerrades informatives per a famílies i professorat, formació específica per a docents i visites a centres de formació professional. També s’introdueixen eines com el formulari Start FP per detectar indicadors de risc, el registre d’orientació acadèmica i professional de cada alumne i iniciatives com les trobades 'L'FP t’escolta'. La segona fase s’adreça a estudiants, especialment de formació professional, que mostren desmotivació o manifesten la voluntat de deixar els estudis. En aquests casos, els centres educatius, amb el suport dels POAP, faran un seguiment més intensiu a partir dels resultats del formulari i faran servir eines específiques, com el sistema Ancoratge, per identificar situacions que no s’hagin detectat inicialment i activar el programa de prevenció quan sigui necessari.
La tercera fase està pensada per a casos en què l’abandonament ja s’ha produït. En aquestes situacions es preveuen sessions individualitzades d’acompanyament, una valoració personalitzada de cada cas i un traspàs coordinat quan el jove s’incorpora a un nou centre educatiu o a un recurs formatiu o laboral. Paral·lelament, la Conselleria també prepara l’actualització dels Programes de Qualificació Inicial (PQI) i dels Programes de Qualificació Inicial Específics (PQIE), destinats a joves d’entre 16 i 21 anys sense el títol d’ESO —fins als 22 en alguns casos— i, en el cas dels PQIE, a alumnes amb discapacitat intel·lectual. La reforma vol ampliar l’oferta, adaptar els programes al marc estatal i incrementar-ne la flexibilitat, amb la possibilitat d’oferir certificats professionals de nivell 1. El desplegament del nou model està previst a partir del curs 2026-2027.
Aquestes iniciatives se sumen a altres mesures impulsades en els darrers cursos per reforçar la formació professional com a alternativa formativa. En els dos darrers cursos la Conselleria ha creat 1.078 noves places d’FP, ha incorporat 278 docents especialitzats i ha posat en marxa 65 nous cicles formatius. Actualment, prop de 21.000 alumnes cursen estudis de formació professional a les Balears. A aquestes actuacions s'afegeix també l’augment dels serveis d’orientació als centres educatius, amb la incorporació de 87 nous orientadors i la introducció de la figura dels psicòlegs educatius, una iniciativa pionera a les Illes Balears que pretén reforçar l’acompanyament personalitzat de l’alumnat. Segons el Govern, l’objectiu és continuar ampliant les opcions formatives i evitar que els joves abandonin el sistema educatiu per manca d’alternatives o d’acompanyament.