El Govern pagarà les nòmines dels mestres de les escoletes concertades
El decret llei també crea un complement per equiparar salaris i actualitza l’educació secundària per a adults i la docència sanitària a la UIB
PalmaEl Govern farà que els mestres i tècnics d’educació Infantil dels centres concertats de primer cicle, de 0 a 3 anys, s’incorporin al sistema de pagament delegat de nòmines a partir de gener del 2027. El Consell de Govern ha aprovat aquest divendres el decret llei de mesures urgents en matèria d’educació, que modifica el model de finançament de l’etapa posat en marxa el 2023 amb la gratuïtat de l’escolarització. La Conselleria d’Educació i Universitats impulsarà durant el segon semestre d’enguany les actuacions necessàries perquè el nou sistema pugui entrar en funcionament el gener del 2027. En el cas de les cooperatives, la norma preveu la possibilitat que rebin directament el mòdul íntegre de finançament.
El decret llei també crea un complement d’equiparació salarial per millorar les retribucions dels professionals del sector i reduir les diferències salarials entre treballadors que desenvolupen funcions equivalents en centres sostinguts amb fons públics. Aquest complement no modificarà el règim laboral ni el conveni col·lectiu aplicable.
La norma reforça, a més, els mecanismes de control i transparència en la gestió dels recursos públics destinats al primer cicle d’educació Infantil. El Govern considera urgent aprovar aquests canvis perquè el nou marc estigui operatiu abans del curs 2026-2027 i els centres puguin preparar els procediments i les modificacions contractuals necessàries.
Nou currículum per a l’educació Secundària d’adults
El Consell de Govern també ha aprovat el nou decret que regula l’ordenació i el currículum de l’Ensenyament Secundari Per a Adults (ESPA) a les Illes Balears. La norma substitueix el decret del 2019, que havia quedat desfasat arran dels canvis legislatius derivats de la LOMLOE. El nou currículum entrarà en vigor als nivells I i II a partir del curs 2026-2027 i té com a objectiu facilitar que les persones adultes puguin obtenir el títol de graduat en ESO adaptant els estudis a les seves responsabilitats personals, familiars i laborals.
L’ESPA s’organitzarà en tres àmbits –comunicatiu, social i cientificotecnològic–, dividits en dos nivells i quatre mòduls quadrimestrals cadascun. D’aquesta manera, els estudis es podran completar en dos cursos acadèmics, sense establir un límit de permanència.
El decret manté les modalitats presencial i semipresencial i reforça l’atenció als alumnes amb necessitats específiques de suport educatiu. L’accés s’adreça principalment als majors de 18 anys, tot i que excepcionalment també hi podran accedir joves a partir del 16 anys en determinades situacions, com tenir un contracte laboral, ser esportista d’alt rendiment o trobar-se en circumstàncies personals que impedeixin seguir l’escolarització ordinària. L’avaluació serà contínua i orientada al desenvolupament de les competències. La superació dels tres àmbits permetrà obtenir el títol de graduat en Educació Secundària Obligatòria.
Un nou marc per als sanitaris que imparteixen docència
El decret llei de mesures urgents també modifica la normativa universitària per consolidar la participació dels professionals dels hospitals i centres de salut públics en la docència de la UIB, especialment en els estudis de Ciències de la Salut. La reforma estableix un marc jurídic més estable per a la col·laboració entre la UIB i l'IB-Salut i regula tres qüestions: el professorat amb plaça vinculada, la participació del personal assistencial en activitats docents i els convenis entre les institucions sanitàries i la universitat.
Així, es podran vincular places assistencials de l'IB-Salut amb diferents figures de professorat universitari, amb l’objectiu de facilitar que els professionals clínics combinin la tasca assistencial i docent. La UIB crearà un complement destinat a aquests professionals.
La reforma també reconeix la tasca dels sanitaris que participen en la formació dels estudiants mitjançant la supervisió de pràctiques, la tutorització, els seminaris i les sessions clíniques. Aquests professionals mantindran la seva relació contractual amb l'IB-Salut i podran percebre un complement de col·laboració docent.
Els convenis entre el Govern, l'IB-Salut i la UIB hauran de concretar les places vinculades, les activitats docents i assistencials, els mecanismes de coordinació i els sistemes de seguiment i compensació. L’objectiu, segons l’Executiu, és reforçar la qualitat i la continuïtat de la formació clínica dels estudiants de Medicina i de la resta d’estudis de Ciències de la Salut.