El Govern declara estratègica l’ampliació del CEU Beato Luis Belda
L’Executiu va emprar la mateixa fórmula per agilitzar l’arribada del centre a Mallorca, fet que va generar polèmica per la tramitació accelerada i poc transparent
PalmaEl Govern ha aprovat aquest divendres la declaració de l’ampliació del CEU Beato Luis Belda, adscrit a la Fundació Universitària San Pablo CEU, com a Projecte d’Especial Interès Estratègic (PEIE), amb la incorporació de la parcel·la situada al carrer de Son Serra Parera número 3, coneguda com la possessió de Son Serra Perera. Aquesta ampliació, integrada en el projecte universitari que ja havia estat declarat PEIE el 25 de setembre de 2025, està pensada per completar el campus amb nous espais institucionals i d’atenció a la docència i la recerca.
La finca de Son Serra Perera, adquirida el 5 de febrer de 2026 per la Fundació Universitària San Pablo CEU, acollirà oficines de direcció i professorat, una biblioteca, una sala d’exposicions i conferències, i espais exteriors per a l’alumnat, segons ha explicat en roda de premsa el portaveu del Govern, Antoni Costa. Amb la declaració com a PEIE i d’acord amb el Decret Llei 8/2025, l'ús principal de la parcel·la passarà automàticament a ser docent.
Aquest projecte s’emmarca, segons l’Executiu, en la necessitat estructural de professionals sanitaris a les Balears —amb envelliment de les plantilles, insuficiència de personal d’infermeria i pressió assistencial atribuïda a la insularitat i l’estacionalitat— i preveu que, una vegada s’obtinguin els informes favorables i autoritzacions pertinents, s’hi ofereixin estudis oficials de grau en Medicina, Infermeria, Fisioteràpia, Psicologia, Odontologia i Farmàcia. L’Executiu defensa que l’increment de places contribuirà a millorar la sostenibilitat del sistema sanitari i a frenar la fugida de talent jove fora de l'Arxipèlag.
Polèmica i oposició
Malgrat els arguments del Govern, des dels seus primers passos la tramitació i l’autorització del centre han estat envoltades de polèmica. Una de les principals fonts de controvèrsia ha estat el ritme accelerat amb què es tramiten els permisos i declaracions vinculats al centre. Els crítics han assenyalat que l’autorització per adscriure el centre a la Universitat San Pablo CEU i declarar-lo com a projecte estratègic s’ha fet mitjançant mecanismes d’urgència o decrets, saltant-se el debat parlamentari complet i els controls habituals en processos universitaris d’aquest tipus. Aquesta via exprés per agilitzar-ne la implantació ha generat dubtes sobre transparència i possibilitats de tracte preferencial per part de l’Executiu autonòmic.
També s’ha posat en qüestió la privatització de l’educació superior. Aquest projecte s’ha convertit en símbol d’una discussió més ampla sobre la configuració futura del sistema universitari balear. Per una banda, el Govern defensa que la creació del centre respon a una necessitat real d’ampliar l’oferta de titulacions sanitàries i retenir talent jove a les Illes. Però, per altra banda, part de la comunitat universitària i de l’oposició política alerten que aquesta iniciativa podria mercantilitzar l’educació superior, tot ampliant l’espai de la universitat privada en detriment de la pública, fet que pot consolidar un model educatiu dual en el qual només qui pugui pagar estudis cars tindrà accés a determinades formacions de prestigi.
Els detractors argumenten que, fins i tot amb l’oferta de beques, els elevats preus de matrícules privades (per exemple, Medicina supera els 20 000 € anuals) farien difícil l’accés per a moltes famílies locals i podrien reforçar desigualtats socials en l’educació superior. També s’ha remarcat que centres privats com aquest podrien atreure professorat de la universitat pública, fet que n'afebliria encara més la capacitat.
Altres veus han posat l’accent en els criteris acadèmics i de planificació educativa. Algunes fonts han recordat que el Govern autonòmic va autoritzar l’adscripció del centre abans que s’haguessin completat tots els informes tècnics habituals, i en un moment en què la normativa estatal sobre creació de nous centres universitaris estava a punt de canviar, amb la introducció de requisits més exigents. Això ha alimentat les acusacions que s’ha aprofitat un buit normatiu per facilitar l’entrada del projecte.