Quan el català sí surt al pati: la transformació del CEIP Ses Rotes Velles

PalmaA l’hora del pati, entre corredisses, pilotes i converses improvisades, els mestres del CEIP Ses Rotes Velles han començat a detectar una escena que fa només uns anys hauria semblat improbable. Alguns infants que habitualment s’expressen en castellà o que provenen de famílies on el català no existeix han començat a relacionar-se entre ells en la llengua. "Al pati hem sentit nins d'Infantil que entre ells xerren en mallorquí", explica la directora del centre, Joana Maria Mas. Aquesta imatge resumeix el sentit del projecte Com aprenem a ser capaços d'explicar allò que feim, pensam i sentim?, que ha convertit la llengua en eix central de l’escola i que ha estat reconegut amb el Premi Bartomeu Picornell d’Educació.

El centre, situat a Santa Ponça, treballa en un context sociolingüístic complex, on el català té mínima presència fora de l’escola i on conviuen alumnes de procedències molt diverses. En molts casos, el castellà és la llengua habitual i, en d’altres, la llengua familiar és una altra, de manera que el català queda restringit a l’àmbit acadèmic. En aquest escenari, aconseguir que esdevingui llengua de relació entre iguals és un repte constant i compartit per el claustre.

El projecte va néixer d’una preocupació creixent pels resultats i per l’ús real de la llengua. "Detectàvem que cada vegada era més difícil assolir la competència lingüística en català", recorda Mas. Aquesta percepció es va confirmar amb els resultats de les proves de català de l’IAQSE. "El cop final va ser veure que els resultat havien estat molt baixos fa dos cursos". El diagnòstic intern coincidia: alguns alumnes perdien competència oral a mesura que avançaven de curs. "Observàvem que alumnes que quan començaven tenien més facilitat per xerrar en mallorquí, a mesura que avançaven cap al tercer cicle anaven perdent competències i, quan se n’anaven, tenien un vocabulari pobre i ple de barbarismes".

Renovació completa

Amb la participació en el Programa de Millora i Transformació (PMT), el centre va decidir actuar. "Com que estàvem dins el PMT i havíem de definir en quin projecte dedicaríem més energies, vàrem decidir prototipar una intervenció en la manera com els mestres ensenyaven català". La revisió interna va mostrar que les activitats ja existien, però no sempre s’aplicaven de manera coherent. "Quan vàrem revisar les estratègies per treballar la llengua, vàrem veure que es feien totes les coses habituals. Llavors, què fallava?".

La resposta va ser la manca de sistematització. "Fallava la posada en pràctica i vàrem decidir sistematitzar aquestes pràctiques per garantir que tothom seguís el mateix guió". L’objectiu era garantir que tots els alumnes tinguessin experiències similars independentment del mestre. "Tots els alumnes havien de tenir la mateixa manera d’aprendre determinades coses perquè els mestres actuen de la mateixa manera".

El projecte reforça el paper del docent com a referent lingüístic. "Tenim un projecte lingüístic ben definit que parla dels referents lingüístics", explica Mas. "Es dona molta importància al fet que el mestre és bàsic per aconseguir que, des de qualsevol àrea, s’assoleixin els objectius". Un dels canvis principals ha estat potenciar la llengua oral a l’aula. "Vàrem decidir prioritzar les exposicions orals, el diàleg i els cercles de diàleg, que són pràctiques que es fan dins les aules per prendre decisions, i també les narracions". La diferència és clara: "No és el mateix llegir un conte que contar-lo, justificar-lo i fer que els alumnes hi intervenguin".

Per garantir aquesta coherència, el centre ha creat eines comunes com bases d’orientació i criteris compartits. "Es varen dissenyar unes bases d’orientació que deien quan es podia considerar que un alumne havia assolit la competència, i es varen adaptar per nivells". El model s’ha aplicat progressivament des d’Infantil fins a Primària i s’estendrà a tota l’etapa.

La dinamització de la Rita

Una de les iniciatives més destacades és na Rita, una alumna imaginària que connecta llengua i imaginació. "Na Rita representa l’alumne que nosaltres volem", diu la directora. Aquest personatge envia cartes i reptes als alumnes. "Na Rita viatja pel món i envia una carta amb propostes de feina adaptades als diferents nivells". Les activitats inclouen vocabulari, dites i pistes per descobrir on es troba. "Als més petits els envia fotografies i, als més grans, coordenades, misteris i temperatures del país on es troba". El projecte també implica les famílies. "El vocabulari es comparteix amb les famílies perquè sàpiguen què es treballa".

El centre complementa aquesta feina amb altres iniciatives consolidades. El certamen literari anima els alumnes a escriure en català. "De tercer a sisè escriuen una història", explica Mas, abans de ser revisada i valorada per un jurat. També hi ha els Cafès en Català, trobades amb famílies per practicar la llengua en un entorn distès. "Ens reunim, xerram en mallorquí i treballam les tradicions i d’on venen".

Més enllà dels projectes concrets, el canvi més profund és cultural. "Una cosa de la qual els mestres han pres consciència és de no abandonar el seu paper de referent lingüístic". Ara disposen d’una guia comuna que assegura coherència a totes les aules. "Els mestres poden assegurar que en un conte hi hagi preguntes obertes, que tothom intervingui i que hi hagi dinamisme".

Els efectes ja són visibles en el dia a dia. Els alumnes mostren més seguretat i ús espontani del català. Però el canvi més significatiu es produeix en espais informals com el pati, on la llengua deixa de ser una obligació per convertir-se en elecció. En un entorn on el català sovint queda fora de la vida quotidiana, aquesta transformació representa un avanç rellevant.

El Premi Bartomeu Picornell d’Educació reconeix precisament aquesta evolució: la capacitat d’una escola de convertir una dificultat en una oportunitat i de demostrar que la llengua pot créixer quan es treballa de manera sostinguda, compartida i amb una visió comuna. En el cas del CEIP Ses Rotes Velles, el català ha deixat de ser només matèria per convertir-se en experiència viscuda dins i fora de l’aula.