Demoscòpia
Economia14/11/2022

Ursula von der què? I nou claus més del Baròmetre del CEO

L'enquesta més enllà dels titulars obvis

BarcelonaEl PSC guanyaria les eleccions amb Junts en clar retrocés; el suport a la independència continua en mínims des de l'inici del Procés, i Oriol Junqueras és el líder polític més ben valorat. Són alguns dels títols més evidents que va deixar l'últim Baròmetre de l'any del Centre d'Estudis d'Opinió (CEO), publicat dimecres passat. L'enquesta, però, en deixa molts més. Alguns de més habituals i d'altres, com per exemple la valoració dels llegats dels presidents Jordi Pujol i Pasqual Maragall, de més originals. En repassem deu dels que ens han semblat més interessants.

1.

Els joves homosexuals continuen a l'armari?

Orientació sexual LGB declarada
Segons com s'ha respost la pregunta, en percentatge

En les enquestes no s'acostuma a preguntar per l'orientació sexual dels enquestats. El CEO ho fa en aquesta ocasió amb un doble motiu: saber si se senten discriminats gais i lesbianes (un 94% se'n senten) i bisexuals (65%) i conèixer si hi ha qui encara prefereix no fer-ho públic. Per això es van dividir els enquestats en dos grups. Al primer se'ls va formular la pregunta en presència de l'enquestador i al segon se'ls va donar privacitat per respondre la pregunta a través d'una tablet. No hi ha gaires diferències a partir dels 25 anys, però en la franja immediatament anterior (18-24) la distància és de gairebé 10 punts: un 20% respon que és homosexual o bisexual quan l'hi pregunta un enquestador i la xifra s'incrementa fins al 29% quan la deixa escrita a la tablet.

2.

A qui votaries si tinguessis dos vots?

Segona opció de vot
En percentatge
Cargando
No hay anuncios

Amb el primer vot un ciutadà votaria el seu partit polític preferit, però què faria si en tingués un segon? La pregunta també és nova –fins ara es formulava demanant per quin era el segon partit pel qual el ciutadà sentia més simpatia– i ofereix conclusions com que els votants d'ERC optarien abans pel PSC que per Junts; els del PSC abans per ERC que pels comuns, i els de Junts abans per ERC que per la CUP.

3.

Líders polítics invisibles

Coneixement i valoració dels polítics

Per molt que s'esforcin els seus equips de comunicació, hi ha una sèrie de líders polítics que no aconsegueixen calar entre la ciutadania, no tant perquè els valorin bé o malament com perquè ni tan sols els coneixen. Li passa a Jéssica Albiach o al seu company als comuns Jaume Asens, però també als líders de la CUP i de Vox. Els del PP a Catalunya encara ho tenen més magre, perquè no els coneixen ni entre els seus: un 36% dels votants populars saben qui és Lorena Roldán i un 29% Alejandro Fernández. D'altra banda, Carles Puigdemont és qui treu més bona nota entre els seus votants (8) i un dels pitjors quan es pregunta als votants dels altres (3,4), i, en canvi, Junqueras té un punt més que ell entre els votants dels altres (4,4) i un menys entre els seus (6,9).

4.

Federalisme en hores baixes... tot i el repunt a ERC

Model d'estat preferit per votants
En percentatge
Cargando
No hay anuncios

Malgrat que el no a la independència (50%) continua per davant del sí (42%), quan es pregunta per la forma d'estat predilecta és l'independent (34%) qui ocupa la primera posició, seguit de l'autonòmic (29%) i el federal (20%). Aquest últim, que en altres èpoques havia liderat el rànquing, està en hores baixes i només és majoritari entre els comuns. Els votants del PSC ja fa temps que prefereixen el model autonòmic i ara el federalisme només creix entre els votants d'ERC: si el 2018 representava un 20% –per un 75% de partidaris de la independència–, avui el percentatge de federalistes supera el 25% –per un 57% d'independentistes.

5.

El Govern suspèn entre tots els votants

Valoració del govern català
per partits, en percentatge

La valoració del Govern fa temps que viu hores baixes. Instal·lat en el suspens, no aprova ni tan sols entre els votants d'ERC, que el puntuen amb un 4,6 de mitjana. En global, els catalans li posen un 3,5, exactament la mateixa nota que al govern espanyol, que només aprova entre els votants del PSC i dels comuns.

6.

Qui participa en les manifestacions?

Participació en manifestacions en l’últim any
Segons partit
Cargando
No hay anuncios

Aquesta és una altra de les preguntes poc habituals de l'enquesta. Només una petita part dels catalans (26%) han participat en alguna manifestació en l'últim any o han signat en alguna recollida de signatures reivindicativa (23%) i encara menys han boicotejat algun producte (10%). Si fem la classificació per votants, els de la CUP són els més actius i el 58% sí que han anat a alguna manifestació. Per contra, els votants socialistes són els més cars de veure mobilitzant-se al carrer (14%).

7.

Els catalans no saben qui són els líders europeus

Coneixement de la política internacional
En percentatge

Dels creadors de "Només el 42% dels catalans saben com es diu el president de la Generalitat", arriba ara una derivada europea: "Com es diu la presidenta de la Comissió Europea?". Ursula von der què?, deuen haver reaccionat alguns dels enquestats a l'adonar-se que es tracta de Von der Leyen. El percentatge és superior al de Pere Aragonès (49%), però té truc: s'oferia quatre noms a escollir entre Von der Leyen, Angela Merkel, Jean-Claude Juncker i Mario Draghi. Sense truc, Emmanuel Macron (48%) sí que se situa per sobre del president català. I els enquestats també tenen dificultats per saber quin d'aquests països no forma part de la Unió Europea: Lituània, Suïssa, Croàcia o Bulgària?

8.

Por a una apagada energètica

Percepció de les amenaces
Del 0 (gens) al 10 (molt)
Cargando
No hay anuncios

Malgrat que l'extrema dreta s'entesti en presentar els immigrants com un dels principals perills del món occidental, per als catalans és la menor de les amenaces que el CEO planteja en l'enquesta. La principal són els possibles talls de subministrament energètic i el preu de l'energia i també el canvi climàtic, la situació de l'economia i la guerra d'Ucraïna.

9.

Qui és més partidari de deixar de comprar gas a Rússia?

Deixar de comprar gas a Rússia
En percentatge

Les sancions a Rússia són àmpliament compartides pels catalans, que estan més dividits quan se'ls planteja si s'hauria de deixar de comprar gas a Rússia. Els més reticents són els joves d'entre 18 i 24 anys: només el 40% hi estan a favor pel 57 en contra. En canvi, són majoria els que voldrien prescindir del gas rus a partir dels 35 anys. L'estat espanyol és un dels menys dependents de Rússia en matèria energètica gràcies als acords amb Algèria, tot i que últimament hi ha hagut tensions polítiques entre els dos governs.

10.

L'economia, el principal problema

Principal problema de Catalunya
En percentatge
Cargando
No hay anuncios

Les relacions entre Catalunya i Espanya van ser el principal problema dels catalans entre el 2017 i el 2020 com abans ho havien estat la precarietat i l'atur o fa poc la sanitat amb la crisi de la pandèmia de coronavirus. Ara la principal preocupació per als catalans és el funcionament de l'economia, amb la crisi derivada tant de la pandèmia com de la guerra d'Ucraïna i la inflació i també la insatisfacció amb la política.